Casa Manuel Girona
| Epònim | Manuel Girona i Agrafel | |||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Palau | |||
| Part de | plaça del Duc de Medinaceli | |||
| Arquitecte | Josep Oriol Mestres i Esplugas | |||
| Construcció | 1868 | |||
| Ús | edifici administratiu | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romanticisme | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Pl. Duc de Medinaceli, 3, Ample, 2-2 bis, Mercè, 1-3 i Pl. Mercè, 3 | |||
| ||||
| Format per | Josep Anselm Clavé (placa) | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 542 | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Josep Anselm Clavé (placa) | ||||
| Identificador | 1238-1 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Registre Civil | |||
La casa Manuel Girona, també coneguda com a Can Girona, és un edifici situat a la plaça del Duc de Medinaceli, 3, Ample, 2-2 bis, Mercè, 1-3 i plaça de la Mercè, 3 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Ocupa el solar del solar del desaparegut palau del Comte de Santa Coloma,[2] i actualment és la seu del Registre Civil.
Història i descripcíó
En aquest indret hi havia la residència dels Marquet, llinatge barceloní de mercaders i mariners.[3][4] El 1539, Galceran Miquel Marquet i Ponçgem (†1556),[5] cònsol a Palerm des del 1526 i cònsol de mar el 1537,[3] es va casar amb Agnès de Queralt i de Cardona,[6] però el matrimoni no tingué descendència, i la casa va ser heretada per la línia del seu germà Guerau de Queralt i de Cardona (1525-1595),[7] de la que provenen els comtes de Santa Coloma de Queralt.[8]
A la part d'orient hi havia unes cases dels marquès de Castelldosrius que foren malmeses pel setge de 1713-1714 i, posteriorment, la part del carrer Ample seria parcel·lada i establerta en emfiteusi a diversos particulars.[9] Entre 1736 i 1747, Joan de Queralt i de Xetmar (1679-1756), cinquè comte de Santa Coloma, va iniciar un procés d'ampliació de la seva propietat amb la compra de la part del carrer de la Mercè al marquès i de les altres parcel·les,[10][9][11] que seria completat el 1779 pel seu net Joan Baptista de Queralt i de Pinós (1758-1803), setè comte de Santa Coloma.[12] Es tractava d'un gran casal compost de semisoterrani, planta baixa i dos pisos, cobert amb una teulada amb un potent ràfec. La façana principal, que donava a la plaça, tenia un portal d'arc de mig punt adovellat i un rellotge de sol.
El 1839, es va fundar la societat de comerç i banca Girona Germans, Clavé i Cia,[13][14] formada per Ignasi Girona i Targa (15.000 duros), els seus fills majors d'edat Joan i Manuel Girona i Agrafel (6.250 duros cadascun) i Joan Baptista Clavé i Vidal (12.500 duros).[15] El 1846, aquest darrer, en nom propi i d'Ignasi i Manuel Girona, adquirí el palau al comte Joan Baptista de Queralt i Silva (1786-1865) per 34.500 duros,[16][9][17][18] i el 1854, es va retirar de la societat,[18] que passaria a dir-se Girona Germans,[19][20][21] liquidada finalment entre el 1864 i el 1867.[22]
El 1862, Ignasi Girona va cedir la ⅓ part del palau, valorada en 40.000 duros, al seu fill Manuel a canvi del pagament d'una renda anual.[23] Aquest va adquirir l'altra ⅓ part a Clavé per 60.000 duros, a canvi que aquest el pogués continuar ocupant durant dos anys amb la seva família i el servei, en règim de lloguer.[9] D'aquesta manera, n'esdevindria l'únic propietari, i el 1868 el faria enderrocar per a construir-hi un de nou, projectat per l'arquitecte Josep Oriol Mestres,[24] cedint una part del terreny a la via pública.[25] El 1988 va patir una remodelació total de l'interior per a acollir les oficines del Registre Civil.[1]
És d'estil romàntic, amb trets classicistes en alguns elements decoratius com els frontons o les mènsules, si bé dins d'una general austeritat ornamental.[26] Consta de semisoterrani, planta baixa i tres pisos, i l'accés principal a la plaça del Duc de Medinaceli està format per dues portes d'arc de mig punt.[1] Segons l'inventari post mortem de Manuel Girona, a més de la cotxera amb quatre cotxes i tres cavalls, tenia més de trenta habitacions decorades sumptuosament: sala dels tapissos, sala del piano, gran saló amb un orgue, sala de billar, oratori, sagristia, galeria, dormitoris i avantcambres, despatx, menjador, cuina, sala de costura, etc.[27]



Referències
- 1 2 3 «Registre Civil». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Can Girona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 «Marquet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Chorén, 2015, p. 223.
- ↑ «Galcerán Miquel MARQUET y PONSGEM». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Agnes de QUERALT-PERELLOS y de CARDONA-ROCABERTI». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Guerau IV de QUERALT y de CARDONA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Chorén, 2015, p. 224.
- 1 2 3 4 AHPB, notari Joan Manuel Planas i Compte, manual 1.236/46, f. 92-94v, 04-02-1862; f. 275-279v, 19-04-1862.
- ↑ AHPB, notari Josep Francesc Fontana, 17-03-1736.
- ↑ «Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante». Cadastre I-34, f. 944. AHCB, 1747.
- ↑ «Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante». Cadastre I-34, f. 1400-1401. AHCB, 1779.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 20.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 372, 373 i 380.
- ↑ Blasco i Pla, 2009, p. 84.
- ↑ AHPB, notari Joan Manuel Planas i Compte, manual 1.236/22, f. 206v-207v, 16-07-1846. Agnició de bona de Joan Baptista Clavé a Ignasi i Manuel Girona de la venda efectuada davant el notari de Madrid Mariano Fernández del Canto el 03-06-1846.
- ↑ Congost, 1989, p. 87.
- 1 2 Pla i Toldrà, 2014, p. 206.
- ↑ Blasco i Pla, 2009, p. 85.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 170, 287, 289.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 117, 166, 233.
- ↑ Blasco i Pla, 2009, p. 87-88.
- ↑ Pla i Toldrà, 2014, p. 206-207.
- ↑ «Casa de Manuel Girona». AHCB.
- ↑ Pla i Toldrà, 2014, p. 207.
- ↑ «Casa Manuel Girona». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Pla i Toldrà, 2014, p. 208.
Vegeu també
Bibliografia
- Blasco, Yolanda; Pla, Lluïsa «Manuel Girona, el fundador de la banca moderna». Historia Social, núm. 64, 2009, p. 79-98.
- Chorén, Jordi «Noves dades sobre l'origen i evolució del barri de La Mercè de Barcelona». Actes del V Congrès d'arqueologia medieval i moderna a Catalunya (Barcelona, 22-25 de maig de 2014), 2015, p. 219-232.
- Congost, Rosa «La família Safont, el comte de Santa Coloma i la revolució liberal». Recerques. Història, economia, cultura, núm. 22, 1989, p. 83-92.
- Pla i Toldrà, Lluïsa. Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX. Barcelona: Fundació Noguera, 2014 (Estudis, 68).
- Rosselló i Nicolau, Maribel. L'interior a Barcelona en el segle XIX. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Composició Arquitectònica (tesi doctoral), 2007.
