Casa Bloc

Per a altres significats, vegeu «Casa Bloc (Tarragona)».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Bloc
Imatge
Façana dels jardins interiors Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Lluís Sert i López
Josep Torres i Clavé
Joan Baptista Subirana i Subirana Modifica el valor a Wikidata
Construcció1932 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicracionalisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Altitud25 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Andreu de Palomar (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPg. Torres i Bages, 91-105 / Almirall Pròixida, 1-7 / Lanzarote, 30-46 / Residència, 10-12 / Valentí Iglésias, 24-24 bis Modifica el valor a Wikidata
 41° 26′ 29″ N, 2° 11′ 26″ E / 41.4414°N,2.1906°E / 41.4414; 2.1906
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1879-MH-EN Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0007008 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC2911 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2941 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Bloc és un conjunt arquitectònic racionalista del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional[1][2] en la categoria de Monument Històric el 1992.[3] Es tracta un model d'«habitatge mínim» per a la classe obrera, la morfologia urbana resultant del qual es contraposa al Pla Cerdà del segle xix. Aquest projecte social innovador, promogut per la Generalitat republicana, fou estroncat pel franquisme, per la qual cosa es tracta d'una obra singular.[4]

Història

El projecte va ser encarregat el 1932 per l'Institut Contra l'Atur Forçós, organisme depenent de la Generalitat republicana, als arquitectes Josep Lluís Sert (1902-1983), Josep Torres Clavé (1906-1939) i Joan Baptista Subirana (1904-1978), tots membres del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània). El març del 1933, el president Francesc Macià hi va col·locar la primera pedra en un acte institucional. Les obres es van prolongar fins a l'esclat de la Guerra Civil el 1936, quan la construcció era gairebé acabada.

Un cop acabat el conflicte, la Diputació de Barcelona va assumir-ne la titularitat i el nou règim franquista va acabar les obres. Als més de 200 habitatges, on s'hi havien d'instal·lar els obrers que vivien en condicions precàries a les diferents barriades del districte, hi van anar a viure militars amb llurs famílies, i orfes i vídues de la guerra. El 1943 s'inaugurà a la planta baixa del bloc 1 (al carrer de l'Almirall Pròixida) l'Escola Codolà i Gualdó, que també ocupà part de la plaça. El 1948, amb l'objectiu d'allotjar famílies de policies nacionals, es construí un nou bloc d'habitatges (anomenat popularment «Bloc fantasma») a l'altra plaça, que a partir d'aleshores quedà tancada i la Policia Armada hi construí dues cavallerisses, entre d'altres.

Durant més de mig segle no s'hi va fer cap millora ni restauració, de manera que el conjunt s'anà deteriorant amb el pas dels anys.[5] Amb el restabliment de la democràcia, la Casa Bloc va retornar a les mans de la Generalitat de Catalunya. El 1997, l'Institut Català del Sòl (INCASOL), la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona van signar un conveni per rehabilitar-la. El projecte, encarregat el projecte als arquitectes Víctor i Marc Seguí, va culminar el juliol del 2008 amb l'enderrocament del «Bloc fantasma».[6] El 2022 es va anunciar la formació d'un equip pluridisciplinar de professionals (arquitectes, arqueòlegs, historiadors) que s'encarregaria de la redacció d'un Pla Director per a la conservació i rehabilitació.[4]

Descripció

Façana al passeig de Torras i Bages
Porxo d'accés al jardí interior
Senyalització en ocasió de l'obertura del pis-museu (març 2012)

És un conjunt lineal de cinc edificis d'habitatges de set pisos en forma d'«S» invertida, que s'insereix de ple en els postulats racionalistes del GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrès de l'Arquitectura Contemporània) i el seu Pla Macià per a la nova Barcelona, realitzat en col·laboració amb Le Corbusier. Els seus criteris fonamentals són el màxim alliberament d'espais verds i equipaments comuns (com ara llar d'infants, sales de reunions, biblioteca, etc.) a la planta baixa i la racionalitat funcional que permeten els habitatges dúplex amb el corredor d'accés seguint el nord i l'oest i la col·locació de les sales d'estar i les terrasses a l'altra banda, permetent l'assolellament òptim i ventilació creuada.[2][1]

Pis-museu Habitatge 1/11

L'Institut de Cultura de Barcelona, a través del Museu del Disseny de Barcelona (llavors anomenat DHUB), i l'Institut Català del Sòl (INCASOL) van encarregar la museïtzació de l'Habitatge 1/11 a l'equip format per Marta Montmany, Rossend Casanova i Víctor i Marc Seguí, amb l'objectiu de retornar l'estructura i l'aspecte originals que havia perdut amb el temps i presentar-lo tal com l'havien pensat els creadors. S'hi van retirar els elements afegits o sobreposats i es va restaurar tot l'interior. Entre d'altres, s'hi va col·locar una cuina d'època, el lavabo, el safareig amb dutxa, el paviment hidràulic o les portes plegables del menjador, extrets d'altres habitatges de la Casa Bloc. Altres elements van ser adquirits segons els models de l'època, com les aixetes, els tubs de coure, el fil elèctric o els interruptors, tots originals de la dècada del 1930. A més, s'hi van col·locar diversos elements de mobiliari de l'època com la taula, les cadires o el llit.

És obert al públic des del febrer del 2012, amb un règim de visites guiades amb reserva prèvia. Es tracta d'un dúplex que mesura 60 m², situat al bloc 2, planta 1, porta 11. La distribució interna és molt senzilla i diferencia clarament la part de dia de la de nit. A la planta inferior hi ha l'entrada, un passadís que mena al safareig amb dutxa, a la cuina, al lavabo amb vàter, al menjador i a una terrassa. A la planta superior hi ha dos dormitoris (altres habitatges de la Casa Bloc en tenen tres o quatre, una variable que es va preveure per ajustar-se a les necessitats de les famílies). Totes les estances donen a l'exterior, amb llum i ventilació naturals. L'habitatge també té obertures als dos costats del bloc, cosa que permet una fàcil ventilació creuada.[7]

Referències

Bibliografia

  • d. a. «Workmen's Flats in Barcelona». The Architects' Journal [Londres], desembre 1933, p. 787-790.
  • d. a.. AC: publicación del GATEPAC. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2005 (Arquíthemas, 15). 
  • GATEPAC AC. Documentos de Actividad Contemporánea [Barcelona], núm. 1-25, 1931-1937.
  • Belvís Moll, Carlos. Estudio de las nuevas exigencias del código técnico sobre un edificio existente: la Casa Bloc. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (projecte de fi de carrera), 2009. 
  • Bohigas, Oriol «Homenaje al GATCPAC». Cuadernos de Arquitectura. Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya y Baleares, núm. 40, 1960, p. 43-45.
  • Carrascal, Andreu «Els dissenys de l'arquitecte Llongueras per a la Casa Bloc». INDE. COAC [Barcelona], gener-març 2010, p. 24-25.
  • Casanova, Rossend «Nuevo piso-museo de la Casa Bloc». Estudi del Moble, núm. 16, 2012, p. 9–155.
  • Domènech, Gemma; Gil, Rosa Maria. Un model d'arquitectura al servei d'una idea de país. Girona: Fundació Josep Irla i Duxelm, 2010. 
  • González i Moreno-Navarro, Antoni. «Casa Bloc». A: 32 monuments catalans de patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Diputació de Barcelona, 1985, p. 288-296. 
  • Manrique Díaz, Emili. La Casa Bloc. Departament de Composició Arquitectònica. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya (projecte final de carrera), 1998. 
  • Postico i Soler, Núria «Una Nova tipologia d'habitatge: la Casa Bloc». Història urbana del Pla de Barcelona: actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985. Institut Municipal d'Història [Barcelona], 2, 1990, p. 351-361.
  • Roca, Francesc «El GATCPAC y la crisis urbana de los años 30». Cuadernos de arquitectura y urbanismo. Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya y Baleares [Barcelona], núm. 90, 1972, p. 18-23.
  • Rovira, Josep Maria; García, Carolina B. Casa Bloc: Barcelona, 1932-1939-2009. Mudito & Co.. 
  • Rovira, Josep Maria; Pizza, Antonio (ed.). GATCPAC. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. Barcelona: COAC - MHCB, 2006. 
  • Sanmartí Verdaguern, Jaume. La Restauración de la Casa Bloc. GATPAC 1932-36.Congreso Internacional sobre Restauración de la Arquitectura Moderna: Actas. Valladolid: Universidad de Valladolid, 2001, p. 97-111. 

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.