Casa Dolors de Perramon

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Dolors de Perramon
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesc Daniel Molina i Casamajó Modifica el valor a Wikidata
Construcció1855 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1988 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocRambla, 122 (abans Rambla dels Estudis, 4) i Bot, 11 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 02″ N, 2° 10′ 17″ E / 41.38381972°N,2.17145667°E / 41.38381972; 2.17145667
Activitat
Propietat deDolors de Perramon i Comas del Brugar Modifica el valor a Wikidata

La casa Dolors de Perramon era un edifici situat a la Rambla, 122 (abans Rambla dels Estudis, 4) de Barcelona, actualment desaparegut.

Història

Quarteró núm. 65 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1855, Dolors de Perramon i Comas del Brugar (La Bisbal d'Empordà, 1813 – Tolosa de Llenguadoc, 1870),[1][2][3] vídua de Josep Eugeni de Fontcuberta i de Perramon[4] (cosí seu),[5][6] en va encarregar el projecte a l'arquitecte Francesc Daniel Molina.[7]

A la seva mort, la casa fou heretada pel seu fill Carles de Fontcuberta i de Perramon[8] (1831-1923).[9] El seu germà Trinitat (1842-1911)[10] es va casar amb Maria del Carme de Dalmases i Olivart,[11] segona marquesa de Vilallonga.

A la planta baixa i soterrani s'instal·là la Sala Mercè (1904-1913), obra d'Antoni Gaudí, i posteriorment el Cine Atlántico (1936-1987), que tancà les portes el 16 de gener del 1987.[12] El 4 d'agost del 1988 en començà l'enderrocament per a construir-hi el nou hotel Citadines.[13]

Descripció

Es tractava d'un edifici de planta baixa i quatre pisos. La façana presentava una composició amb un fort domini del buit sobre el ple, i una clara divisió de les plantes, emfatitzada per la gran balconada del principal, sostinguda per mènsules, i la degradació segons l'altura de les balconeres de pedra motllurada. Així, mentre al principal aquestes eren envoltades amb pilastres amb capitells corintis i llindes esculpides amb baixos relleus, al primer pis només hi apareixien les llindes decorades, al segon només hi eren ressaltades i al tercer eren nues. Al primer i segon pis els plens de façana eren ressaltats amb plafons motllurats.

Referències

  1. ↑ «Dolores de Perramón y Comas de Bregar». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  2. ↑ «María Dolores Perramón Comas del Brugar». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
  3. ↑ «Dolores Perramón y Comas del Brugar». geni.com. Andrés Fariña Fontcuberta.
  4. ↑ «Josep Eugeni de Fontcuberta i de Perramon». geneanet. José Lladó.
  5. ↑ Piñol Alabart, 2017, p. 126-127.
  6. ↑ Portavella, Jesús. Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona. 1996, 1997, p. 198.
  7. ↑ AMCB, Q127 Foment 775 bis C.
  8. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 415.
  9. ↑ «Carlos de Fontcuberta y de Perramón». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  10. ↑ «Trinidad de Fontcuberta y de Perramón». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  11. ↑ «María Del Carmen de Dalmases y Olivart Olivart y Pinzano». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  12. ↑ La Vanguardia, 24-01-1987, p. 30.
  13. ↑ González Moreno-Navarro, 2004, p. 34.

Vegeu també

Bibliografia