Torre Vilana
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Ús | clínica | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | |||
| Lloc | Vilana, 11-13 i 12 / Planella, 26-38 / Marquesa de Vilallonga, 6-22 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30363 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Centre Mèdic Teknon | |||
La Torre Vilana és un edifici del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment, acull el Centre Mèdic Teknon.[1]
Història
El 1333, Berenguer Carabot va adquirir el mas d'en Gaietà a l'administrador de la Pia Almoina de Barcelona.[2] Al segle xvii, fou adquirit pel doctor en dret Josep Ferrer, del Reial Consell de Catalunya, i passà a dir-se Torre Ferrera.[3][4] En el seu testament del 1647, la seva vídua Anna Sors, que no tenia sense fills, va nomenar com a hereu el nen Joan Bonaventura de Gualbes i Copons.[4] Aquest va morir sense descendència, i el 1717, la seva vídua Marianna de Vilallonga i Saportella va cedir la propietat a Antoni de Vilana i de Cordelles-Giudice,[5][4] casat amb Maria Vicenta Bertran i Massana.[6] El 1690, la seva germana Maria de Vilana i de Cordelles-Giudice es va casar amb Pau Ignasi de Dalmases i Ros.[7][8]
La seva filla Maria Ignàsia de Vilana i Bertran es va casar amb Melcior de Figuerola i de Blanes, coronel de Dragons del regiment de Mèrida.[9] Morta el 1769,[10] la finca va passar a mans del seu fill Vicenç Antoni de Figuerola i de Vilana, que va heretar el títol de baró de Nàquera del seu oncle Josep[11] i el 1800 fou nomenat marquès de Cordelles per Carles IV.
La seva germana Josepa de Figuerola i de Vilana es va casar amb el jurista Miquel Joan de Magarola i de Clariana, que va morir a mitjans de juliol del 1807[12] i fou succeït pel seu fill Benet de Magarola i de Castellví.[13] Aquest va morir el 1823 a Can Magarola (Canovelles)[14] sense descèndencia i va llegar els seus béns a la seva cosina Manuela de Magarola i d'Ardena, casada amb Felip Ignasi de Miquel i de Blondel, marquès de Blondel de l'Estany de Bellcaire.[15] El litigi iniciat per Josep Maria de Dalmases i de Gomar pel patrimoni vinculat d'Anna Sors, Bertran Joan de Cordelles i Paula Giudice, acabà el 1830 amb una concòrdia entre aquest i Manuela de Magarola i els marmessors de Josepa de Figuerola, per la qual quedava en possessió de diverses finques, entre elles la Torre Vilana i la Casa Cervelló-Giudice al carrer de Montcada.[15][4]
Josep Maria de Dalmases morí el 1858 i en el seu testament nomenà hereva universal la seva neta Maria Carme de Dalmases i d'Olivart.[16][7] Com a menor d'edat, estava sota la tutela de la seva mare Dolors d'Olivart i Pinzano, que el 1864 presentà els plànols de parcel·lació de la part més baixa de la finca (l'actual carrer de Vilana),[7] obra del mestre d'obres Joan Soler i Cortina,[17] i anys més tard va vendre la part alta als Escolapis.[18]

El 1942, la finca va ser adquirida per la Congregació de Sant Pere ad Vincula, que hi va ubicar el reformatori Asil Duran, en funcionament fins al 1977.[18] El 1990 va ser adquirida per Javier de la Rosa i la seva esposa Mercedes Misol,[19] que el 1991 van emprendre la construcció de l'actual Centre Mèdic Teknon. De l'edifici antic es va conservar la façana principal i els cossos laterals, integrats a l'obra moderna.[18]
Descripció
El conjunt arquitectònic és immens i, a més de l'edifici residencial, hi ha una gran plaça envoltada de pòrtics i altres edificis, així com annexes dedicats a diferents activitats. La construcció està envoltada de plantacions i sectors enjardinats.[1]
Referències
- 1 2 «Can Vilana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Galindo López, 2020, p. 46-47.
- ↑ Galindo López, 2020, p. 47.
- 1 2 3 4 «Sentència núm. 178». Sentencias del Tribunal Supremo en su Sala Primera, 09-06-1871, p. 852-869.
- ↑ Galindo López, 2020, p. 47, 217-218.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 228.
- 1 2 3 Portavella i Isidoro, 2003.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 226.
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Rics i poderosos, però no tant: La noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII. Tarragona: Publicacions URV. Cercle d'Estudis Històrics i Socials «Guillem Oliver» del Camp de Tarragona, 2019, p. 93.
- ↑ «Certificat de sepultura de Maria Ignàsia de Figuerola i de Vilana». todocoleccion.net, 03-04-1769.
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Rics i poderosos, però no tant: La noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII. Tarragona: Publicacions URV. Cercle d'Estudis Històrics i Socials «Guillem Oliver» del Camp de Tarragona, 2019, p. 93.
- ↑ Carreras Bulbena, 1928, p. 271.
- ↑ «Benet de Magarola i de Castellví». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Can Magarola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 AHPB, notari Salvador Fochs i Broquetas, manual 1.157/22, f. 627-668, 02-11-1830.
- ↑ AHPB. notari Francesc Bellsolell i Mas, 01-05-1858.
- ↑ AHPB, Francesc Bellsolell i Mas, manual 1.330/23, f. 1275-1287, 15-12-1865.
- 1 2 3 «Torre Vilana (Centre Mèdic Teknon)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ Martínez, Félix; Oliveres, Jordi. Jordi Pujol: en nombre de Cataluña. Random House Mondadori, 2005, p. 353. ISBN 84-8306-599-1.
Vegeu també
- Torre Bellesguard
- Palau Marc o Gualbes
- Palau del Marquès de Monistrol (Barcelona)
- Casa Taxonera
- Casa-fàbrica Josep Aranyó
- Can Pinyol (Sant Boi de Llobregat)
- Can Garcini
- Casa Felip de Miquel
- Palau Dalmases
- Casa Dalmases (Barcelona)
- Can Dalmases (Sant Martí Sesgueioles)
- Can Dalmases (Cabrera de Mar)
- Casa Dalmases (Cervera)
- Dipòsit d'aigües del Rei Martí
Bibliografia
- Carreras i Bulbena, Josep Rafael «Estudis biogràfichs d'alguns benemèrits patricis que ilustren aquesta Academia (Continuació I)». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, vol. 13, 98, 1928, p. 262-306.
- Dalmases i Juanet, Clara Isabel de «El llinatge Vilana de Barcelona: els descendents de Gaspar Vilana. Notes històriques i genealogia». Paratge, 31, 2018, p. 71-88.
- Galindo López, Esteban. Anàlisi del paisatge històric a la zona nord del Pla de Barcelona, segles XV al XVIII: Bellesguard. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia (tesi doctoral), 2020.
- García Espuche, Albert. La gent del carrer Montcada: una història de Barcelona (segles xiii a xviii), vol. II. Ajuntament de Barcelona, 2020. ISBN 978-84-9156-257-3.
- Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 92, 253-254. ISBN 84-7609-800-6.

