Casa Felip Sayrols
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Gignàs,.26 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52290 | |||
| Id. Barcelona | 675 | |||
La casa Felip Sayrols és un edifici situat al carrer d'en Gignàs, 26 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
El 1737, Antònia de Berenguer i Roig,[3] vídua de Joan Francesc de Jalpí-Tragó i de Gelabert,[4] va establir en emfiteusi una casa amb tres portals al carrer d'en Gignàs (actual núm. 28) al seller i guarnicioner Felip Carrió,[5][6] amb la imposició d'un cens que va ser redimit el 1740.[7][6] A la seva mort el 1741,[8] fou succeït pel seu fill Antoni,[9] que continuà l'ofici.[6] Casat amb Francesca Maristany,[10] fou succeït per la seva filla Maria Àngela,[11] casada amb el seller Bonaventura Sayrols (o Sairols).[12][6]
L'hereu fou el també seller Felip Sayrols i Carrió (1782-1860),[13][14][15] que, per a pagar les llegítimes del seu germà Bonaventura i la seva germana Francesca,[16] casada amb Fèlix Bages,[17] i altres deutes, va posar en venda les cases núms. 3 i 4 (actuals núms. 28 i 26).[18] El 1821, vengué la primera al comerciant Gaietà Bulbena,[19][6] i, tot seguit, va demanar permís per a obrir una finestra al primer pis i fer balcons al segon i tercer, segons el projecte del mestre de cases Pau Cortès.[20] Posteriorment la llogaria,[21][22] ja que tenia la residència i indústria a les Voltes dels Encants[23][24] (actualment carrer del Consolat).
A la seva mort, la finca passà a mans de Dolors Sayrols, casada amb Josep Padrós,[25] que el 1869 va demanar permís per a construir-hi una habitació al terrat, segons el projecte del mestre d'obres Francesc Batlle i Felip.[26]

Entre 2017 i 2018, l'edifici va ser rehabilitat per l'estudi d'arquitectura Andrés | Paván Arquitectos (Marcos Andrés i Marco Pavan),[27][28] el que va motivar una intervenció arqueològica que hi va trobar els murs d'una construcció anterior, i a l'excavació per al fossat de l'ascensor hi havia una tomba amb dos cossos i dos murs d'època romana (segles i-ii dC), relacionats amb una necròpolis al voltant de l'actual carrer Ample.[1][29] El 2019, va ser adquirit per la societat anònima Home Capital Rentals Socimi, que hi lloga apartaments per temporades.[30]
Descripció
És la construcció més antiga del carrer, formada per la unió de dues parcel·les medievals. La façana, feta de carreus petits, sobresurt lleugerament de la resta d'edificis.[1] Als baixos hi ha dos portals amb llindes de fusta, corresponents a les botigues,[2] i al centre, el d'escala de veïns, amb brancals de pedra motllurada. A sobre, hi ha un entresòl i tres pisos, amb dos balcons en cadascú.[2][1]
Referències
- 1 2 3 4 «Edifici d'habitatges al carrer Gignàs, 26». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 «Edificid'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Maria Antònia de Berenguer i Roig». geneanet. José Lladó.
- ↑ «Joan Francesc March de Jalpi-Tragó i de Gelabert». geneanet. José Lladó.
- ↑ AHPB, notari Bonaventura Galí, manual 918/37, f. 298-301v, 14-06-1737.
- 1 2 3 4 5 AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, manual 1.165/22, f. 68v-71v, 19-02-1821.
- ↑ AHPB, notari Bonaventura Galí, 21-04-1740.
- ↑ AHPB, notari Bonaventura Galí, 22-06-1741. Publicació del testament de Felip Carrió.
- ↑ «Antonio Carrió». geneanet. Margarita Anglada.
- ↑ «Francisca Maristany». geneanet. Margarita Anglada.
- ↑ «Maria Àngela Carrió Maristany». geneanet. Margarita Anglada.
- ↑ «Buenaventura Sayrols Torres». geneanet. Margarita Anglada.
- ↑ «Felip Sayrols Torres». geneanet. Margarita Anglada.
- ↑ El Telégrafo (edición mañana), 18-01-1861, p. 373.
- ↑ Diario de Barcelona, 16-06-1815, p. 871.
- ↑ «Francisca Paula Sayrols Carrió». geneanet. Margarita Anglada.
- ↑ «Félix Fages Baró». geneanet. Margarita Anglada.
- ↑ «Diario de Barcelona» p. 3852, 28-12-1820.
- ↑ «Cayetano Bulbena». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ «Felip Carrió. Mestre cadiraire. Gignàs 4. Obrir una finestra, donar sortida a uns balcons, pintar la façana i arrebossar parts en mal estat». C.XIV Obreria C-117/1821-044. AHCB, 06-04-1821.
- ↑ Diario de Barcelona, 11-01-1826, p. 87.
- ↑ Diario de Barcelona, 13-05-1850, p. 2522.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2a parte, 1842, p. 32.
- ↑ Saurí, Manuel. Guía general de Barcelona, 1849, p. 324.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 384.
- ↑ «José Padrós. Gignàs 26. Enderrocar una part del terrat i convertir-ho en terrat de la casa». Q127 Foment 1975 C. AMCB, 24-04-1869.
- ↑ «Promoción Gignàs, 26». Lorens Partners.
- ↑ «Estudio». Andrés-Pavan Arquitectos.
- ↑ Intervenció arqueològica Carrer de Gignàs, 26. Barcelona, el Barcelonès (octubre 2017-setembre 2018). Alella: Actium SL, 27-12-2019.
- ↑ «Informe Semestral–1er Semestre 2024». Home Capital, 01-08-2024.
Vegeu també
Enllaços externs
- «Gignàs 26». Juli Pérez-Català Arquitectura, 2016.

