Casa Ferran-Civil

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Ferran-Civil
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Part deconjunt especial del sector de la muralla romana Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
segle XVI construcció
1779 – 1781reforma, Arquitecte: Josep Ribes i Margarit Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocCorreu Vell, 5 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 47″ E / 41.381654°N,2.17969°E / 41.381654; 2.17969
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40354 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona487 Modifica el valor a Wikidata

La casa Ferran-Civil, també coneguda com a Palau del Correu Vell, és un edifici situat al carrer del Correu Vell, 5 del barri Gòtic de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

El pati el 1908
Quarteró núm. 11 de Garriga i Roca (c. 1860)

La casa va pertànyer a la família Ferran, que posseïa el títol de Correu Major de Catalunya. Per aquest motiu, van haver d'enfrontar-se amb els Tassis, que tenien el monopoli del correu a l'imperi dels Habsburg, inclosa Espanya. Durant la Guerra de Successió, Felip de Ferran i de Çacirera fou ambaixador del Principat de Catalunya (1658-1715) davant dels Estats Generals de les Províncies Unides dels Països Baixos i representant dels interessos catalans davant del rei Jordi I d'Anglaterra.[3]

El 1779, era propietat de l'abadessa del Reial Monestir de Sant Pere de les Puel·les, que l'establí en emfiteusi al comerciant barceloní Mateu Civil, amb l'obligació d'invertir-hi 3.000 lliures en la millora. Les obres s'iniciaren immediatament i foren executades sota les ordres del reconegut mestre de cases Josep Ribes i Margarit, i també hi va intervenir el mestre fuster Francesc Bayà.[4][5] El 1781, Civil va demanar al consistori permís per a enderrocar l'antiga façana de la casa i reedificar-la dos pams més enretirada.[6][1]

El 1827, Josep Civil i Gelades va vendre la casa als cònjuges Josep Llimona de Martí i Estruch i Maria Pilar Llimona i Castell (filla i hereva de Tomàs Llimona),[7] propietaris del veí Palau Gualbes. Llimona va morir el 1843,[8] i segons el repartiment de béns fet el 1845, la propietat passà a mans de Jacinta Cardeñas i Foraster, vídua de Tomàs de Martí i Estruch (†1819), i del seu fill Josep de Martí i Cardeñas (1819-1903).[9][10][11]

A mitjans del segle xix s'hi establí el fabricant de velluts de seda Joan Barrau i Fill.[12] A la seva mort el 1853, continuà el negoci el seu fill Jacint Barrau i Cortès,[13] que va traslladar la producció al carrer de la Riereta, 35.[14]

El 1879, Josep de Martí va presentar un projecte de l'arquitecte Salvador Vinyals que consistia en la remunta d'un quart pis, la redistribució dels existents i el canvi d'ubicació de la caixa d'escala. En la memòria es donen un seguit de justificacions de l'obra, entre les quals destaca la dificultat de llogar habitatges de moltes estances.[15][1]

A l'inici dels anys 1990, la finca va ser rehabilitada íntegrament per tal d'acollir-hi serveis municipals (Centre de Serveis Socials Gòtic).[1]

Descripció

Tal com denoten els elements arquitectònics del pati amb escala (coberta al primer tram i descoberta sobre volta rampant al segon, que duu a la planta noble), les finestres i les portes esculpides, aquest gran casal té el seu origen al segle xvi.[1] Fruit de la reforma del segle xviii són les crugies més properes al carrer i la façana, amb un gran portal d'arc rebaixat i amb balcons de marc de pedra motllurat, estructura de ferro i llosanes ceràmiques. Del mateix moment són els esgrafiats, de temàtica ornamental.[2]

Referències

  1. 1 2 3 4 5 «Habitatge al carrer Correu Vell, 5». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 «Centre Cívic». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ García Espuche, 2003, p. 307-308.
  4. ↑ AHPB, notari Carles Carbonell, 06-09-1781.
  5. ↑ «Reconeixement de deute i creació de censal de Mateu Civil cap a Baltasar de Bacardí i Clavell (Correu Vell)». Servidor documental sobre la Saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Carles Carbonell, 06-09-1787.
  6. ↑ «Matheo Civil. Comerciant. Correu Vell. Casa. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-25/1781-66. AHCB, 21-04-1781.
  7. ↑ AHPB, notari Joan Baptista Maymó, 27-07-1827.
  8. ↑ Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 188-193. ISBN 978-84-9156-216-0.
  9. ↑ AHPB, notari Domènec Gibert, manual 1.243/21, f. 325-357, 09-10-1845.
  10. ↑ Mercadé Pié, 2015, p. 192.
  11. ↑ «Josep de Martí i de Cardeñas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  12. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 387.
  13. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 313, 326, 554.
  14. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 139, 197.
  15. ↑ AMCB, Q127 Foment 1369 H.

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs