Casa Ferran-Tusquets
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Mercè, 23 i Marquet, 4 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52409 | |||
| Id. Barcelona | 232 | |||
La casa Ferran-Tusquets és un edifici situat als carrers de la Mercè, 23 i de Marquet, 4, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
El 1628, Josep Despalau i de Valls-Relat va fer un precari o nou establiment[3] de la finca a Pere de Clasquerí, òlim de Vila, a cens de 7 sous i una entrada de 9.[4] La seva germana Anna es va casar amb Gregorio de Tapia,[5] i el 1686, arran del litigi pel patrimoni Clasquerí, els seus descendents Francisco de Salcedo, Clasquerí y Tapia i Fernando Antonio de Salcedo, Cuero y Tapia, residents a Madrid,[5] van fer dació en pagament de la propietat a Felip de Ferran i de Çacirera,[6] casat amb Anna Maria de Fivaller i de Torres.
El 1728, la seva filla Maria Francesca de Ferran i de Fivaller, vídua d'Enric de Jalpí, la va establir en emfiteusi a Josep de Serrat, amb la imposició d'un cens de 40 lliures i una entrada de 1.000.[6] El 1732, en va redimir 15 lliures,[7] i el 1764, vengué una part de la finca al corredor d'orella Pau Busquets per 7.000 lliures.[8] El 1768, la vídua Maria Peresteve i el seu fill Francesc de Serrat i Peresteve li vengueren la resta per 2.400 lliures,[9][6] i el 1775 i 1776, va demanar sengles permisos d'obra per a fer-hi reformes.[10][11]
Pau Busquets va morir el 1801, i el 1825, els seus hereus van vendre la propietat al corredor reial de canvis Antoni Tusquets i Comaduran-Delaforge (usufructuari) i la seva esposa Joana Maignon i Duran (propietària), per 11.400 lliures, que eren part del seu dot.[12] El 1828, Antoni Tusquets va demanar dos permisos d'obres per a fer-hi diverses reformes.[13][14] El 1892, el seu fill Antoni Tusquets i Maignon (†1913),[15][16] també corredor de canvis,[17][18] va demanar permís per a construir un quarto al terrat, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Blanch i Oliva.[19]

Descripció
Consta de planta baixa i quatre pisos. La façana del carrer de la Mercè d'estriuctura en tres eixos verticals d'obertures. Al baixos hi un portal amb llinda de fusta; la següent, que és la porta d'entrada, està inserida dins d'un arc de mig punt; la darrera és d'arc rebaixat de majores dimensions. El pis principal, té dos balcons individuals amb barana de ferro forjat i un tercer que ressegueix la cantonada. Les llosanes estan decorades amb rajoles de ceràmica amb motius de cartabó en blanc estannífer i verd. Els balcons individuals del següent pis tenen llosanes del mateix tipus però amb menys volada, mentre que als dos darrers hi ha finestres balconeres. El parament és de carreus de pedra sense estucar.[1]
La façana del carrer de Marquet a la part de la cantonada té el mateix parament de pedra que l'anterior. Als baixos hi ha un únic portal rectangular amb llinda de fusta, que ha estat cegat. Al pis principal hi ha dues finestres, una d'elles bífora amb dos arcs trilobulats. A la planta superior apareix una única finestra, mentre que al segon pis també hi ha una sola finestra, però aquesta és gòtica i trilobulada.[1]
Referències
- 1 2 3 «Edifici d'habitatges al carrer de la Mercè, 23». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «carta precària». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Josep Despalau, Valls i de Relat, domiciliat a Barcelona, fa establiment de nou a favor de Pere de Clasquerí, olim Vila, de la mateixa ciutat, d'una casa del carrer de la Drassana vella; cens: 7 s.; entrada: 9 s». Biblioteca de Catalunya, Perg. 470, Reg. 4635. notari Antoni Estalella, 08-07-1628.
- 1 2 Iuris allegatio pro nobili Dom. Gertrude de Clasqueri, olim Torras vidua nobilis Dom. Petri de Fivaller et Pol, quondam Barcelona Domiciliati contra nobiles Dom. Ferdinandum Antoniu de Salzedo et Dom. Franciscum de Salzedo, Tapia et de Clasquerí, in Villa Matriti Domiciliatos, et Nob. D. Josephum de Meca Barcelona Domiciliatum.
- 1 2 3 AHPB, notari Bartomeu Cervaró, manual 927/6, f. 269v-272v, 11-12-1728.
- ↑ AHPB, notari Bartomeu Cervaró, 11-06-1732.
- ↑ AHPB, notari Sebastià Prats, manual 1.019/21, f. 331-334, 05-09-1764.
- ↑ AHPB, notari Sebastià Prats, manual 1.019/25, f. 337-340v, 20-08-1768.
- ↑ «Pau Busquets. Corredor de canvis. Mercè i Marquet. Tancar una finestra, obrir un balcó amb ampit». C.XIV Obreria C-9/1775-115. AHCB, 28-09-1775.
- ↑ «Pau Busquets. Mercè i Marquet. Fer un portal i una cantonada, refer un balcó, apuntalar». C.XIV Obreria C-11/1776-94. AHCB, 03-06-1776.
- ↑ «Venda d'una casa pels González a Antoni Tusquets i Comaduran i Joana Maignon i Duran». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, 09-11-1825.
- ↑ «Antoni Tusquets. Mercè 12 i Marquet. Casa. Aixecar algunes obertures i arrebossar la façana». C.XIV Obreria C-135/1828-172. AHCB, 01-09-1828.
- ↑ «Antoni Tusquets. Casa. Marquet i Mercè. Obrir un balcó i quatre finestres i rebaixar la torre». C.XIV Obreria C-136/1828-231. AHCB, 29-12-1828.
- ↑ La Ilustració Catalana, 18-05-1913, p. 6.
- ↑ La Veu de Catalunya (edició vespre), 17-04-1914, p. 1.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 116.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 187.
- ↑ «Antonio Tusquets. Mercè 23 i Marquet 4. Construir una dependència de servei al terrat de la casa». Q127 Foment 931 T. AMCB, 26-04-1893.

