Casa Ignasi de Puig

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Ignasi de Puig
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part decarrer de la Boqueria Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteNarcís Josep Maria Bladó Modifica el valor a Wikidata
Construcció1861 Modifica el valor a Wikidata
Úsedifici d'hotel Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocBoqueria, 10 / Aroles, 3 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 26″ E / 41.38129°N,2.17399°E / 41.38129; 2.17399
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52338 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona192 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantPetit Palace Boqueria Garden Modifica el valor a Wikidata

La casa Ignasi de Puig és un edifici situat als carrers de la Boqueria, 10 i de n'Aroles, 3 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Actualment és ocupat per un hotel, que s'estén també a l'edifici veí del núm. 12.

Història

Segons el Cadastre de 1716, en aquest indret havia unes cases de Teresa Vinyola,[3][4] vídua de Esteve Costa i Pallarès,[5] doctor en drets i burgès honrat de Perpinyà, i del seu fill Ignasi Costa i Vinyola,[6][7] també doctor en drets i burgès honrat de Perpinyà i que formà part de la Junta de Braços durant el setge de 1713-1714.[8] Casat amb Eulàlia Cellers,[9] tingueren una filla, Francesca Costa i Cellers,[10] que es va casar amb el doctor en drets Josep Ignasi de Déu[11] i el 1774 va demanar permís per a reconstruir el frontis del carrer de la Boqueria.[12][a]

El 1780, l'hereu Antoni de Déu i Costa va demanar permís per a reformar la façana del carrer de n'Aroles.[16] La seva germana Maria Ignàsia[17][18] es va casar amb Francesc Josep de Puig i de Duran,[19][18] i l'hereu fou el seu fill Honorat de Puig i de Déu (1781-1847),[20][18] que el 1818 va demanar permís per a fer-hi reformes,[21] i novament el 1826 per a portar-hi aigua de la mina de Montcada.[22] Casat amb Marianna de Bòria i de Vendrell,[23][24] fou succeït pel seu fill Ignasi de Puig i de Bòria (1807-1879),[25][18] que el 1861 va demanar permís per a reedificar la seva casa, segons els plànols de l'arquitecte Narcís Josep Maria Bladó, que es van presentar en dos expedients diferents, un pel carrer de n'Aroles,[26] i l'altre pel de la Boqueria.[27][2] Casat amb Maria del Carme de Sisternes i de Foixà,[28][18] Ignasi de Puig fou succeït pel seu fill fou Francesc de Puig i de Sisternes[29] (1849-1919),[30] casat amb Francesca Xaviera de Pallejà i de Bassa,[31][18] i l'hereu fou Ignasi de Puig i de Pallejà (1880-1961),[32] casat amb Maria de Càrcer i de Ros.[33][18]

El 2006, la finca (incloent-hi l'edifici del carrer de n'Aroles, 5) va ser rehabilitada per l'arquitecte Jordi Garcés per a convertir-la en hotel, el que va motivar una intervenció arqueològica.[34]

Detall de la façana del carrer de la Boqueria
Quarteró núm. 115 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

Consta de planta baixa i tres pisos. Originàriament, els baixos estaven destinats a magatzems i a la cotxera, essent tot el principal l'habitatge del propietari, mentre que l'espai dels dos pisos superiors es repartia entre tres habitatges diferents, a dos dels quals s'accedia pel carrer d'Aroles i al tercer pel de la Boqueria.[2][1]

Als baixos hi ha dues obertures en forma d'arc carpanell; la porta d'entrada essent lleugerament de majors dimensions que el local comercial. Cadascuna està flanquejada per motllures i, a la part superior de l'art, es disposen un parell de mènsules ornamentades amb caps zoomorfs. Aquestes aguanten la balconada correguda del pis principal, tancada amb una barana de ferro forjat i que presenta dues llosetes amb un floró central. Tota la façana està articulada mitjançant un parament llis d'imitació de carreus i presenta dues obertures a cada pis. Totes elles són de forma rectangular i estan coronades per un relleu amb la mateixa forma que ostenta un floró central; el conjunt és flanquejat per les mènsules que aguanten la llosana del balcó superior. El ràfec del coronament és completament llis, amb dues petites obertures i disposat sobre permòdols.[1]

Jardí

A l'interior hi ha un jardí d'inspiració romàntica. Entre els elements d'interès hi ha la balustrada que divideix l'indret en dos nivells, una galeria amb arcades, l'arbrat i un parell de fonts ornamentals inspirades en la rocalla d'una gruta. Es pot visitar accedint-hi a través del vestíbul de l'hotel o bé pujant a un ascensor situat al carrer de n'Aroles.[1]

Notes

  1. ↑ El 1800, ja vídua, va recuperar la propietat de la finca del carrer de Quintana establerta en emfiteusi el 1636 per Elisabet, vídua de Pere Antoni Vinyola, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona,[13] al mestre de cases Miquel Busquet.[14] i el 1806, va demanar permís per a aixecar-ne la façana i convertir dues finestres en balcons.[15]

Referències

  1. 1 2 3 4 «Casa de Puig». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. 1 2 3 «Casa de Puig». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Teresa Viñola». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  4. ↑ «Repartiments corresponents al barri 2on. (Repartiment de cases)». Cadastre I-56, f. 1v-2. AHCB, 1716.
  5. ↑ «Esteban Costa y Pallarés». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  6. ↑ «Ignacio Costa y Viñola». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  7. ↑ «Repartiments corresponents al barri 2on. (Repartiment de cases)». Cadastre I-56, f. 42v. AHCB, 1716.
  8. ↑ Bruguera, Mateu. Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heróica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714. Barcelona: Establecimiento tipográfico de Luis Fiol i Gros, 1871, p. 202.
  9. ↑ «Eulalia Cellers». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  10. ↑ «Francisca Costa y Cellers». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  11. ↑ «Joseph Ignasi de Deu». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  12. ↑ «Maria Francesca de Déu i Costa. Boqueria. Reedificar». C.XIV Obreria C-5/1774-17. AHCB, 25-02-1774.
  13. ↑ Morales Roca, Francisco «Registros nobiliarios del Brazo Militar del Principado de Cataluña, el Llibre Vert del Antiguo Brazo Militar, 1602-1713». Hidalguía, núm. 204, setembre-octubre 1987, p. 881.
  14. ↑ AHPB, notari Pere Màrtir Llunell, 03-08-1636; notari Josep Clos i Trias, manual 1.169/3, f. 67-69v, 05-02-1800; f. 71-75v, 07-02-1800; f. 248-250, 22-07-1800.
  15. ↑ «Francesca Deu i Costa. Quintana o Vidre 15. Casa. Aixecar la façana i convertir 2 finestres en balcons». C.XIV Obreria C-101/1806-101. AHCB, 11-08-1806.
  16. ↑ «Antonio Déu. Aroles. Casa. Variar obertures i arreglar la façana. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-22/1780-81. AHCB, 12-05-1780.
  17. ↑ «María Ignasia de Deu y Costa». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  18. 1 2 3 4 5 6 7 Espona, 2006, p. 123.
  19. ↑ «Francisco de Puig y de Durán Monclar e Isern». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  20. ↑ «Honorato de Puig y de Deu Duran y de Costa». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  21. ↑ «Honorat de Puig. Aroles. Casa. Obrir un balcó i tancar-ne un altre, tancar una finestra i a sobre obrir-ne una altra amb reixa». C.XIV Obreria C-111/1818-051. AHCB, 04-06-1818.
  22. ↑ «Honorat de Puig i de Déu. Rambla, la, dipòsit enfront dels Trinitaris Descalços. Construir el pilar del repartidor i clavegueró per abastir-se de l'aigua de Montcada». C.XIV Obreria C-96. AHCB, 03-04-1826.
  23. ↑ «Mariana de Boria y de Vendrell». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  24. ↑ de Espona, 2006, p. 123.
  25. ↑ «Ignacio de Puig y de Boria de Deu y de Vendrell». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  26. ↑ AMCB, Q127 Foment 1127 C, 22-03-1861.
  27. ↑ AMCB, Q127 Foment 1202 C, 22-10-1861.
  28. ↑ «María Del Carmen Vicenta Magdalena de Sisternes y de Foxà de Lapeira y Andreu». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  29. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 351, 357, 413.
  30. ↑ «Francisco de Paula de Puig y de Sisternes de Boria y de Foixá». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  31. ↑ «Francisca Javiera de Palleja y de Bassa». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  32. ↑ «Ignacio de Puig y de Pallejá». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  33. ↑ «María de Cárcer y de Ros». geneanet. Luis Manuel de Villena Cabeza.
  34. ↑ Triay Olives, Vanesa. MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA A LA FINCA DEL C/ BOQUERIA 10, C/ AROLES 3-5, CIUTAT VELLA, BARCELONA (del 10 d'abril al 29 de setembre de 2006). Mataró: Atics, novembre 2008.

Vegeu també

Bibliografia