Castell de Samalús

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Samalús
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSamalús (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LlocSamalús. Crtra. BP-5107, km 36,5 Modifica el valor a Wikidata
 41° 41′ 28″ N, 2° 18′ 51″ E / 41.691201°N,2.314038°E / 41.691201; 2.314038
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN617-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005234 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC697 Modifica el valor a Wikidata

El castell de Samalús, també conegut com a Can Bori, és un edifici situat prop del nucli de Samalús (Vallès Oriental), declarat bé cultural d'interès nacional.[1]

Història

Té el seu origen en l'antic Mas Cavaller. La pubilla Margarida Cavaller es va casar amb Bonaventura de Gat (o Gad) i Serra, ciutadà honrat de Barcelona,[2][3] i el 1749, la seva filla Isabel de Gat i Cavaller[4][5] es va casar amb Josep Marià de Bòria i de Llinàs (†1758),[6] amb qui va tenir una filla, Maria Teresa de Bòria i de Gat,[7] que va professar com a monja al convent de l'Ensenyança de Barcelona.[8] El 1754, Josep Marià de Bòria es va casar en segones noces amb Eulàlia de Tudó,[9] amb qui va tenir Ignasi Francesc de Bòria i de Tudó,[10] que va haver de pledejar per l'herència de la seva germanastra i la possessió del mas.[3][8]

Ignasi Francesc es va casar amb Gertrudis de Vendrell,[11] amb qui va tenir Marianna de Bòria i Vendrell,[12] que el 1806 es va casar amb Honorat de Puig i de Déu (1781-1847).[13][14] L'hereu fou Ignasi de Puig i de Bòria (1807-1879),[15][14] que es va casar amb Maria del Carme de Sisternes i de Foixà,[16][14] amb qui va tenir Francesc de Puig i de Sisternes (1849-1919),[17] casat amb Francesca Xaviera de Pallejà i de Bassa.[18][14]

Cap al 1895, Francesc de Puig i els seus parents Josep Nicolau d'Olzina i Ferret[19] i Josep Maria de Pallejà i de Bassa, III marquès de Monsolís, van fer una juguesca entre ells per a veure qui seria capaç de convertir la seva finca en el millor castell d'aire medieval des del punt de vista plàstic i funcional: Can Bori, la Torre de Riu a Alp i el Mas Saleta a Sant Hilari Sacalm, respectivament. Finalment, va guanyar aquest darrer.[20] L'hereu fou Ignasi de Puig i de Pallejà (1880-1961),[21] casat amb Maria de Càrcer i de Ros.[22]

Descripció

De planta rectangular, consta de tres pisos, el darrer coronat amb merlets, matacans i gàrgoles. A la façana de pedra destaca el cos central amb portal d'arc apuntat, al seu damunt tres finestres neogòtiques separades per fines columnes i a la part superior una finestra trilobulada flanquejada per dues torres adossades al mur i cobertes de pissarra. A dreta i esquerra del cos central presenta unes obertures disposades simètricament, les del primer pis d'arc conopial. A l'esquerra de l'edifici s'alça una gran torre rodona.[1]

Situades a la façana de migdia, es conserven dues finestres datades del segle xvi, aprofitades de l'antic mas. Tenen forma rectangular i ampit de poca volada. A la base presentes formes geomètriques. La més gran té un arc en ziga-zaga i l'interior calat amb motius vegetals i acabats amb rostres humans. El capitell de l'arc també representa rostres humans de diferents mides. L'altra finestra presenta un arc de mig punt i l'interior també està calat acabats en dos rostres. Al capitell hi ha rostres i rosetes.[1]

Referències

  1. 1 2 3 «Castell de Samalús». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Bonaventura de GAT y SERRA». geneanet. Martín Rodríguez.
  3. 1 2 «Causa de Esteban y Rosa Nualart, consortes labradores de Llerona, contra Eulalia e Ignacio Boria y de Tudó, madre viuda e hijo de José, de Barcelona». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 15166. Arxiu de la Corona d'Aragó, 1788-1828. «UNIVERSAL HERENCIA DE MARGARITA CAVALLER Y GAT (1741), VIUDA DE BUENAVENTURA GAD Y SERRA, CIUDADANO HONRADO DE BARCELONA, VECINOS DE SAMALÚS. POSESORIO DEL MANSO CAVALLER, EN SAMALÚS»
  4. ↑ «Elisabet de GAT y CAVALLER». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. ↑ «Isabel de Gad y Caballer». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  6. ↑ «Josep Mariano de Boria y Llinás». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  7. ↑ «Maria Theresa de Boria y Gad». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  8. 1 2 «Demostración del derecho que asiste a la priora y convento de la Enseñanza de esta ciudad en el pleyto que sigue contra Ignacio Francisco Boria y de Tudó, ciudadano honrado de Barcelona». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu. Biblioteca de Catalunya - Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 07-04-1786.
  9. ↑ «Eulalia de Tudó y Alemany». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  10. ↑ «Ignacio Francisco de Boria y de Tudó». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  11. ↑ «Gertrudis Vendrell y de Busquets». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  12. ↑ «Mariana de Boria y de Vendrell». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  13. ↑ «Honorato de Puig y de Deu Duran y de Costa». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  14. 1 2 3 4 Espona, 2006, p. 123.
  15. ↑ «Ignacio de Puig y de Boria de Deu y de Vendrell». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  16. ↑ «María Del Carmen Vicenta Magdalena de Sisternes y de Foxà de Lapeira y Andreu». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  17. ↑ «Francisco de Paula de Puig y de Sisternes de Boria y de Foixá». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  18. ↑ «Francisca Javiera de Palleja y de Bassa». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  19. ↑ «Josep Nicolau de OLZINA y FERRET». geneanet. Martín Rodríguez.
  20. ↑ González Campaña, 2024, p. 197-198.
  21. ↑ «Ignacio de Puig y de Pallejá». geneanet. Juan Ramón de Ros.
  22. ↑ «María de Cárcer y de Ros». geneanet. Luis Manuel de Villena Cabeza.

Vegeu també

Bibliografia