Castell de Samalús
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Masia | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Samalús (Vallès Oriental) | |||
| Lloc | Samalús. Crtra. BP-5107, km 36,5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 617-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005234 | |||
| Id. IPAC | 697 | |||
El castell de Samalús, també conegut com a Can Bori, és un edifici situat prop del nucli de Samalús (Vallès Oriental), declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
Té el seu origen en l'antic Mas Cavaller. La pubilla Margarida Cavaller es va casar amb Bonaventura de Gat (o Gad) i Serra, ciutadà honrat de Barcelona,[2][3] i el 1749, la seva filla Isabel de Gat i Cavaller[4][5] es va casar amb Josep Marià de Bòria i de Llinàs (†1758),[6] amb qui va tenir una filla, Maria Teresa de Bòria i de Gat,[7] que va professar com a monja al convent de l'Ensenyança de Barcelona.[8] El 1754, Josep Marià de Bòria es va casar en segones noces amb Eulàlia de Tudó,[9] amb qui va tenir Ignasi Francesc de Bòria i de Tudó,[10] que va haver de pledejar per l'herència de la seva germanastra i la possessió del mas.[3][8]
Ignasi Francesc es va casar amb Gertrudis de Vendrell,[11] amb qui va tenir Marianna de Bòria i Vendrell,[12] que el 1806 es va casar amb Honorat de Puig i de Déu (1781-1847).[13][14] L'hereu fou Ignasi de Puig i de Bòria (1807-1879),[15][14] que es va casar amb Maria del Carme de Sisternes i de Foixà,[16][14] amb qui va tenir Francesc de Puig i de Sisternes (1849-1919),[17] casat amb Francesca Xaviera de Pallejà i de Bassa.[18][14]
Cap al 1895, Francesc de Puig i els seus parents Josep Nicolau d'Olzina i Ferret[19] i Josep Maria de Pallejà i de Bassa, III marquès de Monsolís, van fer una juguesca entre ells per a veure qui seria capaç de convertir la seva finca en el millor castell d'aire medieval des del punt de vista plàstic i funcional: Can Bori, la Torre de Riu a Alp i el Mas Saleta a Sant Hilari Sacalm, respectivament. Finalment, va guanyar aquest darrer.[20] L'hereu fou Ignasi de Puig i de Pallejà (1880-1961),[21] casat amb Maria de Càrcer i de Ros.[22]
Descripció
De planta rectangular, consta de tres pisos, el darrer coronat amb merlets, matacans i gàrgoles. A la façana de pedra destaca el cos central amb portal d'arc apuntat, al seu damunt tres finestres neogòtiques separades per fines columnes i a la part superior una finestra trilobulada flanquejada per dues torres adossades al mur i cobertes de pissarra. A dreta i esquerra del cos central presenta unes obertures disposades simètricament, les del primer pis d'arc conopial. A l'esquerra de l'edifici s'alça una gran torre rodona.[1]
Situades a la façana de migdia, es conserven dues finestres datades del segle xvi, aprofitades de l'antic mas. Tenen forma rectangular i ampit de poca volada. A la base presentes formes geomètriques. La més gran té un arc en ziga-zaga i l'interior calat amb motius vegetals i acabats amb rostres humans. El capitell de l'arc també representa rostres humans de diferents mides. L'altra finestra presenta un arc de mig punt i l'interior també està calat acabats en dos rostres. Al capitell hi ha rostres i rosetes.[1]
Referències
- 1 2 3 «Castell de Samalús». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Bonaventura de GAT y SERRA». geneanet. Martín Rodríguez.
- 1 2 «Causa de Esteban y Rosa Nualart, consortes labradores de Llerona, contra Eulalia e Ignacio Boria y de Tudó, madre viuda e hijo de José, de Barcelona». REAL AUDIENCIA, Pleitos civiles 15166. Arxiu de la Corona d'Aragó, 1788-1828. «UNIVERSAL HERENCIA DE MARGARITA CAVALLER Y GAT (1741), VIUDA DE BUENAVENTURA GAD Y SERRA, CIUDADANO HONRADO DE BARCELONA, VECINOS DE SAMALÚS. POSESORIO DEL MANSO CAVALLER, EN SAMALÚS»
- ↑ «Elisabet de GAT y CAVALLER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Isabel de Gad y Caballer». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Josep Mariano de Boria y Llinás». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Maria Theresa de Boria y Gad». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- 1 2 «Demostración del derecho que asiste a la priora y convento de la Enseñanza de esta ciudad en el pleyto que sigue contra Ignacio Francisco Boria y de Tudó, ciudadano honrado de Barcelona». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu. Biblioteca de Catalunya - Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 07-04-1786.
- ↑ «Eulalia de Tudó y Alemany». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Ignacio Francisco de Boria y de Tudó». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Gertrudis Vendrell y de Busquets». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Mariana de Boria y de Vendrell». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Honorato de Puig y de Deu Duran y de Costa». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- 1 2 3 4 Espona, 2006, p. 123.
- ↑ «Ignacio de Puig y de Boria de Deu y de Vendrell». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «María Del Carmen Vicenta Magdalena de Sisternes y de Foxà de Lapeira y Andreu». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Francisco de Paula de Puig y de Sisternes de Boria y de Foixá». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Francisca Javiera de Palleja y de Bassa». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «Josep Nicolau de OLZINA y FERRET». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ González Campaña, 2024, p. 197-198.
- ↑ «Ignacio de Puig y de Pallejá». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ «María de Cárcer y de Ros». geneanet. Luis Manuel de Villena Cabeza.
Vegeu també
Bibliografia
- Espona, Rafael José de «La noble familia Durán de Barcelona, uno de los referentes genealógicos de los linajes integrantes del Real Cuerpo de la Nobleza de Cataluña». Hidalguía. La revista de genealogía, nobleza y armas, núm. 314, 2006, p. 113-128.
- González Campaña, Aleix. «El noble Josep Nicolau d'Olzina i Ferret de Riusech». A: Can Feu i l'heràldica nobiliaria. Associació Cultural Can Feu, 2024, p. 115-249. ISBN 978-94-09-62720-1.

