Casa Ponts-Sentmenat
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Mercè, 17-19 / Plata, 3-5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52405 | |||
| Id. Barcelona | 230 | |||
La casa Ponts-Sentmenat és un edifici situat als carrers de la Mercè, 17-19 i de la Plata, 3-5 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
El primer propietari documentat va ser el donzell Miquel Joan de Ponts i Ferran (†1598), senyor de Montclar, que llegà la propietat al seu fill Francesc de Ponts i de Santcliment.[3] El 1606, el seu fill Miquel Joan de Ponts i Turell —germà de Bernat de Ponts i Turell, futur comte de Robres— es va casar amb Jerònima de Rajadell, baronessa de Jorba, i va morir el 1630.[3] El 1634, la seva filla menor Isabel de Ponts i de Rajadell va rebre la propietat com a donació arran del seu matrimoni amb Gaspar de Calders i de Santcliment.[3] Tanmateix, aquest va morir pocs anys després, i el 1643, Isabel es va casar en segones noces amb Francesc de Corbera-Santcliment i de Guardiola, però la parella no vivia al casal, que seria ocupat per llogaters.[3]
El 1661, aquest va passar a mans de Francesc de Sentmenat i de Perapertusa (1623-1669),[4] que havia guanyat un litigi a la Reial Audiència contra la vídua Isabel.[3] A la seva mort el 1669, la finca va entrar en un estat d'abandonament, i el 1689, el seu fill i hereu Joan de Sentmenat i de Toralla, futur marquès de Sentmenat, la va donar a la seva germana Antònia en ocasió del seu matrimoni amb Josep Magí de Magarola i de Gualbes.[3]
Durant aquesta època, es van produir diverses segregacions a la banda dels carrers Ample i de la Plata, i el 1690, Antònia de Sentmenat va establir en emfiteusi la casa de la cantonada d'aquest darrer amb el de la Mercè (actual núm. 17) al fuster Jacint Puig,[3] i el 1721, l'edifici principal (actual núm. 19), que s'havia fet servir com a hostal i va patir els estralls del setge de 1713-1714, al també fuster Pere Costa,[5] que s'encarregaria de rehabilitar-lo.[3] Aquest va morir el 1750, i el 1758, el seu fill Pere Costa i Rubió, també fuster i carregat de deutes, va vendre la propietat al comerciant Josep Verdaguer i Ros per 8.800 lliures, de les quals 6.000 serien per als creditors.[6][7]
El nou propietari la faria reformar per a convertir-la en la seva residència principal,[3] i segons les cartes de pagament, les obres foren executades pel mestre de cases Gaspar Codina,[8] el fuster Joan Soler,[9] el manyà Gaspar Oller,[10] el daurador Francesc Boix,[11] el vidrier Joan Campmanjor,[12] el courer Baltasar Duran,[13] i el pintor Bonaventura Mirapeix.[14] El 17 de febrer del 1759, Josep Verdaguer va signar capítols matrimonials amb Maria Àngela Canals i Martí, filla d'Esteve Canals i Guerau[15] i germana de Joan Pau Canals i Martí, futur baró de la Vallroja. El matrimoni no tingué descendència i la finca passaria a mans d'Oleguer Verdaguer i Ros, germà de Josep i també comerciant,[16] que moriria el 1815 i seria succeït per la seva única filla Teresa Verdaguer i Grassot.[3]
Pel que fa al núm. 17, el 1747 fou venut pel comerciant Jeroni Clos, marmessor de Valentí Sistachs, al fuster Francesc Costa.[3] Aquest fou succeït pel seu nebot Fèlix Tamé i Costa, també fuster, que el 1775 va demanar permís per a obrir-hi una porta.[17][3] El 1826, Josep Molleras va fer donació de la finca a Teresa Verdaguer, reunificant així la propietat.[3] Aquesta va morir el 1864[18] sense haver fet testament, i fou succeïda pels seus fills Joan Antoni, Oleguer i Josepa Llaveria i Verdaguer.[19][3] El darrer d'ells va morir el 1907 sense descendència, el que va motivar la disgregació de la propietat en parts indivises entre les famílies col·laterals.[3]

Descripció
Consta de planta baixa i tres pisos. A la banda del carrer de la Mercè hi ha cinc eixos verticals d'obertures i al de la Plata sis.[1] Als baixos hi ha portals de llinda de fusta, i el principal de pedra, que substitueix l'antic d'arc de mig punt adovellat.[3][2] Al primer pis hi ha balcons de llosanes de ferro i rajoles i baranes de ferro forjat, amb una finestra gòtica trilobulada gòtica a l'extrem dret del núm. 17.[1][2] Al segon pis hi ha balcons i finestres balconeres, i al tercer pis, finestres senzilles i balconeres.[2] Part del parament és de pedra, de carreus resseguits amb estuc, i la resta és arrebossat. El coronament té un ràfec ceràmic a la major part i sostingut per caps de biga a l'extrem dret del núm. 19.[2]
Referències
- 1 2 3 «Edifici d'habitatges al carrer Mercè, 17-19». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Artigues Conesa, Lluís. «Evolució història de l'edifici». A: Memòria de la intervenció arqueològica a l'edifici situat al carrer de la Mercè 17-19 i carrer de la Plata núm. 3-5, juliol 2019, p. 10-13.
- ↑ «Sentmenat i de Perapertusa, Francesc (II) de». Dades dels Països Catalans.
- ↑ AHPB, notari Salvador Pi, 12-04-1721.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/25, f. 343-347v, 13-07-1758; manual 992/26, f. 207v-209v, 21-03-1759.
- ↑ Morales Roca, 2002, p. 595.
- ↑ AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 271-273v, 07-09-1763.
- ↑ AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 257-259, 06-09-1763.
- ↑ AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 260v-269, 06-09-1763.
- ↑ AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 273v-274v 10-09-1763.
- ↑ AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 275v-276v, 12-09-1763.
- ↑ AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 277v, 12-09-1763.
- ↑ AHPB, Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/30, f. 257-259.
- ↑ «Capítols matrimoniales entre Josep Verdaguer i Ros i Maria Àngela Canals i Martí». Servidor documental de la Saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón. AHPB, notaris Antoni Duran i Sebastià Prats, 17-02-1759.
- ↑ Almanack mercantil, ó guía de comerciantes, 1800, p. 422.
- ↑ «Fèlix Tané. Fuster. Mercè i Plata. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-8/1775-88. AHCB, 14-08-1775.
- ↑ «Dª Teresa Verdaguer, viuda de Llaberia, ¡ha fallecido!». Diario de Barcelona (edición tarde), 12-11-1864, p. 10841.
- ↑ «Anuncios judiciales». Diario de Barcelona (edición mañana), 20-01-1865, p. 709.
Vegeu també
Bibliografia
- Morales Roca, Francisco José «Comerciantes de matrícula de Barcelona. Su acceso a las dignidades». Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, núm. 292-293, maig-agost 2002, p. 561-596.

