Torre Ricarda

No s'ha de confondre amb Torre de la Ricarda.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre Ricarda
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Clot (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
 41° 24′ 45″ N, 2° 11′ 15″ E / 41.412459°N,2.187492°E / 41.412459; 2.187492

La torre Ricarda, també coneguda com a Can Sagués (pel nom del masover Joan Sagués), era una masia situada al barri del Clot de Barcelona, actualment desapareguda, tot i que el seu record perdura en el nom del passatge de Ca dels Seguers.[1] Es trobava enmig de l'actual carrer de Mallorca, prop del seu encreuament amb l'avinguda Meridiana, i la finca comprenia aproximadament l'espai entre els carrers de les Navas de Tolosa, Antic de Bofarull, Ter i Clot i el passatge de Pinyol.[2]

Història i descripció

Es tractava d'una explotació agrícola de regadiu que prenia les aigües del Rec Comtal, en virtut del dret atorgat pel rei Alfons III a Pere Desvilar el 1289.[3] El segle xv pertanyia a la família Ponts, una nissaga de donzells de Barcelona, i en el fogatge de 1497 apareixia com a «torre den Sebastia Pons».[4] Els inventaris de les primeres dècades del segle xvii hi identifiquen objectes personals dels propietaris a les cambres del pis superior, però l'ús de la casa i l'explotació de les terres eren en mans de pagesos arrendataris o masovers.[4]

El 1660, i en virtut d'una concòrdia sobre els drets successoris entre ambdues famílies, Jerònima de Ponts i de Rajadelll la va cedir al donzell de Barcelona Joan d'Olmera, que el 1670 la vengué a l'argenter Onofre Vilar.[5][4] El seu net Onofre Vilar i Llor es va casar amb Emmanuela Ballester i Cruïlles,[6] germana del cerer Rafael Ballester i Cruïlles.[7] El 1758, després de la mort del seu marit,[8] Emmanuela va llogar la finca a Josep Sitjar i Francesc Cortada, pagesos de Sant Andreu del Palomar, per un termini de 5 anys, a raó de 440 lliures anuals.[4]

L'hereva Maria Teresa Vilar i Ballester es va casar amb el cerer Jacint Galí i Carner (†1805), i l'hereu fou Jacint Galí i Vilar (†1825), també cerer, que es va casar amb Josepa Boscà i Dorda (1796-1865), pubilla del mas Boscà de Badalona.[6] A la mort d'aquesta, la masia passà a mans de la seva primogènita Concepció Galí i Boscà, casada amb l'advocat barceloní Francesc Malet i Casas (†1876),[9][10] que va promoure la urbanització de la finca amb l'obertura dels carrers del Ter, de la Muntanya i de Gabriel y Galán, aprovada el 1867 per l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals.[11] Aquesta fou continuada per l'hereu Josep Jacint Malet i Galí (1846-1900), que el 1879 es va oposar a l'obertura dels carrers de València i de Mallorca, prevista en el pla de reforma i alineacions de Sant Martí de Provençals, obra de l'arquitecte municipal Pere Falqués,[12] però la seva petició va ser desestimada.[13]

El 1886, Josep Jacint Malet va establir en emfiteusi a la societat Figueras, Sagrera i Cia un terreny entre aquests dos carrers, on es va construir una gran farinera,[14] que el 1904 era la segona de Sant Martí de Provençals, després de Can Folch.[15] El 1941, va ser adquirida pel farmacèutic Francesc Montplet i Prunés, que tot just havia estat depurat pel règim franquista.[16][15] Dedicada a la producció de perfums i alcohol, la fàbrica d'Alcohols Montplet es va incendiar l'agost del 1970,[17] i el 1981 es traslladà a la Via Trajana, on encara hi és.[15][18] En el seu emplaçament hi ha blocs de pisos i els jardins de Joana Tomàs, en memòria de l'activista que reivindicà el trasllat de la indústria.[19]

Referències

  1. ↑ «Ca dels Seguers, passatge de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Villaverde Rey, 2021, p. 6.
  3. ↑ Villaverde Rey, 2021, p. 8.
  4. 1 2 3 4 Villaverde Rey, 2021, p. 9.
  5. ↑ AHPB, notari Bonaventura Vilà, 24-04-1670.
  6. 1 2 Estruch Traité, 2018, p. 99-100, 128.
  7. ↑ Doncell i Cabot, 1990, p. 56-57.
  8. ↑ AHPB, notari Josep Bonaventura Mas i Fontana, 24 i 26-01-1758. Publicació del testament d'Onofre Vilar i Llor.
  9. ↑ «Malet, passatge de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  10. ↑ Estruch Traité, 2018, p. 105-109.
  11. ↑ Villaverde Rey, 2021, p. 11.
  12. ↑ «José Malet sol·licita urbanitzar diversos terrenys de la seva propietat situats entre els passatges Malet i Sagués de Sant Martí de Provençals». 6.7 Llicències d'obres particulars 1760_03_1879. AMDSM, 29-11-1879.
  13. ↑ Villaverde Rey, 2021, p. 12-13.
  14. ↑ Villaverde Rey, 2021, p. 16.
  15. 1 2 3 Corominas i Julián, Jordi «Creuar la porta del jardí per a recordar una fàbrica». Catalunya Plural, 25-11-2021.
  16. ↑ «Francisco Montplet Prunés». Els manresans represaliats pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques (1939-1945). memoria.cat.
  17. ↑ «Incendi a la fàbrica Alcoholes Montplet S.A. al carrer de València 645». M111 Salvament, evacuació i rescat. AFB, 21-08-1970.
  18. ↑ «Historia». Grupo Montplet.
  19. ↑ «Joana Tomàs, jardins de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.

Vegeu també

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.