Casa Ramon Constansó
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici residencial | |||
| Part de | conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Ús | edifici administratiu | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Sant Honorat, 5 i Fruita, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52490 | |||
| Id. Barcelona | 1179 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Centre de Prevenció i Intervenció en Drogodependències SPOTT | |||
La casa Ramon Constansó és un edifici situat als carrers de Sant Honorat, 5 i de la Fruita, 5 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Actualment, acull el Centre de Prevenció i Intervenció en Drogodependències SPOTT, de la Diputació de Barcelona.[3]
Història
Segons la documentació notarial, la finca fou adquirida el 1653 en subhasta pública a la Diputació del General de Catalunya per Francesc Pasqual i de Cadell (†1671).[4][5][6] El 1678, el seu fill Miquel Pasqual de Cadell i de Quintana[7] la va cedir al seu nebot Francesc de Llar i Pasqual de Cadell,[8] primer comte de Llar,[9] de qui va passar al seu fill Francesc Josep de Llar i de Ponç, segon comte de Llar.[10]
El 1774, i per tal de finançar la construcció de la seva nova residència al carrer del Pi, la seva filla Maria Teresa de Llar i de Verthamon, tercera comtessa de Llar,[11][12] i el seu net Francesc Gaietà de Planella i de Llar, baró de Granera,[13][12] l'establiren en emfiteusi al notari Ramon Constansó,[6] que tot seguit la va fer reformar.[14] Les obres foren encomanades al mestre de cases Jaume Bosch[15] i al fuster Salvador Mayol, que entre altres coses va construir les llibreries del despatx, que feien la funció d'envans.[16][17]
El 1818, el seu nebot, el procurador Bru Petrús i Constansó, va demanar permís per a obrir-hi tres finestres i convertir quatre del tercer pis en balcons, segons el projecte del mestre de cases Pere Fiter,[18] i novament el 1829 per a obrir-hi una porta.[19] Casat amb Francesc Bessa,[20] va tenir tres fills: Aleix, corredor reial de canvis,[21][22] Ramona (†1867),[23] i Josepa (†1853),[24][25] casada amb Jacint Pujó.[26] El seu fill Agapit Pujó i Petrús, també corredor reial de canvis,[27] es va casar amb Francesca Balius i Bonaplata,[28] filla del fabricant Andreu Balius i Ferrer[29] i de Teresa Bonaplata i Valentí,[30] al seu torn filla del fabricant d'indianes Salvador Bonaplata i Corriol.[31]
Durant la rehabilitació de l'immoble entre 1995 i 1996, es descobriren unes finestres medievals a la façana del carrer de la Fruita, que van ser posades en valor.[1][2]

Descripció
Consta de planta baixa, planta principal i dos pisos més i s'articula entorn un pati central, d'on surt l'escala d'accés a la planta principal i on es mostren algunes finestres gòtiques d'arc conopial motllurat i decorades, les impostes, amb petits caps d'angelets.[1]
La façana, recoberta amb estuc vermell, deixa entreveure els marcs de pedra de les obertures i, a la planta baixa del carrer de la Fruita, uns petits carreus irregulars que podrien formar part de l'estructura original. A la planta baixa del carrer de Sant Honorat s'obren tres portals, el principal dels quals és de llinda de pedra motllurada i el de la dreta de llinda de fusta. Els pisos d'aquesta façana presenten els balcons de ceràmica i estructura de ferro habituals del segle xviii, de volada decreixent amb l'alçada, destacant-ne la balconada correguda del primer pis que copsa la cantonada. Al primer pis del carrer de la Fruita cal destacar una finestra d'arc fistonat deprimit i, a sobre d'aquest, una petita finestra que podria haver tingut un arc conopial. El coronament té una cornisa amb denticles.[1]
Referències
- 1 2 3 4 «ANTIC EDIFICI D'HABITATGES AL CARRER SANT HONORAT 5». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 «ANTIC EDIFICI D'HABITATGES (Actual Servei de Prevenció, Orientació i tractament de toxicòmans)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Centre SPOTT». Diputació de Barcelona.
- ↑ «Joseph de Pascual y de Cadell». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ AHPB, notari Sebastià Costa, 06-12-1653.
- 1 2 AHPB, notari Josep Serch i de Boquet, manual 1.035/24, f. 255v-262v, 11-08-1774.
- ↑ «Miquel de Pascual y de Quintana». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ AHPB, notari Francesc Daguí, 22-12-1678.
- ↑ «Francisco de LLAR y PASQUAL DE CADELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francesc Josep de LLAR y de PONS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «María Teresa de LLAR y de VERTHANON». geneanet. Martín Rodríguez.
- 1 2 Rovira i Gómez, 2015, p. 268.
- ↑ «Francisco Cayetano de PLANELLA y LLAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Ramon Constansó. Notari Públic. Placeta de Sant Honorat. Posar balcons». C.XIV Obreria C-7/1775-23. AHCB, 06-03-1775.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Avellà, manual 1.055/21, f. 99-100v, 24-02-1775.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Avellà, manual 1.055/21, f. 97v-99, 24-02-1775.
- ↑ Piera Miquel, 2011, p. 116.
- ↑ «Bru Petrús i Constansó. Sant Honorat 7 i Fruita. Casa. Obrir tres finestres, convertir-ne quatre en balcons i aixecar la façana». C.XIV Obreria C-111/1818-020. AHCB, 26-02-1818.
- ↑ «Bru Petrus i Constansó. Notari. Sant Honorat, 7. Fruita?. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 12-10-1829.
- ↑ «PETRUS Y CONSTANSO Bruno». geneanet.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 116.
- ↑ Caricatures de la Barcelona vuitcentista. Donació Joaquim de Nadal d'obres de Josep Parera (1828?-1902). Museu Frederic Marès (catàleg de l'exposició del 12 de maig al 25 de setembre del 2016), p. 120-121 (Quaderns del Museu Frederic Marès/20).
- ↑ La Publicidad (edición mañana), 26-04-1868, p. 2666.
- ↑ Diario de Barcelona, 26-04-1853, p. 2974.
- ↑ «Josepha Petrus». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ «Jacinto Pujó». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ «Agapito Pujó Petrus». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ «Francisca Balius Bonaplata». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ «Andrés Balius Ferrer». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ «Tecla Bonaplata Valentí». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ «Salvador Bonaplata Curriol». geneanet. Sofia Garçon.
Vegeu també
Bibliografia
- Piera Miquel, Mònica «El comercio de muebles en Cataluña durante el siglo XVIII». Revista de dialectología y tradiciones populares, vol. 66, núm. 1, 2011, p. 109-138.
- Rovira i Gómez, Salvador-J. «Els senyorius laics del Camp de Tarragona (segle xviii)». Butlleti Arqueològic, núm. 36-37, 2015, p. 263-269.

