Palau Llar

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Llar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Ausich i Mir Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPi, 1 Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 58″ N, 2° 10′ 26″ E / 41.38278°N,2.17388°E / 41.38278; 2.17388
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42540 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona695 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deComtat de Llar Modifica el valor a Wikidata
OcupantAntoni de Barnola i Verdaguer Modifica el valor a Wikidata

El Palau Llar, també conegut com a Casa Barnola, és un edifici situat al carrer del Pi, 1 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

Segons la documentació notarial, el 1661 Joaquim de Gualbes va establir en emfiteusi la finca a Joan Baptista de Planella-Cruïlles i Vila,[3] senyor de Castellcir i marit de Maria Sala, segona baronessa de Granera, de qui heretaria el títol.[4] Fou succeït pel seu fill Pere de Planella i de Dusai i aquest pel seu fill Bonaventura de Planella i Teixidor, casat amb Maria Teresa de Llar i de Verthamon, tercera comtessa de Llar.[4][5] El 1773, després d'enviduar, aquesta va demanar permís per a reconstruir la finca,[6] obra encarregada a l'arquitecte i mestre de cases Josep Ausich i Mir[7][8][9] i el fuster Francesc Anglada.[10][11]

Va ser succeïda pel seu fill Francesc Gaietà de Planella i de Llar,[4][5] casat amb Maria Antònia de Fivaller i de Bru. El 1828, el seu fill Gaietà de Planella i de Fivaller va demanar permís per a convertir una finestra en porta.[12] Va morir el 1863[13] sense descendència i en el seu testament nomenà hereu dels béns vinculats dels Planella (entre ells el palau) a Gaietà d'Amat i d'Amat, baró de Maldà i de Maldanell.[14][15]

A finals del segle xix hi vivia l'advocat Antoni de Barnola i Verdaguer.[16][17]

Quarteró núm. 62 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

És un edifici de planta baixa, dos pisos, golfes i terrat. La planta baixa està ocupada per les Galeries Maldà. En aquest nivell s'obren cinc grans portes d'arc rebaixat motllurat, el central és l'entrada a la galeria i els laterals són botigues. El parament és de carreus de pedra. Als pisos superiors les obertures segueixen els mateixos eixos longitudinals que les de la planta baixa. les del primer i segon pis són allindades i donen a balcons individuals amb barana de ferro forjat i rajoles. El parament està decorat amb grans esgrafiats amb garlandes, marcs d'obertures, sanefes, bustos i gerros sobre pedestals molt ornamentals, etc.[1]

Corona la façana un fris on se situen les obertures de forma oval de les golfes, entre les quals hi ha esgrafiats, i una cornisa de gran voladís.[1]

Referències

  1. 1 2 3 «Casa Barnola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Casa Barnola». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ AHPB, notari Pere Pau Vives, 16-05-1661.
  4. 1 2 3 Campoy Collado, Gloria. Llegendes dels castells del Vallès Oriental. Marge Books, 2024, p. 124.
  5. 1 2 Rovira i Gómez, 2015, p. 268.
  6. ↑ «Maria Teresa Planella. Comtessa de Llar. Pi. Reedificar el frontis de la casa». C.XIV Obreria C-3/1773-4. AHCB, 12-01-1773.
  7. ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, manual 992/41, f. 196v-197v, 08-07-1774.
  8. ↑ Laplana, 1978, p. 171.
  9. ↑ AHPB, notari Josep Serch i de Boquet, manual 1.035/24, f. 263v-265, 12-08-1774.
  10. ↑ AHPB, notari Ramon Constansó, manual 1.097/4, f. 110-111v, 09-07-1773; f. 155v-157, 14-10-1773; f. 159-161v, 28-10-1773.
  11. ↑ AHPB, notari Josep Serch i de Boquet, manual 1.035/24, f. 265v-268, 12-08-1774.
  12. ↑ «Gaietà de Planella i de Fivaller. Comte de Llar. Pi 13. Casa. Convertir una finestra en porta». C.XIV Obreria C-134/1828-091. AMCB, 05-05-1828.
  13. ↑ Diario de Barcelona, 10-11-1863, p. 10218.
  14. ↑ AHPB, notari Joan Llopart, manual 1.311/10, f. 595-608v, 14-11-1863.
  15. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 405.
  16. ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 222.
  17. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1897, p. 941.

Vegeu també

Bibliografia