Casa Siscar

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Siscar
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimRamon de Siscar i de Montoliu Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular
arquitectura neoclàssica: loggia Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPortaferrissa, 22 Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 01″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.38351°N,2.17317°E / 41.38351; 2.17317
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52326 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona797 Modifica el valor a Wikidata

La casa Siscar és un edifici situat al carrer de la Portaferrissa, 22 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

El 1734, María Nicasia de Toledo y Lacambra, natural de Madrid[3] i vídua de Juan Fernández-Calderón y Gutiérrez-Pajarillo, superintendent de la Reial Casa de la Moneda de Barcelona i correu major de Catalunya i Balears, natural de Selaya,[4] i Pedro Rebollar de la Concha, cosí del seu marit[5] i cotutor dels seus fills menors, van adquirir la finca per venda judicial a Francesc Gallart i Pastor.[6][7] L'edifici fou reformat pel fuster Domènec Miró en dues campanyes d'obres, una del 1736 i una altra i més important a partir del 1754, on es van fer els balcons del primer pis, entre altres intervencions.[8][9]

El 1751, el seu fill Antoni Fernández-Calderón i de Toledo (1722-1791),[10][11] membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi,[11] es va casar amb Maria Francesca de Verthamon i de Carreras,[12][13] filla de Josep de Verthamon i Fizes, jutge de les confiscacions de Felip V,[14][15] i de Maria Lluïsa de Carreras i de Gatxapay,[16][17] barons de Santa Marta de les Arenes.[11] El 1781, la seva filla Maria Francesca Fernández-Calderón i de Verthamon[18] es va casar amb el noble tarragoní Josep Antoni de Vidal i de Jalpí.[19] El 1783, la seva germana Maria Antònia[20] es va casar amb el noble d'Agramunt Ramon de Siscar i Rocabruna,[21] fixant la seva residència a la casa del carrer de la Portaferrisaa.[22][23]

L'hereu Ramon de Siscar i Fernández-Calderón (1792-1850)[24] va exercir d'advocat i fou un noble il·lustrat.[a] Casat amb la tarragonina Maria Tecla de Montoliu i Dusai (1802-1889),[27] filla del noble tarragoní Plàcid Manuel de Montoliu i Bru (1767-1848)[28] i de Felipa Dusai, van tenir dos fills: Ramon de Siscar i de Montoliu (1830-1889)[29][30] fou l'hereu de la nissaga, i la seva germana Maria (1832-1865)[31] es casà amb Ramon Maria de Sagarra i de l'Espagnol (1828-1873),[32] que van ser pares de Ferran de Sagarra i de Siscar (1853-1939).[33][34]

Ramon de Siscar hi tenia una col·lecció numismàtica de més de 5.000 monedes,[35] i el 1871 es casà en segones noces amb la noble Francesca Xaviera de Castellarnau i Lleopart (1839-1901), natural de Berga.[36][37][b] L'hereu Ramon de Siscar i de Castellarnau era ludòpata, i la nit del 10 a l'11 de desembre del 1901 hi va matar la seva mare a trets de pistola perquè aquesta es negava a donar-li diners.[37][39] Després d'un procés judicial per a inhabilitar-lo, l'herència va passar el 1906 a mans del seu germà Josep Maria de Siscar i de Castellarnau.[40][41]

A principis del segle xx s'hi va instal·lar la pelleteria, fàbrica de gèneres de punt i merceria a l'engròs d'Antoni Altisent.[42][43]

Quarteró núm. 62 de Garriga i Roca (c. 1860)

Descripció

Casalot edificat sobre una gran parcel·la, amb planta baixa, principal, un pis i unes golfes sota coberta. Els baixos són oberts amb tres amplis portals de llinda de pedra, a través dels quals s'accedeix a comerços i a les galeries Maldà, que ocupen l'espai de l'antic jardí i enllacen amb els baixos d'altres edificis del carrer i la plaça del Pi.[1]

La façana principal està aixecada amb pedra llisa sense gairebé cap ornamentació, més enllà de les subtils motllures dels marcs de les obertures. Els balcons són de llosana de rajola i barana de ferro forjat. A les golfes s'obren un seguit de finestres quadrades amb ampit prominent. Al capdamunt, s'estén un ràfec de ceràmica.[1]

La façana del pati d'illa té una loggia d'arcs de mig punt sobre parells de columnes jòniques al primer pis, i pilastres al segon.

Notes

  1. ↑ El 1808, la seva germana Gertrudis de Siscar i Fernández-Calderón[25] es va casar amb Gaietà de Dou i de Taiadella (1778-1821).[26]
  2. ↑ La seva germana petita, Maria Dolors Filomena de Castellarnau i Lleopart (1852-1908),[38] fou l'esposa de l'escriptor Ferran de Sagarra i de Siscar i mare de l'escriptor Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.

Referències

  1. 1 2 3 «Edifici d'habitatges al carrer Portaferrissa, 22». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Maria Nicasia de Toledo y Lacambra». geneanet. Manel Pich.
  4. ↑ «Juan Fernández Calderón y Gutiérrez Pajarillo». geneanet. Manel Pich.
  5. ↑ «Pedro Rebollar de la Concha y Gutiérrez». Historia Hispánica. Real Academia de la Historia.
  6. ↑ Escrivania de la Intendència General del Principat, notari Jeroni Sastre, 06-07-1734.
  7. ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/9, f. 62-65v, 04-02-1782. Debitori de 2.000 lliures a Anna Darrer, vídua del botiguer de teles Josep Miquel i Sales, per a cobrir despeses del casament entre Maria Francesca Fernández-Calderón i de Verthamon i Josep Antoni de Vidal i de Jalpí, amb hipoteca de la propietat.
  8. ↑ AHCB. Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante, f. 1070, 1755.
  9. ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/8, f. 364v-367, 15-05-1757.
  10. ↑ «Antonio (Fernández) de Calderón y de Toledo». geneanet. Manel Pich.
  11. 1 2 3 Carreras Bulbena, 1928, p. 274-275.
  12. ↑ AHPB, notaris Joan Baptista Plana i Circuns i Fèlix Campllonch, 21-12-1751.
  13. ↑ «Francisca de Verthamon y de Carreras». geneanet. Manel Pich.
  14. ↑ «Joseph de Verthamon y de Fizes». geneanet. Manel Pich.
  15. ↑ «Josep de VERTHAMON». geneanet. Martín Rodríguez.
  16. ↑ «María Luisa de CARRERAS y de GACHAPAY». geneanet. Martín Rodríguez.
  17. ↑ Puig i Ustrell, 2004, p. 101.
  18. ↑ «Maria Francisca de Calderon i de Verthamon». geneanet. Manel Pich.
  19. ↑ «Josep Antoni de Vidal i de Jalpí». geneanet. Manel Pich.
  20. ↑ «Maria Antonia de Calderon i de Verthamon». geneanet. Manel Pich.
  21. ↑ «Ramon de Siscar i Rocabruna». geneanet. Manel Pich.
  22. ↑ «Relació de cases i habitants del Quarter 3 - Barri 4, del Pi». Allotjaments i Utensilis I-14.21. AHCB, 1802.
  23. ↑ Casals Bergés, 2019, p. 132-133.
  24. ↑ «Ramon de Siscar i Calderon». geneanet. Manel Pich.
  25. ↑ «Gertrudis de SISCAR y FERNANDEZ CALDERON». geneanet. Martín Rodríguez.
  26. ↑ «Gaietà de DOU y de TALLADELLA». geneanet. Martín Rodríguez.
  27. ↑ «Maria Tecla ? Montoliu Dusai». geneanet. Manel Pich.
  28. ↑ «Plàcid Manuel de Montoliu i Bru». geneanet. Manel Pich.
  29. ↑ «Ramon de Siscar i Montoliu». geneanet. Manel Pich.
  30. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 279.
  31. ↑ «Maria Antònia de Siscar i Montoliu». geneanet. Manel Pich.
  32. ↑ «Ramon Maria de Sagarra i de l'Espagnol». geneanet. Manel Pich.
  33. ↑ «Ferran de Sagarra de Siscar». geneanet. Manel Pich.
  34. ↑ Casals Bergés, 2019, p. 134.
  35. ↑ Coroleu, Josep. Barcelona y sus alrededores: guía histórica, descriptiva y estadística del forastero, 1887, p. 207.
  36. ↑ «Defuncions 1901, núm. 14502». AMCB.
  37. 1 2 Casals Bergés, 2019, p. 137.
  38. ↑ «Maria Filomena Castellarnau i de Lleopart». geneanet. Historia familiar de Manel Pich.
  39. ↑ «Ramon Siscar condenado a muerte». La Publicidad, 30-04-1903, p. 3.
  40. ↑ AHPB, notari Leopold Rodés, manual 1.459/7, f. 1.036-1.037v, 06-08-1906.
  41. ↑ Villaverde i Ortega, 2011, p. 14-15.
  42. ↑ Or y grana: setmanari autonomista pera las donas, propulsor d'una Lliga Patriótica de Damas, 28-12-1906, p. 194.
  43. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1905, p. 1182.

Vegeu també

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.