Casa de joc
House of Games  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | David Mamet |
| Protagonistes | |
| Producció | Michael Hausman |
| Guió | David Mamet |
| Música | Alaric Jans |
| Fotografia | Juan Ruiz Anchía |
| Muntatge | Trudy Ship |
| Distribuïdor | Orion Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1987 |
| Durada | 102 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | neo-noir i cinema de robatoris |
| Tema | joc d'aposta |
| Lloc de la narració | Seattle |
      | |
Casa de joc[1] (títol original en anglès: House of Games) és un thriller estatunidenc de 1987,[2] dirigit per David Mamet en el seu debut com a director de cinema.
Argument
En el decurs d’un tractament psiquiàtric, un pacient molt hàbil aconsegueix influir progressivament en la seva metgessa fins a convertir-la, sense que ella se n’adoni, en una peça dels seus plans criminals. La doctora entrarà en contacte amb un grup de persones que la conduiran cap a un món tèrbol i sòrdid, on ella sembla ocupar la posició més vulnerable.[3]
Repartiment
- Lindsay Crouse com a Dra. Margaret Ford
- Joe Mantegna com a Mike Mancuso
- Mike Nussbaum com a Joey
- Lilia Skala com a Dra. Maria Littauer
- J. T. Walsh com a the Businessman
- Steven Goldstein com a Billy Hahn
- Ricky Jay com a George
- W. H. Macy com a Sgt. Moran
- Meshach Taylor com a Mr. Dean
Origen i context
La pel·lícula suposà el debut de David Mamet en la direcció de llargmetratges. Aleshores ja era un dramaturg de gran reputació, sobretot arran de l’èxit de Glengarry Glen Ross, obra distingida amb el premi Pulitzer. També s’havia consolidat com a guionista cinematogràfic amb El carter sempre truca dues vegades (1980), de Bob Rafelson; Veredicte final (1982) de Sidney Lumet, pel qual fou candidat a l’Oscar al millor guió adaptat;[4] o Els intocables d'Eliot Ness (1987), de Brian de Palma.[5]
Mamet havia conegut el productor Michael Hausman durant el rodatge de En un racó del cor (1984). A l’hora de formar el repartiment de Casa de joc, va confiar en persones del seu entorn teatral, a més d’amics i familiars. Entre els intèrprets hi figuraven Lindsay Crouse, llavors esposa seva, i Joe Mantegna, que havia guanyat un premi Tony pel seu treball a Glengarry Glen Ross. La pel·lícula també significà el debut cinematogràfic de la figurinista Nan Cibula i del director artístic Michael Merritt, tots dos vinculats prèviament a aquella producció teatral.[4]
Estrena
La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Venècia de 1987, on va obtenir el premi de la crítica cinematogràfica (Cinecritica), el Ciak d'oro a la millor pel·lícula, l'Osella d'Or al millor guió i el premi Pasinetti a la millor pel·lícula. A més, David Mamet fou nominat al Globus d'Or al millor guió.[4]
Crítica
House of Games és una pel·lícula singular dins el cinema nord-americà dels anys vuitanta: austera, precisa i centrada en la narració, el personatge i el llenguatge. Mamet hi trasllada el seu univers teatral d’estafadors, jugadors i homes que utilitzen la paraula com una arma. Destaca per la seva construcció minuciosa: cada objecte, pausa, gest i frase participa del joc d’enganys. El diàleg no és només conversa, sinó combat, defensa, ocultació i atac. El món de Mamet és un espai de desconfiança absoluta, on guanya qui observa millor i sap més que l’altre.[6]
Lindsay Crouse interpreta una psiquiatra que entra en aquest univers d’estafadors buscant una revelació personal, però acaba atrapada en una xarxa de manipulacions. Més que un thriller convencional, House of Games és una història sobre el control, l’autoengany i la humiliació de qui abaixa la guàrdia.[6]
Referències
- ↑ «Casa de joc». Esadir. [Consulta: 12 juliol 2026].
- ↑ Silver, Alain; Ward, Elizabeth (eds.) (1992). Film Noir: An Encyclopedic Reference to the American Style (3a ed.). Woodstock (Nova York): The Overlook Press. ISBN 0-87951-479-5.
- ↑ «Casa de juegos». Fotogramas. [Consulta: 12 juliol 2026].
- 1 2 3 «House of Games» (en anglès). AFI Catalog of Feature Films. American Film Institute. [Consulta: 12 juliol 2026].
- ↑ Rodríguez Marchante, Oti. «Casa de juegos: el juego» (en castellà). El Correo, 5 juny 2019. [Consulta: 12 juliol 2026].
- 1 2 Jones, Kent. «House of Games: On Your Mark» (en anglès). The Criterion Collection, 20 agost 2007. [Consulta: 12 juliol 2026].