David Mamet
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1947  (78 anys)Chicago (Illinois) | ||
| Ideologia | Conservadorisme | ||
| Religió | Judaisme reformista | ||
| Formació | Goddard College Escola de Teatre de Neighborhood Playhouse Francis W. Parker School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | guionista, novel·lista, poeta, director de teatre, productor de televisió, actor, productor de cinema, escriptor, director de cinema, dramaturg, realitzador | ||
| Ocupador | Universitat de Colúmbia | ||
| Membre de | |||
| Professors | Sanford Meisner | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Cònjuge | Rebecca Pidgeon (1991–) Lindsay Crouse (1977–1990) | ||
| Fills | Zosia Mamet (  ) Lindsay CrouseClara Mamet ( ) Rebecca Pidgeon | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
         | |||
David Mamet (Chicago (Illinois), 30 de novembre de 1947) és un dramaturg, director de teatre i de cinema, guionista, novel·lista i assagista estatunidenc, considerat una de les figures més influents del teatre nord-americà contemporani.[1]
Biografia
Fill de l'advocat laboralista Bernard Morris Mamet i de la mestra Lenore June Silver, va créixer en una família jueva de Chicago. Va estudiar al Goddard College, a Vermont, i posteriorment es va formar en interpretació al Neighborhood Playhouse School of the Theatre de Nova York. Després de tornar a Chicago, va treballar com a actor, professor i autor teatral, i el 1972 va contribuir a fundar la St. Nicholas Theater Company.[2]
Mamet va començar a obtenir reconeixement durant la dècada de 1970 amb obres com The Duck Variations, Sexual Perversity in Chicago i American Buffalo. El seu teatre es caracteritza per uns diàlegs tallants, fragmentaris i rítmics, plens d'interrupcions, repeticions, obscenitats i expressions col·loquials. Aquest estil, conegut habitualment com a «Mamet speak», mostra sovint personatges que utilitzen el llenguatge per imposar-se, enganyar o manipular els altres.[1]
El seu èxit teatral més important va arribar amb Glengarry Glen Ross (1983), una visió despietada del món dels venedors immobiliaris, amb la qual va obtenir el Premi Pulitzer de teatre de 1984.[3] Altres obres destacades són A Life in the Theatre, Speed-the-Plow, Oleanna, The Cryptogram, Race i The Penitent. Els conflictes de poder, l'ambició, la traïció, l'estafa, la masculinitat i la dificultat de conèixer la veritat són temes recurrents en la seva producció.
Paral·lelament, va desenvolupar una important carrera cinematogràfica. Va escriure els guions de El carter sempre truca dues vegades (1981), Veredicte final (1982), Els intocables d'Eliot Ness (1987), Hoffa (1992), La cortina de fum (1997), Ronin (1998) i Hannibal (2001). Va ser candidat a l'Oscar al millor guió adaptat per Veredicte final i La cortina de fum.[4][5]
El 1987 va debutar com a director cinematogràfic amb Casa de joc, protagonitzada per Lindsay Crouse i Joe Mantegna. La pel·lícula ja contenia molts dels elements característics de la seva obra, com ara els estafadors, els jocs de poder, les identitats fingides i els personatges atrets per un món que no comprenen. Posteriorment va dirigir films com Things Change (1988), Homicidi (1991), Oleanna (1994), La trama (1997), State and Main (2000), L'últim cop (2001), Spartan (2004) i Redbelt (2008).[6]
També ha publicat novel·les, memòries i assajos sobre teatre, interpretació i cinema, entre els quals destaquen Writing in Restaurants, On Directing Film, True and False, Three Uses of the Knife, Bambi vs. Godzilla i Everywhere an Oink Oink.[7]
En l'àmbit polític, durant la seva joventut es va identificar amb posicions progressistes, però a partir de la dècada del 2000 va evolucionar públicament cap al conservadorisme. Aquest canvi ideològic i algunes de les seves declaracions posteriors han provocat controvèrsies i han influït en la recepció pública de la seva obra més recent.[8]
En l'àmbit personal, va estar casat amb l'actriu Lindsay Crouse, amb qui va tenir dues filles, i posteriorment es va casar amb l'actriu i cantant Rebecca Pidgeon. Entre els seus fills hi ha les actrius Zosia Mamet i Clara Mamet.[1]
Guions de pel·lícules
- El carter sempre truca dues vegades (1981), de Bob Rafelson
- Veredicte final (1982), de Sidney Lumet
- Els intocables d'Eliot Ness (1987), de Brian De Palma
- Casa de joc (1987), de David Mamet
- Things Change (1988), de David Mamet
- No som àngels (1989), de Neil Jordan
- Homicidi (1991), de David Mamet
- Èxit a qualsevol preu (1992), de James Foley
- Hoffa (1992), de Danny DeVito
- Oleanna (1994), de David Mamet
- American Buffalo (1996), de Michael Corrente
- The Edge (1997), de Lee Tamahori
- La trama (1997), de David Mamet
- La cortina de fum (Wag the Dog) (1997), de Barry Levinson
- Ronin (1998), de John Frankenheimer
- El cas Winslow (1999), de David Mamet
- Lakeboat (2000), de Joe Mantegna
- State and Main (2000), de David Mamet
- Hannibal (2001), de Ridley Scott
- L'últim cop (2001), de David Mamet
- Spartan (2004), de David Mamet
- Edmond (2005), de Stuart Gordon
- Redbelt (2008), de David Mamet
Obra dramàtica
- 1974. Sexual Perversity in Chicago
- 1975. American Buffalo
- 1977. A Life in the Theatre
- 1977. The Woods
- 1982. Edmond
- 1984. Glengarry Glen Ross
- 1992. Oleanna
- 1995. The Cryptogram
- 1999. Boston Marriage
- 2004. Faustus
- 2005. Romance
- 2007. Keep Your Pantheon
- 2007. November
- 2008. The Vikings and Darwin
- 2009. Race
- 2009. School
- 2012. The Anarchist
- 2015. China Doll
- 2017. The Penitent
- 2019. Bitter Wheat
Traduccions al català
- La màquina d'aigua (The water engine, 1977). Versió d'Imma Garín. 1994.[9]
- El cavaller de la felicitat (Mr. Happinnes, 1977). Versió d'Imma Garín. 1994.
- Oleanna (Oleanna). Traducció de Ramon Villanova. 1995.
- El criptograma (The Cryptogram). Direcció: Sergi Belbel. Intèrprets: Emma Vilarasau, Andreu Benito, David Bosc i Gerard Quintana. Al Teatre Nacional de Catalunya. 1998-1998.
- Glengarry Glen Ross. Direcció d'Àlex Rigola. Amb Joel Joan, Andreu Benito, Joan Carreras, Eduard Farelo. Estrenada el 2003 al Teatre Lliure de Barcelona.
- Un matrimoni de Boston (Boston Marriage). Direcció: Josep Maria Mestres. Intèrprets: Emma Vilarasau, Marta Marco i Anna Lizaran. Al Teatre Lliure, els anys 2005 i 2006.[10][11][12] També, a La Villarroel, l'any 2024. Direcció: Josep Maria Mestres. Intèrprets: Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué.
- Els boscos. Traducció de Cristina Genebat. Direcció de Julio Manrique. Intèrprets: Marc Rodríguez i Cristina Genebat. Escenografia: Lluc Castells. Il·luminació: Jaume Ventura. Vestuari: Mireia Aixalà. Estrena a la Sala Beckett de Barcelona l'1 d'octubre de 2006.[13][14][15]
- Una vida al teatre (A Life in the Theatre, 1977) Traducció d'Anna Soler Horta. Direcció Moisès Maicas. Intèrprets: Enric Majó i Dafnis Balduz. Teatre Municipal La Sala, de Rubí, el 7 de maig de 2016.
Reconeixement
David Mamet ha rebut diverses nominacions per la seva obra cinematogràfica:
- Oscar al millor guió adaptat en dues ocasions: The Verdict i Wag the Dog.
- Globus d'Or al millor guió en tres: The Verdict, House of Games, i Wag the Dog.
- BAFTA al millor guió adaptat per Wag the Dog.
- Palma d'Or per Homicide.
- Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia per House of Games.
Referències
- 1 2 3 «David Mamet» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 13 juliol 2026].
- ↑ «David Mamet – Biography» (en anglès). IMDb. [Consulta: 13 juliol 2026].
- ↑ «The 1984 Pulitzer Prize Winner in Drama» (en anglès). The Pulitzer Prizes. [Consulta: 13 juliol 2026].
- ↑ «The 55th Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 13 juliol 2026].
- ↑ «The 70th Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 13 juliol 2026].
- ↑ «David Mamet» (en anglès). British Film Institute. [Consulta: 13 juliol 2026].
- ↑ «David Mamet» (en anglès). Simon & Schuster. [Consulta: 13 juliol 2026].
- ↑ «David Mamet: ‘The theatre is inherently conservative’» (en anglès). The Guardian, 23 febrer 2022. [Consulta: 13 juliol 2026].
- ↑ Notícia sobre l'estrena de l'obra a la Sala Beckett el 1999, a ElCultural (castellà)
- ↑ Fitxa de l'obra, a TeatreNacional.com
- ↑ «Informació sobre l'obra al web del Teatre Lliure». Arxivat de l'original el 2008-11-18. [Consulta: 20 gener 2010].
- ↑ Notícia sobre l'estrena de l'obra, al 3cat24
- ↑ «Fitxa de l'obra, a TeatreNacional.com». Arxivat de l'original el 2010-08-25. [Consulta: 20 gener 2010].
- ↑ Notícia sobre l'estrena de l'obra, a VilaWeb
PDF - ↑ Programació d'Els boscos al Teatre Municipal de Girona
Enllaços externs
- Fitxa Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. a Teatralnet (català).
- La seva fitxa a Internet Movie DataBase (anglès).
- La seva fitxa a Internet Broadway DataBase (anglès).
- La seva fitxa a Internet Off-Broadway DataBase Arxivat 2012-03-21 a Wayback Machine. (anglès).