Cases Jeroni Rabassa

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cases Jeroni Rabassa
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part deplaça de Sant Jaume Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Valls i Galí Modifica el valor a Wikidata
Construcció1846 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocFerran, 44-46, Pas de l'Ensenyança, 1-3, Pl. Sant Miquel, 1-2 i Pl. Sant Jaume, 2 i Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 56″ N, 2° 10′ 36″ E / 41.38218°N,2.17678°E / 41.38218; 2.17678
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona634 Modifica el valor a Wikidata

Les cases Jeroni Rabassa són un conjunt arquitectònic que ocupa tota l'illa entre el carrer de Ferran, la plaça de Sant Jaume, i els carrers d'en Micó (actualment plaça de Sant Miquel), del Pas de l'Ensenyança i de l'Ensenyança del barri Gòtic de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Història

Jeroni Rabassa era un negrer i indià de Calella establert a Puerto Rico, on es va dedicar al préstec de fons i el comerç d'esclaus per a les plantacions de Ponce.[2][3] Allà es va casar amb Teresa Milà de la Roca i Alfonso,[4] filla única del també indià Josep Milà de la Roca i Soler, natural de Vilanova i la Geltrú, i la veneçolana Isabel Maria Alfonso.[5]

Teresa va morir el 1842,[6] i el 1845, Rabassa i la seva sogra Isabel Maria van adquirir dos solars resultants dels enderrocaments per la perllongació del carrer de Ferran fins a la plaça de Sant Jaume, un de Maria Josepa de Pinós i de Copons, marquesa de Barberà, corresponent a l'antiga casa Descoll,[7] i un altre més petit al costat, propietat del serraller Josep Surroca.[8] El 1846, Rabassa va demanar permís per a construir-hi un edifici d'habitatges doble segons el projecte del mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[9]

Façana del carrer de Ferran, 44
Façana a la plaça de Sant Miquel
Quarteró núm. 8 de Garriga i Roca (c. 1860)

A la seva mort el 1848, les seves dues filles menors Elvira i Isabel Rabassa i Milà de la Roca quedaren sota la tutela de la seva àvia materna.[10] Elvira es va casar amb el comerciant Joaquim Villavecchia i Busquets, i Isabel ho va fer el 1856 amb Aleix Vidal-Quadras i Ramon, un indià de Santiago de Cuba, morint l'any següent, probablement en el part de la seva filla Teresa Vidas-Quadras i Rabassa.[10] El 1869, després de la mort d'Isabel Maria Alfonso, es va fer la partició de la herència comuna amb els difunts Josep Milà de la Roca i Jeroni Rabassa, corresponent-li a Elvira la casa del núm. 46, mentre que a Teresa li va correspondre la del núm. 44.[11][12]

El 1859, el quincaller Llorenç Fradera i Valls va instal·lar el seu establiment als baixos del núm. 44,[13][14][15] i el 1860, va demanar permís per a instal·lar-hi un aparador a la seva quincalleria A la Villa de Madrid segons el projecte del mestre d'obres Francesc Brosa.[16]

Descripció

Es tracta d'un conjunt de dos edificis d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, que ocupen una illa sencera de cases. Les façanes al carrer de Ferran i la plaça de Sant Jaume s'estructuren en eixos verticals de simetria, amb balcons de barana de ferro colat amb motius ornamentals i llosanes de pedra de Montjuïc recolzades sobre mènsules classicistes. Al principal, hi ha sengles balcons que ressegueixen les cantonades, mentre que les altres façanes alternen fileres dobles de finestres i senzilles de balcons.[1]

El parament és d'estuc amb especejament horitzontal, llevat del sòcol de la planta baixa, emmarcaments, cantoneres de pedra i imposta que marca el nivell de l'últim forjat. L'edifici es corona amb una barana recolzada sobre mènsules.[1]

L'establiment que ocupa la cantonada dels baixos del núm. 44 té les obertures emmarcades per columnes jòniques amb sòcol i entaulament.[1]

Referències

  1. 1 2 3 4 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ Rodrigo i Alharilla, 2007, p. 206.
  3. ↑ Castañeda Peirón i Rodrigo y Alharilla, Lluís i Martín (en castellà) Los Vidal Quadras: familia y negocios, 1833-1871, p. 123.
  4. ↑ «Teresa Milá de la Roca Alfonso». geneanet. Julio Carlos García-Castrillon.
  5. ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 206-207.
  6. ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 207.
  7. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 246-252v, 28-08-1845.
  8. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 276-277v, 25-9-1845.
  9. ↑ «Ferran (46), plaça Sant Jaume (2) i plaça Sant Miquel (1). Geronimo Rabasa. Enderrocar i construir façanes». Q127 Foment 4/1846. AMCB, 25-04-1846.
  10. 1 2 Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 207-208.
  11. ↑ AHPB, notari Francesc Jordana, manual 1.307/31, f. 560-587, 06-10-1869.
  12. ↑ Rodrigo y Alharilla, 2007, p. 208-209.
  13. ↑ Diario de Barcelona, 18-11-1849, p. 5419.
  14. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 165, 287, 352.
  15. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 177, 229.
  16. ↑ «Lorenzo Fradera. Ferran 44. Millores a la façana». Q127 Foment 1076 C. AMCB, 13-07-1860.

Vegeu també

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.