Casa Fradera

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Fradera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Part dela Rambla Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocRambla, 39 i Nou de la Rambla, 1-1 bis Modifica el valor a Wikidata
 41° 22′ 45″ N, 2° 10′ 29″ E / 41.379305°N,2.174614°E / 41.379305; 2.174614
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC52209 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona798 Modifica el valor a Wikidata

La casa Fradera és un edifici situat a la cantonada de la Rambla i el carrer Nou de la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

50 y 51. Casas del Marqués de Aguilar.
Plànol dels terrenys del col·legi de Sant Àngel (1786 i 1787)
Quarteró núm. 87 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1786, els comerciants Josep Albareda i Joan Batlle van adquirir unes cases a la Rambla i una part de l'hort del Col·legi de Sant Àngel dels carmelites, afectat per l'obertura del carrer Nou de la Rambla,[3][4] i les van reedificar segons les noves alineacions. Poc després, el 1790, es van dividir la propietat, quedant-se Albareda amb la part més propera al nou carrer, que incloïa un jardí.[5] El 1794, després de la seva mort i per a poder pagar els deutes que havia deixat, el seu fill Josep Albareda i Escuder la va vendre al perpinyanès Melcior Lluís de Bon i de Margarit (1755-1838), marquès d'Aguilar i comte de Montagut, per poc més de 34.000 lliures.[6][7][8] Aquest la va llogar, i el 1806 li deixava un benefici net de 865 duros.[9]

El 1855, el seu net Jean-Aimar Delacroix de Bon[9] va vendre la finca per 51.000 duros al comerciant Sebastià Aballí i Prats,[10] que tot seguit va demanar permís per a reformar-ne els baixos, segons el projecte del mestre d'obres Pau Jambrú,[11][12] i novament el 1858 per a reformar la botiga i instal·lar-hi un dipòsit d'oli.[13]

El 1860, la propietat va ser adquirida pel quincaller Llorenç Fradera i Valls,[14] que el 1864 també va adquirir als hereus de Ramon Martí i Balius un magatzem o cotxera al carrer Nou que havia estat adjudicat a Joan Batlle per 7.000 duros,[15] i va demanar permís per a reformar-ne la façana segons el projecte del mestre d'obres Pere Casany,[11][16] que a la mateixa època s'encarregà també de la casa veïna de la Rambla, propietat de Joan Güell i Ferrer.[17][18] Posteriorment, una nova intervenció degué remodelar els baixos a base d'arcs de mig punt que integraren l'entresol, una solució similar a la que Casany adoptà per a la façana del jardí elevat, rematada amb una balustrada amb gerros per a plantes.[1]

El març del 2022, la Diputació de Barcelona va anunciar l'adquisició d'aquest cos annex per a situar-hi dependències del veí Palau Güell.[19][20]

Descripció

Consta de planta baixa i tres pisos, amb tres finestres per pis a la façana principal, nou a la part lateral i tres més a la part posterior que dona a un jardí elevat. El pis principal té balcó corregut amb barana de forja, mentre que la resta de pisos s'obren a balcons individuals. Els dos primers pisos tenen les sobrellindes ornamentades amb relleus, alguns d'ells amb testes coronades, mentre que les finestres del pis superior estan presidides per frontons d'influència clàssica que s'alternen entre rebaixats o de volta rodona.[1]

Referències

  1. 1 2 3 «Casa Fradera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Casa Fradera». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, 21-02-1786.
  4. ↑ Caixa Mata i Caballé Crivillés, 2019, p. 224.
  5. ↑ AHPB, notari Josep Martí i Fontana, 17-01-1790.
  6. ↑ Güell Junkert, 2022, p. 87.
  7. ↑ AHPB, notari Josep Ubach, manual 1.129/13, f. 184-190v, 22-02-1794.
  8. ↑ Diario de Barcelona, 03-12-1849, p. 5673.
  9. 1 2 Güell Junkert, 2022, p. 93.
  10. ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/11, f. 65v-68, 01-02-1855.
  11. 1 2 «La Rambla 39». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  12. ↑ AMCB, Q127 Foment 806 bis C.
  13. ↑ «Sebastián Aballi y Prats. (Conde del Asalto 1, ara Nou de la Rambla). (Obres interiors i fer un dipòsit d'oli)». Q127 Foment 944 C. AMCB, 1858.
  14. ↑ AHPB, notari Francesc Bellsolell i Mas, 28-02-1860.
  15. ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/50, f. 1.880-1.890, 10-10-1864.
  16. ↑ «Infracció comesa per Lorenzo Fradera a la finca del c. Nou de la Rambla, 1-3 i Rambla, 39». Q127 Foment 1480 C. AMCB, 1864.
  17. ↑ «La Rambla 37». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  18. ↑ «Juan Güell. Rambla Caputxins 30 (ara Rambla 35-37). Reformes». Q127 Foment 1554 bis C. AMCB, 1864.
  19. ↑ Palmer, Jordi «El Palau Güell s'amplia amb l'adquisició de dues finques veïnes». El Nacional.CAT, 28-03-2022.
  20. ↑ «El Palau Güell s'amplia per potenciar el seu ús social i obrir nous espais a la visita pública». Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). Diputació de Barcelona, 28-03-2022.

Vegeu també

Bibliografia

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.