Castell de Biosca
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ruïnes de castell  | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 515 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Biosca (Solsonès) | |||
| Lloc | A la part més alta del poble | |||
| ||||
| Format per | Ermita de Santa Maria | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 908-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006281 | |||
| Id. IPAC | 1006 | |||
El castell de Biosca és un conjunt de ruïnes del poble homònim (Solsonès), declarades bé cultural d'interès nacional.[1] Coronen el turó que domina el poble, prop de la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca. Es tracta d'un indret molt estratègic, essent un accés natural cap al Solsonès i al costat del Llobregós, via de comunicació entre la vall del Segre i la Catalunya Central.[2]
Història
El terme de Biosca es troba documentat el 1031 a les afrontacions del castell de Fontanet a la marca. El 1067, el castell era un que tenia Sança d'Aragó, mare del comte d'Urgell Ermengol IV, i el 1093 apareix en el testament de Berenguer Brocard, feudatari dels comtes, que el deixà al seu germà Pere. El 1106, Guillem Gauspert i la seva muller Godlén llegaren el castell a Pere Jospert, i posteriorment apareix documentat el cavaller Pere Guillem de Biosca (1117, 1140).[2][1]
El 1172 n'era castlà Ramon Bernat de Seró, casat amb Ermessenda de Biosca i que el 1192 ingressà a l'orde de l'Hospital. El 1190, el seu fill Ramon de Seró, casat amb Alet, tenia el castell pel comte d'Urgell. El 1200, la seva filla Berenguera es va casar amb Ramon de Camporrells i aquest llinatge conservaria la senyoria del lloc fins a la mort d'Antoni de Camporrells i de Gallart el 1709.[3] Aleshores passà als Delpàs[2][1] mercès al matrimoni de la seva germana Teresa[4] amb el perpinyanès Àngel Delpàs i Alzina.[5]
El 1796, Josep Iglésias i Ramon, senyor de Biosca i resident a Sant Martí Sesgueioles, va llogar el castell i les terres de Camporrells (Albesa) per un termini de cinc anys, a raó de 1.500 lliures anuals.[6] El 1839, durant la Primera Guerra Carlina, les fortificacions foren ampliades pels liberals.[2][1]
Descripció
Es tracta d'una gran fortificació de planta rectangular, de la que per la seva solidesa destaquen el mur septentrional i el de llevant, reforçats amb torres rectangulars. Les defenses del nivell superior o septentrional, on més restes s'han conservat, són les més modernes. Al nivell inferior, on hi ha l'antiga capella, es conserven porques restes construïdes.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 «Castell de Biosca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 Gonzáles i Pérez, Joan-Ramon; Rubio i Ruiz, Daniel; Rodríguez i Duque, Josep-Ignasi; Markalaín i Torres, Juli. «Castell de Biosca». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Antoni de CAMPORRELLS y de GALLART». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Teresa de CAMPORRELLS y de GALLARD». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Angel (II) DELPAS y ALZINA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Gibert, manual 1.137/8, f. 201-205, 30-06-1796.
Vegeu també
Enllaços externs
- «Castell de Biosca». Castells Catalans (blog), 11-10-2016.