Ermita de Santa Maria (Biosca)
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Església  | ||||
| Part de | Castell de Biosca | ||||
| Primera menció escrita | 1093 | ||||
| Construcció | segle XII | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | ruïnós | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | ||||
| Altitud | 484 m | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Biosca (Solsonès) | ||||
| Lloc | Turó al capdamunt del poble | ||||
| |||||
L'ermita de Santa Maria es troba a la part baixa de les ruïnes del castell de Biosca (Solsonès), catalogades com a bé cultural d'interès nacional.[1]
Descripció
L'antiga capella del castell és un temple d'una sola nau, coberta amb volta de canó rebaixada i reforçada per tres arcs torals, i capçada a llevant per un absis de planta semicircular cobert amb volta de quart d'esfera i que s'obre a la nau mitjançant un arc presbiteral en degradació. A l'exterior presentava consistent en un fris d'arcuacions sota el ràfec, malmès en ser sobrealçat. A la banda sud de la nau hi ha dues capelles cobertes amb voltes de creueria, comunicades entre si a través d'arcs de mig punt. A la banda nord una sèrie d'arcs formers de mig punt reforcen el mur, totalment enterrat. Al costat de l'absis, hi ha una capella coberta amb volta de canó apuntada que es perllonga amb la muralla. Tot el mur oest, on hi havia la porta, s'ha esfondrat. L'aparell és format per carreuons irregulars però ben tallats, disposats en filades amb tendència a la uniformitat.[2]
Història
La primera notícia és del 1093, quan Berenguer de Brocard, castlà del lloc, va fer un llegat testamentari de dues unces per al campanar de santa Maria de Biosca. Poc després, el 1098, consten dos donatius per a l'església. El 1100, Pere de Brocard cedí els seus drets sobre Santa Maria de Biosca a la canònica de Santa Maria de Solsona, donació confirmada el 1102 pel comte Ermengol V d'Urgell amb els delmes, les primícies, les oblacions, terres i les altres esglésies que hi pogués haver dins el terme. El paborde de Solsona tenia el dret de patronat o de presentació dels rectors, que proveïa el bisbe d'Urgell.[2]
Aquesta església seria la parròquia de la vila fins al començament del segle xviii, quan es va construir una nova església al centre del poble, sota la mateixa advocació. Durant els darrers temps s'hi veneraven els sants màrtirs Abdó i Senén,que es podien considerar els segons titulars de l'església.[2][1]
Referències
- 1 2 «Castell de Biosca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 Bach i Riu, Antoni; Solé i Benito, Xavier. «Santa Maria de Biosca». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.