Castell de Segur
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ruïnes de castell  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 758 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Segur (Anoia) | |||
| Lloc | Turó a la part est de Segur | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1723-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005758 | |||
| Id. IPAC | 1929 | |||
El Castell de Segur és una antiga fortificació en ruïnes al nucli homònim de Veciana (Anoia), declarada bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
La primera referència documental és del 1158, quan Ramon Guillem d'Òdena el llegà al castlà Arnau Castluç com a feudatari del seu fill Pere d'Òdena.[2][3] El 1172, els esposos Berenguer de Boixadors i Dolça cediren el mas de Les Pereres, situat dins el terme del castell, al monestir de Santa Maria de l'Estany.[2][3]
A principis del segle xii apareixen com a castlans els Segur.[3] El 1245, en un litigi contra el monestir, Ponç de Calders al·legava que el castell li fou donat pel vescomte de Cardona. Finalment, el bisbe de Vic feu d'àrbitre i sentencià a favor seu, per la qual li foren retornats els masos de Les Pereres, Pous i Puigcabot.[2][3] El 1380, l'infant Joan d'Aragó vengué a Mateu Calders les jurisdiccions i el ple domini de diversos llocs, entre els quals hi havia les del castell de Segur, que juntament amb el de Miralles i Veciana formaven l'anomenada baronia de Segur.[2][3]
El 1616 va ser enderrocat per ordre del duc d'Alburquerque i virrei de Catalunya, a causa d'haver-se convertit en un amagatall de bandolers com Pere de Rocaguinarda.[3][2] A principis del segle xviii, Josep de Copons-Calders i de Vilafranca es va casar amb Maria d'Aguilar i de Montfar, senyora d'Enfesta, i la seva filla Gertudis de Copons i d'Aguilar es casaria amb Josep Grimau. L'hereva fou Maria Miquela Grimau i de Copons, casada amb Magí de Vilallonga i de Tamarit. El 1810, l'hereu Magi Antoni de Vilallonga i de Grimau va rebre el títol de baró de Segur de mans de Ferran VII.[4]
Descripció
Actualment, només es conserven part dels murs exteriors, una torre, dues estances cobertes amb volta i la base d'una altra torre.[1][2]
La torre de l'angle nord-oest té un diàmetre interior de 3,30 m i els murs fan un gruix de 1,80 a 2,10 m. Només es conserva fins a uns a uns 1,20 m d'alaçada i està feta de carreus grossos (uns 25 cm d'alt per 40 cm de llarg).[2] A uns 11,50 m cap al sud hi havia una altra torre d'angle, d'uns 7 m de diàmetre extern, de la qual arrenca cap a llevant un mur d'uns 1,30 m d'amplada i uns 11,50 m de longitud, que es conserva fins a uns 4 m d'alçada.[2] A l'interior del castell hi havia una cambra d'uns 5,20 m d'amplada, coberta amb una volta rebaixada, i al costat, una altra estança més petita, també coberta, d'uns 2 m d'amplada.[2]
Tot i que sense haver-hi fet una excavació arqueològica és difícil assegurar-ho, Jordi Bolós planteja la possibilitat que es tracti d'un castell de planta quadrada, amb dues o potser quatre torres d'angle, datat cap al segle xiii.[3][2] Però a partir d'aquest primer recinte, el castell es deuria estendre per la banda meridional, on actualment s'aixequen les cases de Segur i on per sota el mur esmentat hi ha una muralla d'uns 13 m de longitud i una alçada de 2 m, també feta de grans carreus.[3]
Referències
- 1 2 «Castell de Segur». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Castell de Segur (Veciana)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia Catalana.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Castell de Segur». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ Reial carta de successió de 23 d'octubre del 1810.
Vegeu també
Enllaços externs
- «Castell de Segur». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.