Bisbat de Vic

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Vic
Diœcesis Vicensis (la) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusbisbat catòlic i diòcesi sufragània Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 41° 56′ N, 2° 16′ E / 41.93°N,2.26°E / 41.93; 2.26
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Parròquies250
Població humana
Població445.156 (2018) Modifica el valor a Wikidata (106,39 hab./km²)
Llengua utilitzadacatalà Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície4.184 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Sant Feliu de Llobregat, sud-oest
bisbat de Perpinyà i Elna, nord-est
bisbat de Girona, est
bisbat d'Urgell, nord-oest
arquebisbat de Tarragona, sud-oest
bisbat de Solsona, oest
bisbat de Terrassa, sud Modifica el valor a Wikidata
Creació561 Modifica el valor a Wikidata
PatróMare de Déu de Montserrat i Joan Baptista Modifica el valor a Wikidata
CatedralCatedral de Vic Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Bisbe Modifica el valor a WikidataRomà Casanova i Casanova (2003–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbisbatvic.org Modifica el valor a Wikidata

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis (llatí)— és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona. El 2010 tenia 386.000 batejats d'un total de 408.000 habitants. Des de l'any 2003 està dirigida pel bisbe Romà Casanova i Casanova.

Territori

La diòcesi compren la part sud del Ripollès, Osona, el Bages i municipis de la Selva, el Berguedà, l'Anoia i el Vallès Oriental. El bisbat de Solsona, en crear-se al segle xvii, se n'endugué les terres occidentals.

El territori s'estén sobre 4.184 km² i està dividit en 249 parròquies, agrupades en un total de 10 arxiprestats (demarcacions formades per un grup de parròquies dins un bisbat). Els arxiprestats del bisbat de Vic, per ordre alfabètic, són:

  • Arxiprestat de l'Anoia-Segarra
  • Arxiprestat del Bages-nord
  • Arxiprestat del Bages-sud
  • Arxiprestat de Guilleries-Congost
  • Arxiprestat del Lluçanès
  • Arxiprestat de Manresa
  • Arxiprestat del Moianès
  • Arxiprestat del Ripollès
  • Arxiprestat del Ter-Collsacabra
  • Arxiprestat de Vic

La seu episcopal és a la ciutat de Vic, on hi ha la catedral de Sant Pere.

Història

Durant l'època romana la ciutat de Vic era coneguda amb el nom d'Ausa, capital dels ausetans, a la província romana de la Tarraconense. El Bisbat d'Ausona apareix al pagus d'Ausona cap al segle v, i el primer bisbe conegut és Cinidi, que participa en els concilis de Tarragona del 516 i al de Girona del 517. Altres bisbes també participaren en els concilis celebrats durant l'època visigòtica. En aquella època la diòcesi ja formava part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Tarragona.

La diòcesi d'Ausona desaparegué cap al 718 a causa de la invasió dels àrabs. Malgrat tot, a finals del segle viii la ciutat i la regió van ser reconquerides pels carolingis, posant les bases per a la institució de la Marca Hispànica, que esdevindria feudatària dels carolingis durant la segona meitat del segle ix. L'antiga Ausa començà a assumir el nom de Vicus Ausonae, d'on sorgeix el nom de Vic.

Les conquestes de Carlemany i de Lluís el Pietós van posar sota el control dels francs diverses antigues ciutats episcopals hispàniques, vacants o suprimides. La seu de Vic va ser restablerta vers el 886, i Gotmar en va ser nomenat bisbe. A causa de l'ocupació franca, la seu de Vic quedà com a incardinada a la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Narbona, igual que les diòcesis de Girona, Urgell i Barcelona.

Durant el segle x va haver-hi diverses temptatives per part de les diòcesis catalanes de separar-se de la seu narbonesa i de crear una província eclesiàstica independent. El bisbe Ató de Vic va obtenir del papa Joan XIII al 971 el traspàs a la seva seu dels drets metropolitans de Tarragona, però l'operació no va seguir. Vic i les altres diòcesis transpirinenques van quedar subordinades a l'arquebisbe de Narbona fins a la restauració de la seu de Tarragona a principis del segle xii.

El 1154 la diòcesi cedí algunes parròquies al bisbat de Tarragona.

El 19 de juliol de 1593 cedí una part important del seu territori per tal que s'erigís el bisbat de Solsona.

El 1874 el monestir de Montserrat i algunes parròquies van ser cedides a la diòcesi de Barcelona (avui arxidiòcesi).

El 1957, de resultes del concordat de 1953 segons el qual es volien fer coincidir els límits de les diòcesis amb els de les províncies civils, les parròquies que es trobaven a la província de Lleida van ser cedides al bisbat de Solsona, i les que es trobaven a la província de Tarragona van passar a l'arquebisbat de Tarragona; en compensació, vuit parròquies de la diòcesi de Barcelona i sis de la de Girona van passar a formar part de la diòcesi de Vic.

Demografia

A finals del 2010, la diòcesi tenia 386.000 batejats sobre una població de 408.000 persones, equivalent al 94,6% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular		 clergat
regular		 batejats por
sacerdot		 homes dones
1950249.980250.000100,0477407705241451.214262
1970307.000307.000100,0417351667361761.300245
1980308.600309.80099,632328934955901.098258
1990338.000341.70798,9289250391.169102904247
1999355.368357.64199,4253219341.404676701247
2000355.368357.64199,4257215421.382980730247
2001353.015357.64198,7234206281.508759654247
2002353.362357.64198,8231201301.529766685247
2003379.721383.87098,9225195301.687765670247
2004376.184383.87098,0225192331.671964645247
2010386.000408.00094,6206170361.873861494249

Episcopologi

Façana de la catedral de Sant Pere
La Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, popularment anomenada la Seu
La basílica de Santa Maria d'Igualada
La seu del museu diocesà de Vic, inaugurat pel bisbe Morgades al 1891

A continuació hi ha una llista cronològica dels bisbes de la seu ausetana, amb les dates dels seus episcopats.[1] Respecte als bisbes del període visigòtic les dades són escadusseres restant-ne poca cosa més que els seus noms i les dates que consten a les actes dels sínodes dels que signen les actes.[2]

Notes

  1. ↑ Llista de bisbes al web del bisbat de Vic
  2. ↑ Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España. Tomo VI Viage a la Iglesia de Vique. Año 1806 (en castellà). Valencia: en la imprenta de Oliveres, antes de Estévan, 1821, p. 119-120 [Consulta: 14 novembre 2016].

Vegeu també

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.