Castell de Timor
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa forta i masia  | |||
| Construcció | segle XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | ruïnós | |||
| Altitud | 592 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere dels Arquells (Segarra) | |||
| Lloc | Camí que surt de Sant Pere dels Arquells, sota l'autovia | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1359-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006461 | |||
| Id. IPAC | 1531 | |||
El castell de Timor és un edifici del desploblat homònim, prop de Sant Pere dels Arquells (Segarra), declarat bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
El 1131 apareix documentat Arnau de Timor i, l'any següent, Alaric, el primer castlà conegut, cedí al seu fill Ramon el castell de Timor, juntament amb d'altres propers. Ramon II de Timor (†1254), fou senyor de Timor, Sant Antolí, Rauric i Montlleó.[1][2] Els Timor probablement eren feudataris dels Cervera, i el 1133 Guillem Dalmau de Cervera llegà el castell al seu net Guillem. Aquest, en el seu testament del 1173, el llegà al seu fill Guillem IV de Cervera.[2]
El 1246, Sibil·la de Cervera es va casar amb el senescal Ramon de Montcada i com a dot li aportà els drets que tenia sobre els castells de Timor, Sant Antolí, Gàver, Estaràs i d'altres, i el 1251, Jaume I els bescanvià el castell d'Albalat pel domini i les rendes de Cervera, Pujalt, Timor, Sant Antolí, Gàver i Estaràs, esdevenint així senyor eminent.[2][3] El 1280, Pere de Timor-Queralt n'era el castlà, i el 1370, Pere el Cerimoniós va empenyorar o vendre a Alamanda, muller de Pere de Queralt, els seus drets als termes de Pallerols, Sant Antolí, Gàver i Timor.[2][3]
Tot i que el 1420, Alfons el Magnànim va declarar Timor unit definitivament a la corona, durant el segle xv passà a mans dels Aimeric. Aldonça d'Aimeric es va casar amb Joan d'Erill (1510-1578),[4] i d'aquesta manera els Erill en passarien a ser senyors fins a l'extinció dels senyorius al segle xix.[3][1]
Descripció
Al segle xvii o xviii, a l'emplaçament del castell es va construir una masia, habitada fins a la segona meitat del segle xx.[1] Es tracta d'un gran casal fet amb carreus de mida gran i parets atalussades. Tanmateix, al mur meridional hi ha una paret de carreus petits i travats amb argamassa, sobre la qual es recolzen totes les altres estructures i que sens dubte correspon a època medieval.[2] És de planta rectangular i coberta a doble vessant, compost per planta baixa, primer pis i golfes. L'espai comprès per l'angle dret de la façana d'accés es troba clos per un mur amb porta allindada, a manera de baluard, fonamentat i alçat sobre el nivell de terra a partir de dues estructures amb volta d'ús agrícola emprades com a femers i disposades en paral·lel, que aprofiten grans carreus de pedra corresponents a construccions anteriors, fins al nivell d'arrencament de volta. A la part de darrere hi ha adossades d'altres dependències vinculades al món agrari i ramader.[1]
Referències
- 1 2 3 4 5 «Castell de Timor». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 3 4 5 «Castell de Timor (Sant Antolí i Vilanova)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 Bach i Riu, Antoni. «Castell de Sant Antolí (Sant Antolí i Vilanova)». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Joan de ERILL-ORCAU». geneanet. Martín Rodríguez.