Cattiïta
 Cattiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Mg₃(PO₄)₂(H₂O)₁₈·4H₂O |
| Localitat tipus | mina Kovdor Zheleznyi, Massís de Kovdor, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.50  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,932Å; b = 6,925Å; c = 16,154Å; α = 82,21°; β = 89,7°; γ = 119,51° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | incolor |
| Exfoliació | perfecta - (001) |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | adamantina, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,65 g/cm³ (mesurada); 1,64 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,459 nβ = 1,470 nγ = 1,470 |
| Birefringència | δ = 0,011 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-032 |
| Any d'aprovació | 2000 |
| Símbol | Ctt |
| Referències | [1] |
La cattiïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Michele Catti (1945-), professor italià de Química física de la Universitat de Milano Bicocca.
Característiques
La cattiïta és un fosfat de fórmula química Mg₃(PO₄)₂(H₂O)₁₈·4H₂O.[2] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cattiïta pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Kovdor Zheleznyi, al massís de Kovdor, un massís que es troba a la península de Kola, dins l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita a Austràlia, Xile, Namíbia, Anglaterra i França.
Referències
- ↑ «Cattiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 març 2018].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 7 juliol 2025].