Cecil Aronowitz

Plantilla:Infotaula personaCecil Aronowitz
Biografia
Naixement4 març 1916 Modifica el valor a Wikidata
Qonce (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Ipswich (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal College of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópedagog musical, violista, músic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRoyal College of Music Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViola Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm7539429 Musicbrainz: b1a8ab37-f13b-4963-8429-d434327dfb8d Discogs: 882842 Allmusic: mn0002172741 Modifica el valor a Wikidata

Cecil Aronowitz (Qonce, 4 de març de 1916 - Ipswich, 7 de setembre de 1978)[1] va ser un violista britànic, membre fundador del Melos Ensemble, un músic de cambra destacat i un professor influent al Royal College of Music i al Royal Northern College of Music.

Carrera

El 1933 va començar a estudiar violí a Durban amb Stirling Robbins.[2] Després de dos anys va anar a Anglaterra amb una beca a l'estranger per estudiar al Royal College of Music de Londres. El 1939, la Segona Guerra Mundial va interrompre els seus estudis i va passar els següents sis anys a l'exèrcit. Quan va tornar a Anglaterra, va canviar a la viola.[1]

El Quartet Amadeus li demanava regularment que toqués la segona viola del repertori del quintet de corda i del sextet de corda. A la primavera de 1949 es va unir a les violes de l'Orquestra Filharmònica de Londres.[3] El 1950 va cofundar el Melos Ensemble.[4] Aronowitz va ser el violista del grup durant dècades, i Terence Weil era el violoncel·lista. El fagotista William Waterhouse va escriure el 1995:

« "Va ser la notable compenetració entre aquest parell de cordes greus, que va romandre constant al llarg d'una successió de líders distingits, la que va donar una distinció especial a aquest conjunt excepcional".[5] »

Va tocar i gravar amb el Quartet de Piano Pro Arte, amb Kenneth Sillito tocant el violí, i Terence Weil i Lamar Crowson tocant el piano. Aronowitz tocava regularment amb els London Mozart Players i va ser el violista principal de l'Orquestra Goldsbrough (que més tard es convertiria en l'Orquestra de Cambra English). També va aparèixer al Festival d'Aldeburgh cada any des del 1949 fins a la seva mort el 1978. A Aldeburgh, Aronowitz va ser solista, músic de cambra i director de violes de l'English Opera Group.[2]

Benjamin Britten va escriure moltes parts de viola pensant en Cecil Aronowitz, sobretot en les seves òperes de cambra i òperes d'església.[2] La música de cambra del seu War Requiem (Rèquiem de Guerra) va ser escrita per al Melos Ensemble i va ser dirigida per Britten en la primera representació a Coventry el 1962. La primera gravació es va fer el 1963.[6] Cecil Aronowitz també va participar en l'estrena i la primera gravació de Curlew River de Britten el 1964.[7] El 1976, Britten va escriure per a Aronowitz una versió del seu Lachrymae (escrit per a William Primrose el 1950, originalment per a viola i piano) per a viola i orquestra de corda.[8]

El 1951, va estrenar la Suite per a viola i violoncel d'Arthur Butterworth amb Terence Weil.[9] Alun Hoddinott va escriure un Concertino per a viola per a ell el 1958.[10] Variacions per a viola i piano (1958), l'Op. 1 de Hugh Wood, va ser estrenada per Margaret Kitchin i Cecil Aronowitz el 7 de juliol de 1959 en un concert al Wigmore Hall ofert per la Society for the Promotion of New Music. A la dècada de 1960, va tocar al Quartet Cremona amb el director Hugh Maguire, Iona Brown i Terence Weil.[11]] Al Festival d'Aldeburgh de 1976, ell i la seva dona Nicola Grunberg van fer la primera actuació pública fora de Rússia de l'última obra de Xostakóvitx, la Sonata per a viola i piano, Op. 147, en presència de Britten i la vídua de Xostakóvitx.[2]

Va ensenyar viola i música de cambra al Royal College of Music durant 25 anys, i després, el 1973, es va convertir en el primer cap de corda al recentment format Royal Northern College of Music de Manchester. El RNCM ha atorgat regularment un premi Cecil Aronowitz de viola.[12]

El 1978 va patir un ictus en una interpretació del Quintet de corda en do major de Mozart a Snape Maltings i va morir a Ipswich, Anglaterra, el 7 de setembre.[1][2]

Enregistraments

La seva llarga discografia inclou molts enregistraments notables amb el Melos Ensemble. Els seus enregistraments de música de cambra tant per a vent fusta com per a corda es van reeditar el 2011, incloent-hi les obres per a conjunts més grans que van ser el motiu per fundar el conjunt, com ara el Septet i Octet de Beethoven, l'Octet de Schubert i la Introducció i Allegro de Ravel, interpretats amb Osian Ellis (arpa), Richard Adeney (flauta), Gervase de Peyer (clarinet), Emanuel Hurwitz i Ivor McMahon (violí), i Terence Weil (violoncel).[13]

  • Mátyás Seiber: Elegy for viola and orchestra, London Philharmonic Orchestra, Mátyás Seiber (1960)[14]
  • Benjamin Britten: War Requiem (1963)[15]
  • Benjamin Britten: Curlew River (1965)[7]
  • Johannes Brahms: String Quintets, String Sextet No. 1, String Sextet No. 2, Amadeus Quartet, William Pleeth (1966–1968)[16]
  • Gustav Holst: Lyric Movement for Viola and Small Orchestra, English Chamber Orchestra, Imogen Holst (1967)[17]
  • W. A. Mozart: String Quintets, Amadeus Quartet (1967–1974)[18]
  • Paul Hindemith: Trauermusik for viola and strings, English Chamber Orchestra, Daniel Barenboim (1968)[14]
  • Hector Berlioz: Harold en Italie, amb la York Symphony Orchestra[19]
  • Ralph Vaughan Williams: Flos Campi, amb la Jacques Orchestra and the Choir of King's College, Cambridge, David Willcocks (1970)[14]
  • Richard Strauss: Prelude to Capriccio, Amadeus Quartet, William Pleeth (1971)[20]
  • Johannes Brahms: Two Songs for Voice, Viola and Piano, Op. 91, Janet Baker, André Previn (piano)[21]

Referències

  1. 1 2 3 Grunberg, Nicola. "Cecil Aronowitz: reminiscences". British Viola Society. Retrieved 5 September 2020.
  2. 1 2 3 4 5 Biography Archived 28 August 2008 at the Wayback Machine detailed personal memories of Nicola Grunberg 2004
  3. ↑ Concert Programmes, London Philharmonic Orchestra, Central Hall, East Ham, Eduard van Beinum's conductorship, January to May 1949. His name does not appear in subsequent listings.
  4. ↑ Melos Ensemble
  5. ↑ Obituary Terence Weil The Independent, William Waterhouse, 9 March 1995
  6. ↑ War Requiem
  7. 1 2 Curlew River
  8. ↑ Classical Archives quote (All Music Guide): In the last year of his life Britten ... kept a promise made to Cecil Aronowitz ... and wrote a version of Lachrymae with an ... arrangement for string orchestra.
  9. ↑ Works by Butterworth
  10. ↑ Hoddinott review
  11. ↑ Obituary Iona Brown The Guardian, Anne Inglis, 10 June 2004
  12. ↑ Royal Northern College of Music Archived 18 January 2017 at the Wayback Machine quote: In 7 June she won the RNCM's Cecil Aronowitz Prize for viola.
  13. ↑ Melos Ensemble – Music among Friends EMI
  14. 1 2 3 Recordings New York Viola Society
  15. ↑ Recording War Requiem
  16. ↑ "Brahms String Quintets & String Sextets". Archived from the original on 6 March 2010. Retrieved 13 October 2009.
  17. ↑ Holst review Colin Clark, 2004
  18. ↑ "Mozart String Quintets". Archived from the original on 8 June 2011. Retrieved 13 October 2009.
  19. ↑ Biography Eugene Chadbourne
  20. ↑ Strauss review Christopher Fifield, 2001
  21. ↑ Brahms review Christopher Howell, 2002

Enllaços externs

  • Cecil Aronowitz
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.