Celluloide
![]() Steve Scott amb Lina Sastri al rodatge de Celluloide (1996) | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Carlo Lizzani |
| Protagonistes | |
| Producció | Pio Angeletti |
| Guió | Carlo Lizzani, Ugo Pirro i Furio Scarpelli |
| Música | Manuel De Sica |
| Fotografia | Giorgio Di Battista (en) |
| Muntatge | Alberto Gallitti |
| Productora | Istituto Luce |
| Distribuïdor | Istituto Luce |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1996 |
| Durada | 115 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Pressupost | 6.500.000.000 L. |
| Recaptació | 293.600.000 L. |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Tema | Roma, ciutat oberta |
| Lloc de la narració | Roma |
| Època d'ambientació | 1944 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
Celluloide és una pel·lícula dramàtica històrica italiana de 1996 dirigida per Carlo Lizzani a partir d'un guió de Furio Scarpelli, Ugo Pirro i Lizzani, basada en la novel·la homònima de Pirro de 1983. És protagonitzada per Giancarlo Giannini, Massimo Ghini, Anna Falchi i Lina Sastri.[1]
Trama
La pel·lícula narra de manera ficcionada la gènesi de la pel·lícula Roma, ciutat oberta (1945), una obra mestra del cinema neorealista, a partir de les dificultats que va trobar el seu director Roberto Rossellini, el seu l'amic i guionista Sergio Amidei i tota la tripulació abans i durant el rodatge, després per la tèbia reacció de la crítica el vespre de l'"estrena", fins a l'èxit aconseguit per la intervenció providencial d'un soldat estatunidenc que porta una còpia de la pel·lícula a Nova York.[1]
Repartiment
- Giancarlo Giannini com a Sergio Amidei
- Massimo Ghini com a Roberto Rossellini
- Anna Falchi com a Maria Michi
- Lina Sastri com a Anna Magnani
- Massimo Daiuto com a Giuseppe Amato
- Antonello Fassari com a Aldo Fabrizi
- Milva com La Comtessa
- Christopher Walken com a oficial nord-americà Rod E. Geiger
- Massimo Ciavarro com a Massimo Serato
- Francesca Ventura com a Jone Tuzi, el supervisor del guió
- Francesco Siciliano com a Federico Fellini
Giuliano Montaldo té un cameo sense acreditar com Civalleri, un dels primers finançadors de la pel·lícula.[2]
Producció
La pel·lícula va ser un projecte de passió de Lizzani, que va intentar finançar-la des de 1983.[1] Sabrina Ferilli va ser escollida originalment per interpretar Magnani, però es va acabar negant.[3] Fotografia principal va començar el 8 de maig de 1995 a Roma.[1][2]
Cost i taquilla
La pel·lícula va costar 6.500 milions de lires,[1][2] però en va recaptar només 293,6 milions.[4]
Reconeixements
| Premi | Data de cerimònia | Categoria | Recipient(s) | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|
| David di Donatello | 9 de juny de 1996 | Millor pel·lícula | Celluloide | Nominat | [5][6] |
| Millor director | Carlo Lizzani | Nominat | |||
| Millor actor protagonista | Giancarlo Giannini | Guanyador | |||
| Millor actriu protagonista | Lina Sastri | Nominat | |||
| Millor argument | Furio Scarpelli Ugo Pirro Carlo Lizzani |
Guanyador | |||
| Millor músic | Manuel De Sica | Guanyador | |||
| Millor vestuari | Luciano Sagoni | Nominat | |||
| Nastro d'argento | 1997 | Millor director | Carlo Lizzani | Nominat | |
| Millor vestuari | Luciano Sagoni | Nominat | |||
| Millor escenografia | Luciano Sagoni | Nominat | |||
| Globo d'oro | 1997 | Millor argument | Furio Scarpelli Ugo Pirro Carlo Lizzani |
Guanyador | |
Referències
- 1 2 3 4 5 Fusco, Maria Pia «'Celluloide': si gira» (en italià). La Repubblica, 09-05-1995 [Consulta: 11 gener 2021].
- 1 2 3 «CINEMA: OGGI PRIMO CIAK DI CELLULOIDE DI LIZZANI (3)» (en italià). Adnkronos, 08-05-1995. [Consulta: 11 gener 2021].
- ↑ Fusco, Maria Pia «Alleluja Sabrina» (en italià). La Repubblica, 01-05-1995 [Consulta: 11 gener 2021].
- ↑ Enrico Lancia. Dizionario del cinema italiano: I film. Vol. 6/1: Dal 1990 al 2000. A-L.. Gremese. ISBN 88-8440-085-6.
- ↑ «David, Tornatore è il favorito» (en italià). La Repubblica, 08-05-1996.
- ↑ D'Agostini, Paolo «Tra botte e cerchio, ha vinto la commedia» (en italià). La Repubblica, 09-06-1996.

