La temporada de 1967 de la Challenge Henry Groutards, anomenada també Màster Internacional de trial, fou la 4a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 4 proves puntuables, celebrades entre el 2 d'octubre de 1966 i el 9 d'abril de 1967. Don Smith va guanyar amb la Greeves la segona de les dues Challenges que va guanyar al llarg de la seva carrera.[1] Al contrari de l'edició anterior, els britànics van ser pràcticament absents del torneig en aquesta ocasió. Tret de Smith, l'únic anglès de nivell a participar-hi va ser Gordon Farley, encara amb la Triumph.[2][3]
En aquella edició, quatre catalans van poder puntuar durant la Challenge, tots amb Bultaco: Joan Soler Bultó (el millor, en setzena posició final), Casimir Verdaguer, Oriol Puig Bultó i Manuel Giró.
A partir de 1968, l'antiga Challenge Henry Groutards ja s'anomenà Campionat d'Europa de trial, cosa que li atorgà un prestigi superior i en va fer augmentar l'interès, tant per part dels pilots anglesos (els millors a l'època) com dels fabricants.
Sistema de puntuació
| Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| Punts | 25 | 22 | 20 | 18 | 16 | 15 | 14 | 13 | 12 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
Bibliografia
|
|---|
| Challenge Henry Groutards | |
|---|
| Campionat d'Europa | |
|---|
| Campionat del Món | |
|---|