Chapmanita

Chapmanita
Chapmanita terrosa massiva de color groc-verdós
Fórmula química	Fe³⁺₂Sb³⁺(SiO₄)₂(OH)
Epònim	Edward John Chapman
Localitat tipus	Keeley-Frontier Mine (en)
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.ED.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.ED.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.04
Dana	71.1.3.2
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	terrosa massiva; granular
Color	verd groguenc, groc, verd oliva
Exfoliació	pobre
Fractura	concoidal a irregular
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	mat
Color de la ratlla	verd groguenc
Gravetat específica	3.69-3.75
Densitat	3,7
Índex de refracció	nα = 1.850 nβ = 1.950 nγ = 1.960
Pleocroisme	no
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1968 s.p.
Símbol	Cpm
Referències	[1]

La chapmanita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats). Va ser descoberta l'any 1924, i rep el seu nom del mineralogista i geòleg canadenc John Edward Chapman (1821-1904).

Cristal·litza en el sistema monoclínic. Acostuma a presentar-se en forma d'una pols de color groc-verd, i deixa una ratlla del mateix color. A més del ferro i l'antimoni, els dos metalls que apareixen en la seva fórmula química (Fe³⁺₂Sb³⁺(SiO₄)₂(OH)), és molt comú que porti impureses d'alumini. És l'anàleg d'antimoni de la bismutoferrita, amb la qual es confon fàcilment. Es pot extreure com a mena de l'antimoni.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chapmanita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita i bismutoferrita.

La chapmanita es pot trobar íntimament associada als minerals de plata, així com en filons de quars que contenen grafit en el gneis.