Chelsea Wolfe

Plantilla:Infotaula personaChelsea Wolfe
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Chelsea Joy Wolfe Modifica el valor a Wikidata
14 novembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Roseville (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsica, cantautora, cantant, compositora Modifica el valor a Wikidata
Activitat2009 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
GènereMúsica electrònica, Folk metal, dark wave i dark pop Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPendu Sound Recordings (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webchelseawolfe.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3219738 TMDB (persona): 1016012 Rottentomatoes: celebrity/chelsea_wolfe Bandcamp: chelseawolfe Soundcloud: chelseawolfe Spotify: 6ZK2nrW8aCTg8Bid7I7N10 Apple Music: 252188912 Last.fm: Chelsea+Wolfe Musicbrainz: 60e8e938-365e-4429-a141-4c79eb49588d Discogs: 2078470 Allmusic: mn0000581132
Facebook: cchelseawwolfe X: cchelseawwolfe Instagram: cchelseawwolfe Threads: cchelseawwolfe Youtube (canal): UCjunnZq5ArgycpGBkOVLUMA Modifica el valor a Wikidata

Chelsea Joy Wolfe (14 de novembre de 1983, Roseville)[1] és una cantant, compositora i música nord-americana. El seu treball ha barrejat elements de rock gòtic, doom metal i música folk.

Criada al nord de Califòrnia amb un pare músic country, Wolfe va començar a escriure i gravar cançons durant la seva infància. Va obtenir elogis de la crítica underground pels seus llançaments, The Grime and the Glow (2010) i Apokalypsis (2011), que barrejaven elements gòtics i folk, així com els seus següents àlbums, Pain Is Beauty (2013), Abyss (2015) i Hiss Spun (2017), en què Wolfe va incorporar elements de neofolk,[2] música electrònica i heavy metal.[3][4]

Primers anys de vida

Chelsea Wolfe va néixer a Roseville, Califòrnia,[a] És d'ascendència anglesa, noruega i alemanya.[6][7] Es va criar a Roseville i Sacramento. El seu pare tocava en una banda de country[8] i era propietari d'un estudi a casa. Als 7 anys, ja havia escrit el seu primer poema[9] i als 9 anys, havia escrit i gravat cançons que més tard va descriure com "cançons gòtiques de R&B interpretades bàsicament en teclats Casio".[10]

De la seva infància, Wolfe va dir: "Vaig créixer bastant de pressa. Vaig tenir germanes grans. Quan tenia 11 anys, ja bebia licor de malta de 40 graus".[9] També va lluitar amb la paràlisi del son quan era petita i durant la seva adolescència, cosa que la va portar a l'hospital per estudis el son⁣; aquestes experiències es van convertir en material per als seus àlbums Abyss i Hiss Spun.[11][12]

Wolfe va viure amb la seva àvia durant una part de la seva infància, que li va ensenyar sobre aromateràpia, Reiki i "altres àmbits".[13][14]

Carrera

2006: Mistake in Parting

El 2006 Wolfe va compondre un àlbum, titulat Mistake in Parting, que mai va ser llançat oficialment.[15] Sobre l'àlbum, Wolfe va dir: "Tenia 21 anys i vaig escriure un àlbum de ruptura de cantant i compositor de merda. Ni tan sols volia ser música aleshores, però molts dels meus amics deien: "Fem això, tinc alguns amics productors" i em van ajudar a fer aquest disc terrible i sobreproduït... Vaig fer una pausa de la música durant un temps perquè no estava content amb el que estava fent".[15] Wolfe va comentar més tard que va abandonar l'àlbum en gran part perquè s'havia escrit sobre esdeveniments de la seva vida personal: "Estava escrivint coses molt personals sobre la meva pròpia vida i no em vaig sentir gens còmode. .. No volia que [la meva música] fos tant sobre mi mateix, i només havia de trobar una nova perspectiva".

2010–2012: The Grime and the Glow i Apokalypsis

El primer àlbum àmpliament llançat de Wolfe, The Grime and the Glow (2010),[16] va ser publicat pel segell independent de Nova York Pendu Sound Recordings, precedit aquell mateix any pels àlbums d'edició limitada Soundtrack VHS/Gold i Soundtrack VHS II.[17] El seu següent àlbum, Apokalypsis (2011), estilitzat com a Ἀποκάλυψις, li va guanyar força atenció en l'escena underground,[18] així com l'aclamació de la crítica, rebent crítiques favorables a Pitchfork[19] i CMJ.[20] Wolfe va fer nombroses gires per Amèrica del Nord i Europa per donar suport als dos àlbums, i va patir una por escènica extrema; quan inicialment va començar a actuar en directe, Wolfe portava un vel negre a la cara.[21] "Actuar era una cosa que havia d'aprendre", va dir. "A penes vaig poder suportar estar a l'escenari durant els primers anys, i és el motiu pel qual vaig trigar tant a començar la meva carrera com a música".[22]

2012-present: Sargent House

Wolfe actuant a San Francisco, Califòrnia, 2013

El 2012, Wolfe va interpretar cinc cançons de la banda anarcopunk britànica Rudimentary Peni, i les va publicar com a A Tribute To Rudimentary Peni el 17 de febrer com a descàrrega gratuïta a través de Pendu Sound. Més tard va tornar a gravar les cançons de Peni amb la seva banda als Southern Studios de Londres,[23] i les va publicar com a EP, Prayer for the Unborn, el gener de 2013 a Southern Records.[24]

Wolfe va signar amb el segell Sargent House el 2012 per publicar el seu tercer àlbum.[25] Unknown Rooms: A Collection of Acoustic Songs va ser llançat el 16 d'octubre de 2012,[26][27][28] i presentava un so més orientat al folk, a diferència del seu treball anterior, que s'havia centrat molt en el sonar de guitarres elèctriques i distorsió. L'àlbum acústic contenia "cançons que foren una vegada orfes",[29] segons Wolfe. El 28 de juliol de 2012, el primer senzill, "The Way We Used To", es va estrenar a NPR.[29] El 20 de setembre, el segon senzill, "Appalachia", es va estrenar a The Fader.[30]

Wolfe va llançar un àlbum en directe, Live at Roadburn, el 28 de setembre de 2012, gravat aquell 12 d'abril al Roadburn Festival de Tilburg, Països Baixos.[31] El quart àlbum d'estudi de Wolfe, Pain Is Beauty, va ser llançat el 3 de setembre de 2013,[32] així com un tràiler de l'àlbum,[33] seguit d'una gira nord-americana de suport. Durant el 2013 i el 2014, Wolfe va llançar dos senzills dividits de 7 polzades amb King Dude, Sing Songs Together... i Sing More Songs Together...,[34] i un EP en directe, Chelsea Wolfe Folkadelphia Session May 31, 2014.[35]

Wolfe també va contribuir com a veu convidada al cinquè àlbum d'estudi de la banda nord-americana de post-metal Russian Circles, Memorial, publicat l'octubre de 2013. Wolfe i Russian Circles van fer una gira per Europa junts a finals de 2013.[36][37]

El 2014, va estrenar una pel·lícula de llarga durada, Lone, amb música de Pain Is Beauty i dirigida per Mark Pellington.[38]

"Carrion Flowers", "Iron Moon" i "After the Fall" es van publicar com a segon, tercer i quart senzill, respectivament, del seu quart àlbum, Abyss (2015).

L'1 d'abril de 2016, Wolfe va llançar el senzill de 7 polzades no àlbum "Hypnos",[39] precedit d'un vídeo musical el 22 de març. El gener de 2017, va anunciar una gira per Europa i el Regne Unit que començaria a l'abril.[40]

El seu cinquè àlbum d'estudi, Hiss Spun, va ser llançat per Sargent House el 22 de setembre de 2017.[41] També va aparèixer en col·laboracions a l'àlbum de Myrkur del 2017 Mareridt[42] i a l'àlbum Deafheaven del 2018 Ordinary Corrupt Human Love.

El gener de 2019, Wolfe va mostrar un nou àlbum sense títol a Twitter, escrivint només "2019".[43] El 12 de març, va revelar que el proper àlbum seria en gran part acústic, que es gravaria als boscos del nord de Califòrnia i s'inspiraria en esdeveniments actuals. El col·laborador des de llarg temps Ben Chisholm coproduiria l'àlbum, amb alguns intèrprets convidats com el bateria Jess Gowrie.[44]

El 18 de juny de 2019, Wolfe va anunciar el seu sisè àlbum d'estudi, Birth of Violence i va llançar el primer senzill de l'àlbum, "The Mother Road". L'àlbum es va publicar el 13 de setembre de 2019.[45]

El 14 de maig de 2020, Wolfe i la seva amiga i bateria Jess Gowrie van anunciar el seu projecte de col·laboració Mrs. Piss i el seu àlbum debut, Self-Surgery, amb data de llançament el 29 de maig de 2020, a través de Sargent House.[46]

El gener de 2021, Wolfe va formar un equip amb Emma Ruth Rundle per al senzill "Anhedonia" publicat digitalment a la botiga de Wolfe a Bandcamp. El març de 2021, Wolfe va formar equip amb Xiu Xiu per interpretar la cançó "One Hundred Years" de The Cure per a l'àlbum de duets de Xiu Xiu Oh No. El 26 de maig de 2021, "Diana", una col·laboració entre Wolfe, els seus companys de banda Ben Chisholm i Jess Gowrie i Tyler Bates es va publicar com a part de la banda sonora de Dark Nights: Death Metal.[47] El 21 de setembre de 2021, Wolfe va llançar la cara B del seu sisè àlbum d'estudi, Birth of Violence, amb la cançó inèdita "Green Altar" i una versió de "Woodstock" de Joni Mitchell.[48] Al costat d'ell també es va publicar un documental que detallava la seva gira del 2019.[49]

Col·laboracions

L'abril de 2016, Wolfe i el seu company de banda Ben Chisholm van ser convidats especials per a l'actuació en directe col·laborativa de Converge, Blood Moon, juntament amb Stephen Brodsky de Cave In i Steve Von Till de Neurosis. Limitat a quatre actuacions europees, el col·lectiu va interpretar "interpretacions ambient / post-rock "[50] de diversos temes de la discografia de Converge, especialment cançons del seu "treball menys escoltat i més lent".[51] La primera posta de la Lluna de sang va tenir lloc a Postbahnhof de Berlín l'11 d'abril.[52] La segona va tenir lloc a La Cartonnerie de Reims el 12 d'abril.[52] La tercera va tenir lloc a Electric Brixton a Londres el 13 d'abril.[52] El quart i últim espectacle de Blood Moon va tenir lloc al Roadburn Festival als Països Baixos el 16 d'abril.[52]

El 28 de setembre de 2021, Converge va anunciar que la banda i Chelsea Wolfe havien tornat a col·laborar per al desè àlbum d'estudi de l'anterior Bloodmoon: I, publicat el 19 de novembre de 2021.[53]

Equipament

Chelesa va compondre els seus dos primers àlbums amb la guitarra clàssica de la seva mare, a la qual li faltava un afinador; com a resultat, s'havien d'afinar les cordes en greu, que era un element estilístic que es portava a les gravacions d'estudi.[54] Wolfe toca sovint amb una Gibson ES-335 de 1979 i 2014, que va utilitzar mentre gravava el seu àlbum Hiss Spun.[55] En una entrevista del 2017, va dir que la seva Gibson ES-335 del 2014 era "la millor guitarra que he tingut mai, cada vegada que l'agafo, vull tocar-la per sempre".[55] També toca amb diverses guitarres Fender, incloent-hi una Jazzmaster amb un coll Stratocaster i un Mustang amb un coll Dean.[55]

Per als amplificadors, ha utilitzat una Gibson Titan de la dècada de 1960, un Laney Klipp de la dècada de 1970 i un Fender Bassbreaker 45.[55]

Estil musical i influències

Wolfe en directe l'any 2012

Wolfe ha esmentat una gran varietat d'artistes i gèneres com a influències, inclòs el black metal i la música folk escandinava, però ha dit: "M'està costant quedar-me amb un gènere i, sincerament, ho prefereixo així. Prefereixo ser lliure d'experimentar i fer el tipus d'art que vull fer que ser fàcil de definir."[56] Diversos crítics han assenyalat elements de doom metal, drone metal, rock gòtic, folk, lo-fi, electrònica, noise i ambient fosc a la seva música.[56][57] A part del gòtic[58] i l'experimental,[59] molts crítics l'han batejat com "doom folk".[60][61][62][63] Wolfe ha dit: "Crec que, en el fons, m'agradaria tenir una d'aquestes veus molt crues com Kurt Cobain, així que potser ho compensaré amb guitarres distorsionades".[54] Mojo va descriure la seva música com "Territori de Siouxsie & The Banshees [...], amb cordes tractades, tambors ressonants i llamps de reverberació al voltant de la seva veu de vellut aixafada i de doble pista".[64]

Wolfe ha expressat una forta afinitat per la música R&B,[65] citant Aaliyah com una gran influència en la seva carrera des de la seva infància. Va dir: "Vaig créixer escoltant el meu pare tocant la guitarra mentre cantava harmonies... De petita volia gravar les meves pròpies cançons, així que em va preparar amb un 8 pistes. L'ambient d'aquelles primeres cançons era com si Aaliyah conegués Fleetwood Mac⁣: el que estava escoltant barrejat amb el que escoltaven els meus pares. 'Age Ain't Nothing But a Number' era la meva cançó preferida aleshores".[66]

Altres influències musicals inclouen Vladimir Vysotsky, Selda Bagcan, Nick Cave, Hank Williams, Townes Van Zandt, Suicide, SPK, diverses "músiques dels anys 20 i 30",[65] Joy Division,[67] i més recentment, Black Sabbath, Sunn O))), Deftones i Neurosis.[68] En el passat va esmentar Burzum com a influència, però més tard va dir que considerava les opinions polítiques de Burzum massa extremes.[69]

Wolfe ha citat com a influències els elements visuals del cineasta Ingmar Bergman i la fotògrafa Nan Goldin,[54] així com els escrits de DH Lawrence i Ayn Rand.[70] No obstant això, el 24 de setembre de 2015, va declarar que pel que fa a la seva suposada afinitat amb Rand: "Quan vaig dir que m'agradava Ayn Rand fa molts anys, no sabia res del que representava ni del que significaven els seus llibres. Em retracto!".[71] Altres escriptors que ha esmentat com a inspiradors inclouen Marcel Proust, Louis-Ferdinand Céline i Sylvia Plath.[65]

Des del 2011, Wolfe ha treballat amb la dissenyadora de vestuari i estilista de vestuari de Nova York Jenni Hensler,[72] a qui atribueix l'ajuda que l'ha ajudat a conrear i desenvolupar la seva pròpia imatge original.[73][74][75] El vestuari i el treball d'estil de Hensler es poden veure tant a les actuacions en directe de Wolfe[76] com als vídeos musicals,[77][78] més recentment al vídeo de "Be All Things".[79]

S'ha assenyalat que Wolfe té una gamma vocal de soprano.[80]

Discografia

Àlbums d'estudi

  • The Grime and the Glow (2010)
  • Apocalypsis (2011)
  • Pain Is Beauty (2013)
  • Abyss (2015)
  • Hiss Spun (2017)
  • Birth of Violence (2019)[81]
  • She Reaches Out to She Reaches Out to She (2024)
  • The Dark (2026)

Àlbums recopilatoris

  • Unknown Rooms: A Collection of Acoustic Songs (2012, Sargent House)
  • Soundtrack VHS/Gold

Àlbums en directe

  • Live at Roadburn (2012, Roadburn Records)

Senzills i EPs

  • "Advice & Vices" digital single (2010, Pendu Sound Recordings)
  • Prayer for the Unborn EP (2013, Southern Records)
  • Sing Songs Together... split single de 7 polzades amb King Dude (2013, Sargent House)
  • Sing More Songs Together... senzill dividir de 7 polzades amb King Dude (2014, Not Just Religious Music)
  • Chelsea Wolfe Folkadelphia Session May 31, 2014 digital EP (2014, Folkadelphia)
  • Single digital "Iron Moon" (2015, Sargent House)
  • Single digital "Carrion Flowers" (2015, Sargent House)
  • Single digital "After the Fall" (2015, Sargent House)
  • "Hypnos" senzill de 7 polzades (2016, Sargent House)
  • Single digital "16 Psyche" (2017, Sargent House)
  • Single digital "Vex" (2017, Sargent House)
  • Single digital "Offering" (2017, Sargent House)
  • Single digital "The Culling" (2017, Sargent House)
  • Woodstock / Green Altar (2021, Sargent House)

Amb Converge

  • Bloodmoon: I (2021)

Amb Mrs. Piss

  • Self-Surgery (2020)

Membres de la banda

Wolfe actuant amb la seva banda de suport al festival Hellfest el 2017
Membres actuals
  • Chelsea Wolfe – veus, guitarres (2009 – present)
  • Ben Chisholm – sintetitzador, piano, electrònica (2009 – present) baix (2012 – present)[82]
  • Jess Gowrie - bateria (2017 – present)[82]
  • Bryan Tulao - guitarres solistes (2017 – present)[82]
Mambres antics
  • Kevin Dockter – guitarres solistes (2009 - 2015)
  • Addison Quarles – baix (2009 - 2012)
  • Drew Walker – bateria (2009 - 2012)
  • Dylan Fujioka – bateria (2012 - 2017)
  • Mike Sullivan – guitarres solistes (2015 - 2016)
  • Aurielle Zeitler – guitarres solistes (2016 - 2017)
Membres de gira i sessió
  • Fred Sablan – baix
  • Troy Van Leeuwen – guitarres[82]
  • Andrea Calderon – violí
  • Ezra Buchla – viola

Línia temporal

Notes

  1. ↑ Algunes fonts afirmen erròniament que Wolfe va néixer a Sacramento, però l'índex California Birth Index, indica el seu lloc de naixement com a comtat de Placer;[1] Sacramento es troba al comtat de Sacramento, no al comtat de Placer. A més, un perfil de 2015 sobre Wolfe d'una revista en línia de Sacramento afirma que és de Roseville, que es troba al comtat de Placer.[5]

Referències

  1. 1 2 «Chelsea Joy Wolfe was born on November 14, 1983, in Placer County, California». The California Birth Index. [Consulta: 11 abril 2016].
  2. ↑ «Chelsea Wolfe announces new album, Abyss, premieres "Iron Moon" – listen». Consequence of Sound, 28 abril 2015.
  3. ↑ Manning, Erin. «Album Review: Chelsea Wolfe – Abyss». Consequence of Sound, 7 agost 2015. [Consulta: 22 agost 2015].
  4. ↑ Phares, Heather. «Chelsea Wolfe – Music Biography, Streaming Radio and Discography». AllMusic. [Consulta: 17 setembre 2018].
  5. ↑ Vanairsdale, S.T. «Through the Glass Darkly». Sactown Mag, 01-09-2015. Arxivat de l'original el 30 abril 2020.
  6. ↑ «Interview with Chelsea Wolfe at Bottom Lounge Chicago». WWW.Youtube.Com. Boxx Magazine, 22 setembre 2013. [Consulta: 1 febrer 2022].
  7. ↑ «Interview: Chelsea Wolfe on 'Pain is Beauty'». Death and Taxes, 20 setembre 2013. Arxivat de l'original el de juliol 16, 2014. [Consulta: 5 octubre 2016].
  8. ↑ «Video interview with "Indie-eye network"». indie-eye.it/recensore.
  9. 1 2 «Chelsea Wolfe: In Search of Brutal Honesty». , 31 agost 2017 [Consulta: 19 febrer 2018].
  10. ↑ «Interview with 'The Writing Disorder'». thewritingdisorder.com. Arxivat de l'original el 2020-01-18. [Consulta: 16 octubre 2022].
  11. ↑ «Chelsea Wolfe». Matador Review. Arxivat de l'original el de setembre 27, 2021. [Consulta: 19 febrer 2018].
  12. ↑ «Thundering Haze • Chelsea Wolfe Parts the Veil on Sixth Studio Album, Hiss Spun». Submerge Magazine, 31 octubre 2017. [Consulta: 19 febrer 2018].
  13. ↑ «Chelsea Wolfe May Be Your Goth Queen, But She Doesn't Consider Her Music Dark». Galore, 26 agost 2015. Arxivat de l'original el 27 juliol 2020. [Consulta: 19 febrer 2018].
  14. ↑ Moore, Jonathan. «Chelsea Wolfe interviewed by Nero Journal». Sargent House, 01-10-2016. [Consulta: 19 febrer 2018].
  15. 1 2 Bugbee, Tim. «Chelsea Wolfe on LA's Strange Darkness And Her Dark, Deep Secret». Prefix Mag, 8 octubre 2012. [Consulta: 12 juny 2016].
  16. ↑ «The Grime & The Glow». Chelsea Wolfe, 28 desembre 2010. Arxivat de l'original el 22 de març 2016. [Consulta: 16 octubre 2022].
  17. ↑ «Chelsea Wolfe - Abyss In-Depth Review + Full Stream -», 7 agost 2015.
  18. ↑ «Ἀποκάλυψις (Apokalypsis/Apocalypse)». Chelsea Wolfe, 23 agost 2011. Arxivat de l'original el 2016-04-06. [Consulta: 7 febrer 2012].
  19. ↑ Raposa, David. «Chelsea Wolfe: Apokalypsis». Pitchfork, 20 octubre 2011. [Consulta: 19 juny 2013].
  20. ↑ Patpatia, Sasha. «Chelsea Wolfe: Apokalypsis». CMJ, 25 agost 2011. Arxivat de l'original el 23 setembre 2015. [Consulta: 19 juny 2013].
  21. ↑ «Còpia arxivada». Subbacultcha, 4-2012, p. 19–22. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2025 [Consulta: 19 juny 2013].
  22. ↑ Parks, Chris. «Stage fright hasn't sidelined singer Chelsea Wolfe». CNN, 30 novembre 2015. [Consulta: 12 juny 2016].
  23. ↑ «Rudimentary Peni». Chelsea Wolfe. [Consulta: 10 agost 2015].
  24. ↑ «Chelsea Wolfe – Prayer for the Unborn [Vinyl]». shop.southern.com, 24 setembre 2012. Arxivat de l'original el 19 setembre 2012. [Consulta: 26 setembre 2012].
  25. ↑ «Chelsea Wolfe moves to Sargent House». chelseawolfe.net, 27-02-2012. Arxivat de l'original el de febrer 21, 2013. [Consulta: d’octubre 16, 2022].
  26. ↑ «Unknown Rooms on bandcamp». chelseawolfe.bandcamp.com, 16 octubre 2012.
  27. ↑ «Tracks». Pitchfork, 20 setembre 2012. Arxivat de l'original el de setembre 14, 2015. [Consulta: d'octubre 16, 2022].
  28. ↑ «Chelsea Wolfe's bio». chelseawolfe.net. Arxivat de l'original el 2013-10-21. [Consulta: 16 octubre 2022].
  29. 1 2 «Song Premiere: Chelsea Wolfe, "The Way We Used To" : All Songs Considered Blog : NPR». NPR.com, 28 juliol 2012.
  30. ↑ «Stream: Chelsea Wolfe, "Appalachia" : MP3/STREAMS : THE FADER». thefader.com, 28 juliol 2012.
  31. ↑ «CHELSEA WOLFE Live at Roadburn LP pre-sale started. Artwork revealed!». roadburnrecords.com, 15 agost 2012. Arxivat de l'original el 21 octubre 2013. [Consulta: 26 setembre 2012].
  32. ↑ «Pain Is Beauty announcement on Wolfe's official Tumblr», 3 juny 2013.
  33. ↑ «Pain is Beauty album trailer». YouTube, 3 juny 2013.
  34. ↑ «Chelsea Wolfe / King Dude: "Be Free" | Tracks». Pitchfork, 19 febrer 2014. [Consulta: 10 agost 2015].
  35. ↑ «Chelsea Wolfe Folkadelphia Session 5/31/2014, by Chelsea Wolfe». Folkadelphia.
  36. ↑ Adams, Gregory. «Russian Circles Unveil 'Memorial,' Premiere New Track». Exclaim!, 8 agost 2013. [Consulta: 14 setembre 2013].
  37. ↑ Blistein, Jon (September 13, 2013). «Russian Circles Brood on Meditative 'Memorial' – Song Premiere». Rolling Stone.
  38. ↑ «Terrorizer Film Review: Chelsea Wolfe's "Lone" directed by Mark Pellington». Chelsea Wolfe, 20 maig 2014. Arxivat de l'original el de juliol 22, 2015. [Consulta: 10 agost 2015].
  39. ↑ «Chelsea Wolfe shares new song "Hypnos", announces North American tour – listen», 29-02-2016.
  40. ↑ «Chelsea Wolfe Announces European Dates (with True Widow & King Woman or Wear Your Wounds)». , 25-01-2017 [Consulta: 25 gener 2017]. Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 16 octubre 2022].
  41. ↑ «Chelsea Wolfe - Tickets - The Regent Theater - Los Angeles, CA - September 25th, 2015». Spaceland Presents. Arxivat de l'original el 2015-09-19. [Consulta: 16 octubre 2022].
  42. ↑ «Myrkur Debuts "Måneblôt", Details New Album "Mareridt"». Theprp.com, 28 juny 2017.
  43. ↑ «Chelsea Wolfe». [Consulta: 24 setembre 2019].
  44. ↑ «Chelsea Wolfe on New Acoustic Album, "Embracing the Feminine and Masculine"». Revolver, 12 març 2019.
  45. ↑ Minsker, Evan. «Chelsea Wolfe Announces New Album Birth of Violence, Shares New Song: Listen». Pitchfork, 18 juny 2019. [Consulta: 18 juny 2019].
  46. ↑ «Chelsea Wolfe & Jess Gowrie Form New Band Mrs. Piss, Announce Debut Album 'Self-Surgery', & Share First Songs: Listen». Stereogum.com, 14 maig 2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
  47. ↑ «Chelsea Wolfe Releases New Single 'Diana'». Sargenthouse.com, 26 maig 2021. [Consulta: 28 juny 2021].
  48. ↑ «Chelsea Wolfe». [Consulta: 21 setembre 2021].
  49. ↑ «Under the Radar». [Consulta: 21 setembre 2021].
  50. ↑ Kelley, Kim. «Roadburn Day III: Blood Ceremony Soars, Tau Cross Roars, and Converge Goes Goth». Noisey, 17 abril 2016. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2016. [Consulta: 17 abril 2016].
  51. ↑ Hartley, Tom. «Converge 'Blood Moon': The Hardcore Heavyweights Bring Their Tour To London». NME, 14 abril 2016. [Consulta: 17 abril 2016].
  52. 1 2 3 4 «Converge Announce More 'Blood Moon' Shows With Cave In & Chelsea Wolfe Members | Theprp.com – Metal And Hardcore News Plus Reviews And More». Theprp.com, 22-12-2015. [Consulta: 27 desembre 2016].
  53. ↑ «Converge + Chelsea Wolfe Team on 'Blood Moon,' Announce Collab Album». Loudwire. [Consulta: 6 octubre 2021].
  54. 1 2 3 Campbell, Karyn. «Q+A with Chelsea Wolfe (Issue No. 5)». The Work Magazine. Arxivat de l'original el 2013-06-24. [Consulta: 20 juny 2013].
  55. 1 2 3 4 Van Bader, David. «Chelsea Wolfe: Like a Ghost Over a Battlefield». Premier Guitar, 26 desembre 2017. Arxivat de l'original el de setembre 21, 2022. [Consulta: d'octubre 16, 2022].
  56. 1 2 Crowe, Jessica. «Love Is What Remains: An Interview with Chelsea Wolfe». The Quietus, 26 març 2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  57. ↑ Salmon, Ben. «Chelsea Wolfe: Hiss Spun Review». Paste, 16 octubre 2017. [Consulta: 28 octubre 2021].
  58. ↑ Geslani, Michelle. «Chelsea Wolfe unveils tense new song "Vex"». Consequence of Sound, 26 juliol 2017. [Consulta: 12 setembre 2017].
  59. ↑ MacDonell, Allan. «Chelsea Wolfe». Issue Magazine. [Consulta: 12 setembre 2017].
  60. ↑ «Chelsea Wolfe: Apokalypsis Album Review | Pitchfork». Pitchfork. [Consulta: 27 juliol 2017].
  61. ↑ «Chelsea Wolfe: Pain Is Beauty Album Review | Pitchfork». Pitchfork. [Consulta: 27 juliol 2017].
  62. ↑ «Fear, Emptiness, Decibel: Doom Folk Chanteuse Chelsea Wolfe is the Subject of the Latest Converse x Decibel». MetalSucks, 31-01-2013. [Consulta: 27 juliol 2017].
  63. ↑ «Chelsea Wolfe». Huck Magazine, 21-11-2013 [Consulta: 27 juliol 2017]. Arxivat 2017-09-12 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-12. [Consulta: 16 octubre 2022].
  64. ↑ Bulley, Jenny. «Chelsea Wolfe – We Hit A Wall». Mojo, 12 agost 2013. Arxivat de l'original el 26 març 2018. [Consulta: 3 març 2017].
  65. 1 2 3 «The Writing Disorder – Views, Reviews and Interviews». thewritingdisorder.com. Arxivat de l'original el de gener 18, 2020. [Consulta: 13 novembre 2015].
  66. ↑ «Chelsea Wolfe Talks Aaliyah and Sleep Paralysis». PAPERMAG, 19 agost 2015. [Consulta: 13 novembre 2015].
  67. ↑ «What Do You Think of When You Think of Goth? - Noisey Meets Chelsea Wolfe». Noisey - A Vice channel, 15 novembre 2012. [Consulta: 26 novembre 2016].
  68. ↑ Mandel, Leah. «Chelsea Wolfe explains her 5 favorite metal albums», 17 octubre 2017. [Consulta: 16 maig 2019].
  69. ↑ «Chelsea Wolfe: "Meine Musik ist nicht dunkel" - interview on Krone». krone.at. [Consulta: 26 novembre 2016].
  70. ↑ Martin, Erin Lyndal. «The Rumpus Interview with Chelsea Wolfe», 26 gener 2012. [Consulta: 25 novembre 2014].
  71. ↑ «CHELSEA WOLFE on Twitter: "FYI when I said I liked Ayn Rand many years ago I didn't know anything about what she stood for or what her books meant. I recant!"». Twitter, 24 setembre 2015. [Consulta: 3 març 2016].
  72. ↑ Kaplan, Ilana «Wolfe Eyes». , 20 octubre 2011 [Consulta: 27 setembre 2019].
  73. ↑ Chelsea Wolfe «Indie Crooner Chelsea Wolfe Rocks Her Rad Goth-Glam Style». , 14 desembre 2012 [Consulta: 24 setembre 2019].
  74. ↑ Way, Mish Barber «Chelsea Wolfe's New Album Is Pure Gothic California». , 28 juliol 2015 [Consulta: 24 setembre 2019]. Arxivat 27 de juliol 2020 a Wayback Machine.
  75. ↑ Gulyan, Armine «Chelsea Wolfe: The Modern American Poet». , 13 setembre 2019 [Consulta: 24 setembre 2019]. Arxivat 16 October 2022[Date mismatch] a Wayback Machine.
  76. ↑ Wolfe, Chelsea «When the Darkness Comes, Keep an Eye on the Light - Tour Diary: Chelsea Wolfe». , 23 octubre 2014 [Consulta: 24 setembre 2019].
  77. ↑ Roberts, Christopher «Watch: Chelsea Wolfe - "Carrion Flowers" Video». , 24 juny 2015 [Consulta: 19 setembre 2019].
  78. ↑ Chelsea Wolfe «16 Psyche (Credits listed under the video)». , 14 agost 2017 [Consulta: 19 setembre 2019].
  79. ↑ Chelsea Wolfe «Be All Things». , 14 agost 2019 [Consulta: 24 setembre 2019].
  80. ↑ Gore, Elizabeth. «Chelsea Wolfe: Dark Goddess». Doomed & Stoned, 27 juny 2016. [Consulta: 3 setembre 2017].
  81. ↑ «Chelsea Wolfe Announces New Album Birth of Violence, Shares New Song: Listen», 18 juny 2019. [Consulta: 18 juny 2019].
  82. 1 2 3 4 «Chelsea Wolfe». facebook.com, 26 agost 2012.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.