Chenevixita
 Chenevixita | |
|---|---|
 Cristalls de chenevixita de Nova Gal·les del Sud (Austràlia)  | |
| Fórmula química | CuFe3+(AsO₄)(OH)₂ |
| Epònim | Richard Chenevix (en)  |
| Localitat tipus | Wheal Gorland, mines de St. Day United (Poldice Mines), Gwennap, Cornualla, Anglaterra |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.09 |
| Dana | 42.7.10.1 |
| Heys | 20.1.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,7012Å; b = 5,1801Å; c = 29,265Å; β = 89,99° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | verd oliva, groc-verd, verd fosc |
| Macles | observades en una escala molt fina |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4,5 |
| Color de la ratlla | groc verdós |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 4,38 g/cm³ (mesurada); 4,40 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,920 nβ = 1,960 nγ = 2,040 |
| Birefringència | δ = 0,120 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | calculat: 73° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1866 |
| Símbol | Cvx |
| Referències | [1] |
La chenevixita és un mineral de la classe dels arsenats. Rep el seu nom de Richard Chenevix (1774-1830), químic francès French chemist, analista d'un arsenat de coure i ferro de Cornualla l'any 1801, el qual més tard es va demostrar que era la chenevixita.
Característiques
La chenevixita és un arsenat de fórmula química CuFe3+(AsO₄)(OH)₂.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4,5. És l'anàleg amb Fe3+ de la luetheïta, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chenevixita pertany a «08.DD - Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 2:1» juntament amb els següents minerals: luetheïta, acrocordita, guanacoïta, aheylita, calcosiderita, faustita, planerita, turquesa, afmita, childrenita, eosforita i ernstita.
Formació i jaciments
Es tracta d'un mineral secundari relativament rar, en general poc visible a les zones oxidades d'alguns dipòsits de minerals polimetàl·lics hidrotermals. Va ser descoberta l'any 1866 a Wheal Gorland, a les mines de St. Day United, a Gwennap (Cornualla, Anglaterra). A dins dels territoris de parla catalana se n'ha descrit la chenevixita a tres indrets de la província de Castelló, a la Comunitat Valenciana: a la mina Amorosa i a la mina Cueva de la Guerra Antigua, a Vilafermosa, i a la mina Lealtad, a Xóvar. A Catalunya ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[4]
Referències
- ↑ «Chenevixite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 setembre 2016].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, p. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].
- ↑ «Chenevixite-Luetheite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 setembre 2016].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, p. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].