Eosforita
![]() cristalls d'eosforita i cristalls de quars rosa de d'Ilha (Minas Gerais, Brasil) | |
| Fórmula química | Mn²⁺Al(PO₄)(OH)₂(H₂O) |
| Epònim | alba |
| Localitat tipus | pedrera Fillow (Branchville Quarry; Branchville Mica Mine; Smith Mine), Branchville, Redding (Reading), Comtat de Fairfield, Connecticut, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DD.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DD.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.07 |
| Dana | 42.7.1.2 |
| Heys | 19.12.55 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,928(1) Å; b = 10,445(1) Å; c = 13,501(2) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | normalment marró clar, marró daurat, també de marró a marró fosc; de tant en tant rosa, vermell rosat |
| Macles | pot exhibir-ne en {100} i {001}, observables òpticament |
| Exfoliació | dolenta/indistingible - dolenta en {100} |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 5 |
| Lluïssor | vítria, subvítria, resinosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,06 a 3,08 g/cm³ (mesurada); 3,04 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,628 a 1,644 nβ = 1,648 a 1,673 nγ = 1,657 a 1,679 |
| Birefringència | δ = 0,029 a 0,035 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 45° to 50°, calculat: 54° to 66° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Fluorescència | No emet fluorescència en l'UV |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1878 |
| Símbol | Eos |
| Referències | [1] |
L'eosforita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser anomenada l'any 1878 per George J. Brush i Edward S. Dana del grec έωσφορος ('éuphonos'), que significa 'portador de l'alba', en al·lusió al color rosa del material original.[1]
Característiques
L'eosforita és un fosfat de fórmula química Mn²⁺Al(PO₄)(OH)₂(H₂O).[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba típicament en cristalls curts o llargs, prismàtics en [001], que arriben als 20 cm; també en forma planar radial o grups radiants esfèrics, amb terminacions en forma de falca; globular, rarament massiu.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la childrenita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eosforita pertany a «08.DD - Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 2:1» juntament amb els següents minerals: chenevixita, luetheïta, acrocordita, guanacoïta, aheylita, calcosiderita, faustita, planerita, turquesa, afmita, childrenita i ernstita.
Formació i jaciments
L'eosforita és un mineral secundari format en algunes pegmatites granítiques amb fosfats.[3] Va ser descoberta a la pedrera Fillow, al comtat de Fairfield (Connecticut, Estats Units).[1]
Referències
- 1 2 3 «Eosphorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 10 juliol 2025].
- 1 2 «Eosphorite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 22 juny 2018].
