Chicago, Chicago

Infotaula de pel·lículaChicago, Chicago
Gaily, Gaily Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióNorman Jewison Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHal Ashby Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHenry Mancini Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRichard H. Kline Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMirisch Company Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 desembre 1969 (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i cinema d'aprenentatge Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióChicago Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0064357 TMDB: 147357 FilmAffinity: 399128 Rottentomatoes: m/gaily_gaily_2011 Allmovie: v92553 AFI: 23629 Modifica el valor a Wikidata

Chicago, Chicago (títol original: Gaily, Gaily) és una pel·lícula estatunidenca de comèdia del 1969 dirigida per Norman Jewison i protagonitzada per Beau Bridges, Melina Mercouri, Brian Keith, George Kennedy i Hume Cronyn. Basada en les memòries homònimes de Ben Hecht, narra les vivències d’un jove que arriba al Chicago de principis del segle XX i comença a treballar en un diari, on descobreix la corrupció política de la ciutat. La pel·lícula va obtenir tres nominacions als Premis Oscar, a la millor direcció artística, al millor disseny de vestuari i al millor so. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Chicago, 1910, un adolescent jove i ingenu, és acollit en una residència per la seva propietària, sense saber que es tractava d'un bordell. Aquesta el reenvia a treballar en un diari, que li obrirà els ulls al món corrupte que l'envolta.[2]

Repartiment

Premis i nominacions

Nominacions

Referències

  1. ↑ esadir.cat. Chicago, Chicago. esadir.cat.
  2. ↑ «Gaily, Gaily» (en anglès). The New York Times.