China Zorrilla

Plantilla:Infotaula personaChina Zorrilla
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Concepción Matilde Zorrilla de San Martín Muñoz Modifica el valor a Wikidata
14 març 1922 Modifica el valor a Wikidata
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 setembre 2014 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Central de Montevideo Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsChina Zorrilla Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal Academy of Dramatic Art - interpretació (–1947)
Escola Multidisciplinària d'Art Dramàtic Margarita Xirgu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, traductora, actriu, actriu de cinema, realitzadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorTeatre Solís Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosé Luis Zorrilla de San Martín Modifica el valor a Wikidata
GermansGuma Zorrilla Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0957976 TMDB (persona): 74897 Allmovie (artista): p78680 TCM (persona): 1585447 Musicbrainz: 4a4ab203-5cf5-483e-ba1f-cb725c8e41f9
Find a Grave: 139484416Modifica el valor a Wikidata

Concepción Matilde Zorrilla de San Martín Muñoz, coneguda popularment com a China Zorrilla (Montevideo, 14 de març de 1922 − Montevideo, 17 de setembre de 2014) fou una actriu uruguaiana.[1][2][3]

Va ser filla de l'escultor José Luis Zorrilla de San Martín i neta del poeta i diplomàtic Juan Zorrilla de San Martín.

Va ser alumna de la il·lustre actriu catalana Margarida Xirgu. La seva carrera, prolongadíssima, va alternar entre Uruguai i Argentina, i va incloure ràdio, televisió, cinema i teatre.

Al novembre de 2008 el govern francès li atorgà la Legió d'Honor en el grau de Chevalier, el 2000, el govern xilè l'Orde al Mèrit Docent i Cultural Gabriela Mistral, el govern argentí la Orden de Mayo i el 2011 el govern uruguaià la va homenatjar amb un segell de correu.[1][2][3]

Filmografia

Any Títol Paper Notes
1971Un Guapo del 900
1972La maffiaAssunta
1973Las venganzas de Beto SánchezProfessora
1974La tregua
1975Los gauchos judíos
Triángulo de cuatro
Las sorpresas
1982La invitación
Pubis angelical
Últimos días de la víctimaBeba
Señora de nadie
1984Darse cuenta
1985Esperando la carrozaElvira Romero
Contar hasta diez
1986Pobre mariposa
1989Nunca estuve en VienaCarlota
1991Dios los cría
El verano del potroAna
1992Cuatro caras para VictoriaVictoria Ocampo IV
La PesteEmma Rieux
1994Guerriers et captives
1995Fotos del almaEsthercita
La nave de los locosDr. Marta Caminos
1996Besos en la frenteMercedes Arévalo
Lola Mora
1997Sin querer
Entre la sombra y el almaCurtmetratge
2004Conversaciones con mamáMamá
2005Elsa y FredElsa
2007Tocar el cieloImperio

Bibliografia

  • Fischer, Diego. A mí me aplauden. Las historias que China no contó. Montevideo: Editorial Sudamericana, 2012. 

Referències

  1. 1 2 «La carroza, al final». La diaria, 18-09-2014. [Consulta: 8 març 2020].
  2. 1 2 Mur, Robert «Primera actriz de la Xirgu». La Vanguardia, 20-09-2014.
  3. 1 2 «China Zorrilla». Alternativa Teatral. [Consulta: 8 març 2020].