Chloe Dzubilo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1960  Connecticut (EUA) |
| Mort | 18 febrer 2011 (50/51 anys) Nova York |
| Activitat | |
| Ocupació | artista, editora, compositora de cançons, actriu, cantant, activista trans |
| Instrument | Veu |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
    | |
Chloe Dzubilo (Connecticut, 1960 - Nova York, 18 de febrer de 2011) va ser una artista, música i activista transgènere estatunidenca.[1][2] Va formar part de l'escena artística i dels clubs de la ciutat de Nova York durant les dècades del 1980 i del 1990. Va treballar breument al teatre Studio 54, va ser editora de l'East Village Eye, va col·laborar amb Blacklips Performance Cult al Pyramid Club i va ser la cantant i compositora principal del grup de punk Transisters, que actuava al club CBGB.[2] La seva obra artística va adoptar diversos formats, tot i que treballava sovint amb tinta sobre paper, i va influir dissenyadors de moda com Marc Jacobs i Patricia Field.[2]
Dzubilo va estudiar art a l'Escola de Disseny Parsons i el 1999 va obtenir un grau associat en estudis de gènere al City College de Nova York.[1][3] Segons la cineasta Kembra Pfahler, Transisters era «un dels únics grups que abordaven les qüestions relacionades amb la sida i tenien el coratge de cantar sobre la seva ràbia», tot transformant l'odi i l'estigma associats a la malaltia.[4]
Després de ser diagnosticada amb el VIH el 1987, es va implicar activament en la defensa dels drets de les persones amb sida i en l'activisme transgènere.[3][5] Va participar durant molts anys en el Gender Identity Project del Centre Comunitari de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transgènere, es va incorporar al grup polític Transgender Menace i va fundar l'Equi-Aid Project, un programa d'equitació destinat a joves afectats per la sida o en situació de risc.[6] També va intervenir com a ponent en activitats de SpeakOut sobre la recuperació de les addiccions i el 2003 va ser nomenada membre del Consell de Planificació de Serveis Humans i VIH de Nova York.[7]
Després de la seva mort, el funeral es va celebrar el 12 de març de 2011 a l'Església memorial Judson, amb l'assistència d'artistes, activistes i amistats com Rosario Dawson, Anohni, Justin Bond i Katrina del Mar.[8] Aquell mateix any es van crear els premis Chloe per reconèixer persones que encarnen l'esperit de Marsha P. Johnson, Sylvia Rivera i Chloe Dzubilo.[9] El seu fons documental es conserva a la Biblioteca Fales Library de la Universitat de Nova York i, el 2017, la seva obra va formar part de l'exposició «AIDS at Home» al Museu de la Ciutat de Nova York.[10][11]
Referències
- 1 2 Patterson, Jennifer. Queering Sexual Violence: Radical Voices from Within the Anti-Violence Movement. Riverdale Avenue Books LLC, 2016-04-22. ISBN 978-1-62601-272-1.
- 1 2 3 «Visual AIDS». Visual AIDS. [Consulta: 2 març 2020].
- 1 2 Murphy, Tim. «In Memoriam: Chloe Dzubilo, 1960-2011». POZ, 04-03-2011. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Transisters was one of the only bands that addressed issues about AIDS and had the courage to sing about their anger.». POZ, 19-08-2015. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ HIV Plus. Here Publishing, setembre de 1998.
- ↑ «Guide to the Chloe Faith Dzubilo Papers 1976-2011 MSS.397». New York University. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ Magisano, John «Voices For Recovery». Brooklyn Pride Serving Brooklyn's Gay, Lesbian, Bisexual & Transgender Community Official Newsletter, 4-2000, p. 6.
- ↑ «Celebration of Transgender Activist and Artist Chloe Dzubilo». outfm.org. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Gay City News. Recognizing Transgender Heroes. Gay City News, 2012-04-26.
- ↑ «Guide to the Chloe Faith Dzubilo Papers 1976-2011 MSS.397». New York University. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «AIDS at Home». Museum of the City of New York, 2017. [Consulta: 25 març 2020].