Christabel Marshall
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 octubre 1871  Exeter (Anglaterra) | ||
| Mort | 20 octubre 1960 (88 anys) | ||
| Formació | Somerville College | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Forma dramàtica i literatura | ||
| Ocupació | dramaturga, suffragette, escriptora, sufragista | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Edith Craig | ||
| Parella | Edith Craig Clare Atwood | ||
| Mare | Emma Marshall | ||
| Germans | Beatrice Marshall | ||
Christabel Gertrude Marshall, també coneguda com a Christopher Marie St John (Exeter, Devon, 24 d'octubre de 1871 – Tenterden, Kent, 20 d'octubre de 1960), va ser una activista britànica pel sufragi femení, dramaturga i escriptora.[1] Marshall va viure en un ménage à trois amb l'artista Clare Atwood i l'actriu, directora de teatre, productora i dissenyadora de vestuari Edith Craig des de 1916 fins a la mort de Craig el 1947.[2][3]
Biografia
Nascuda a Exeter, Christabel Marshall era la petita dels nou fills d'Emma Marshall, de soltera Martin, novel·lista, i de Hugh Graham Marshall, gerent del West of England Bank. Marshall es va graduar en Història Moderna al Somerville College, d'Oxford, una institució pionera fundada per a acollir les dones quan les universitats els negaven l'entrada. Va fer de secretària de Mrs. Humphry Ward, Lady Randolph Churchill i, ocasionalment, del seu fill Winston Churchill. En convertir-se al catolicisme en l'edat adulta, es va canviar el nom.[1][4]
Activista i escriptora
Marshall va ser molt activa en el moviment pel sufragi femení. Es va incorporar a la Unió Social i Política de les Dones (WSPU) i després al comitè de la Societat Catòlica pel Sufragi Femení. El 1908, quan es constituí la Lliga pel Sufragi Femení d'Escriptores (Women Writers' Suffrage League), s'hi va incorporar i arribà a formar part de la direcció de l'organització. I també formà part de la Lliga Sufragista d'Actrius (Actresses' Franchise League).[1][4]
Perseguint l'objectiu de convertir-se en dramaturga, Marshall va pujar a l'escenari i hi actuà durant tres anys per a aprendre arts escèniques. Ocasionalment va fer de secretària d'Ellen Terry, a qui admirava profundament. El 1900, Marshall va publicar la seva primera novel·la, The Crimson Weed, que pren el títol d'una transformació del símbol tradicional de la rosa vermella.[1]
Va viure amb la filla d'Ellen Terry, Edith Craig, des de 1899 fins a la mort de Craig el 1947. Al 1916, Marshall i Craig es van unir a l'artista Clare 'Tony' Atwood, i van viure una relació a tres fins que Craig va morir el 1947, segons que explica Michael Holroyd en el seu llibre A Strange Eventful History.[5][6]
El 1909, Marshall va convertir el conte de Cicely Hamilton How the Vote was Won (Com es va guanyar el vot) en una obra que es va fer popular entre els grups activistes pel sufragi femení de tot el Regne Unit. També al 1909, Marshall es va unir a una delegació de la WSPU a la Cambra dels Comuns del Regne Unit, contribuint-hi amb un article, Why I Went on the Deputation (Per què vaig ser a la delegació) publicat a la revista Votes for Women, al juliol de 1909. El novembre de 1909, Marshall va aparèixer representant el personatge de la dona soldat Hannah Snell a Pageant of Great Women, escrita conjuntament amb Cicely Hamilton, dirigida per Edith Craig. Amb Hamilton també va escriure The Pot and the Kettle (1909), amb Ethel Smyth va escriure March of the Women (1910), i amb Charles Thruby, The Coronation (1912).[7][4]
El maig de 1911, la seva obra The First Actress va ser una de les primeres produccions de la societat teatral de Craig «The Pioneer Players»; l'obra posava en evidència les actituds masculines envers les primeres actrius femenines als escenaris de la King's Company, creada al 1660 com a "privilegi" per formar companyies d'actors, i ampliada al 1661 per acceptar-hi actrius dones. Seguirien Macrena i On the East Side, també produïdes per «The Pioneer Players», una societat fundada per Edith Craig al 1911 per promoure el treball de les dones al teatre i el teatre d'idees. Marshall hi va contribuir com a dramaturga, traductora i actriu, així com amb la seva traducció (amb Marie Potapenko) de The Theatre of the Soul, de Nikolai Evreinov. Marshall es va convertir al catolicisme el 1912 i des d'aleshores va prendre el nom de Christopher St. John per a la seva obra artística.[4][7][8][9]
El gener de 1914, Christopher St. John's va traduir l'obra de teatre Paphnutius, escrita originalment en llatí al segle X per la monja alemanya Hrotsvit, en la qual Thais, una prostituta, és convertida pel sacerdot Pafnuci i orientada per l'abadessa Gerberga cap a la castedat. Castigada pel seu pecat i confinada en una cel·la estreta mor tot just alliberada, però va al cel. Craig va dirigir la representació amb «The Pioneer Players», que va causar sensació entre els crítics i constituí un punt d'inflexió en la història del teatre internacional. Les traduccions de les sis obres de la monja medieval Hrotsvit, que Christopher St. John's va completar, responen al compromís per rescatar els èxits literaris històrics de les dones, com aquest primer drama conegut escrit per una dona.[4][9]
Ella, Edith Craig i Clare Atwood eren amigues de molts artistes i escriptors, inclosa les escriptores Radclyffe Hall, Virginia Woolf i Vita Sackville-West, que vivien a prop. Com a Christopher St John va publicar al 1915 la seva novel·la autobiogràfica Hungerheart: The Story of a Soul, que havia començat el 1899, i que es basava en la seva relació amb Edith Craig i la seva pròpia participació en el moviment pel sufragi femení. St John va ser contractada per Ellen Terry per a ajudar en diverses publicacions. Després de la mort de Terry, el 1928, St John va publicar Shaw -Terry Correspondence (1931) i Terry's Four Lectures on Shakespeare (1932). St John i Craig van revisar i van editar les Memoirs de Terry (1933). Després de la mort d'Edith Craig el 1947, St John i Atwood van ajudar a mantenir en funcionament el Museu Commemoratiu d'Ellen Terry. Alguns dels documents de St John han sobreviscut en l'Arxiu Ellen Terry i Edith Craig del National Trust.[1][6][10]
Marshall va morir de pneumònia, relacionada amb una malaltia cardíaca prèvia, a Tenterden, al comptat de Kent, el 1960. Marshall i Atwood estan enterrades l'una al costat de l'altra a l'església de Sant Joan Baptista, Small Hythe. Se suposava que les cendres de Craig també serien enterrades allí, però en el moment de la mort de Marshall i Atwood, les cendres es van perdre i en el seu lloc es va col·locar un monument.[6]
Referències
- 1 2 3 4 5 «Christabel Marshall (Christopher Marie St John)» (en anglès). Spartacus educational. [Consulta: 5 setembre 2025].
- ↑ Charlotte Perkins Gilmore: Optimist Reformer. Jill Rudd & Val Gough (editors), University of Iowa Press, p. 90 (1999) Google Books
- ↑ Law, Cheryl. Suffrage and Power: the Women's Movement, 1918-1928. i B Tauris & Co, p. 221 (1997) Google Books
- 1 2 3 4 5 Niebrzydowski, Sue. «Women's Literary Culture and the Medieval Canon. The Suffragette and the Nun: Christopher St John and Hrotsvit of Gandersheim» (en anglès). University of Surrey, 10-07-2018. [Consulta: 6 setembre 2025].
- ↑ Holroyd, Michael. A strange eventful history: the dramatic lives of Ellen Terry, Henry Irving and their remarkable families. Londres: Chatto and Windus, 2008. ISBN 978-0-7011-7987-8.
- 1 2 3 «LGBTQ+ history at Smallhythe Place» (en anglès). National Trust. [Consulta: setembre 2025].
- 1 2 «Christabel Marshall (Christopher Marie St John)» (en anglès). Spartacus educational. [Consulta: 5 setembre 2025].
- ↑ Cockin, Katharine M. «The Pioneer Players (1911–25)» (en anglès). Routledge Encyclopedia of Modernism. Taylor and Francis. [Consulta: setembre 2025].
- 1 2 Dovale, Leslie Ann. New Woman Theatre and the British Avant-Garde, 1879-1925 (tesi) (en anglès). New Brunswick, New Jersey: Graduate School-New Brunswick Rutgers, The State University of New Jersey, 2010.
- ↑ «The Museum at Smallhythe Place | Kent» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2025].