Christopher Tugendhat
Christopher Samuel Tugendhat (Londres, Anglaterra, 15 d'octubre de 1937) és un polític anglès que fou Vicepresident de la Comissió Europea entre 1981 i 1985.[1]
Biografia
Tugendhat va néixer a Marylebone al comtat de Middlesex. El pare, Georg Tugendhat (1898–1973), originari de Viena havia viscut al Regne Unit quan va fer un doctorat a la London School of Economics. Hi va tornar el 1921 com a representant de Londres de Neue Freie Presse de Viena i Deutscher Wolkswirt de Berlín. S'hi va casar amb Marie Littledale el 1934,[2] d'origen jueva, però no practicant es va convertir al catolicisme per a poder casar-se.[3]
Va estudiar ciències econòmiques a la Universitat de Cambridge, a la qual fou professor. Així mateix ha estat rector de la Universitat de Bath. Abans d'engegar la carrera política en el Partit Conservador quan va ser elegit el 1970 com a representant de la City de Londres i Westminster, era un redactor principal del diari financer Financial Times.[4] El 1977 va abandonar l'escó quan va ser elegit Comissari Europeu en la Comissió Jenkins responsable dels Pressupostos. En la formació de la Comissió Thorn l'any 1981 fou nomenat Vicepresident de la Comissió i Comissari Europeu de Fiscalitat, i hi mantenia la cartera de Pressupostos.
El 3 de desembre de 1980, quan eixia de casa seva a Brussel·les, dues bales van ser disparades contra Tugendhat des d'un cotxe, i el van perdre per poc; va recordar l'atac «més a prop del que m'hauria agradat».[5] L'IRA Provisional va reivindicar l'intent d'assassinat.[6]
El 2015, com a president de la Comissió d'Afers Europeus de la Cambra dels Lords del Regne Unit Brussel·les i el Regne Unit van publicar un report segons el qual s'han comès errors «catastròfics». Europa i el RU des de 2014 van entrar com «somnàmbuls» en la crisi ucraïnesa des de 2014 i víctimes d'una visió massa optimista, segons la qual aquest país anava cap a la democràcia. Segons l'informe, el poc coneixement de les qüestions relatives a Rússia per part del ministres d'Afers Estrangers britànic i europeus van impedir una resposta adequada.[7]
L'any 1993 va rebre el títol de «baró Tugendhat de Widdington al comtat d'Essex».[8]
Referències
- ↑ «Parliamentary career for Lord Tugendhat - MPs and Lords» (en anglès). UK Parliament. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ «Papers of Dr Georg Tugendhat, industrialist and economist, concerning the Manchester Oil Refinery Limited and related interests, 1936-1964» (en anglès). Archives Hub. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ Tugendhat, Tom. «The Blogs: My name teaches me old hate is still alive» (en anglès). The Times of Israel, 20 maig 2020. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ «Christopher Tugendhat» (en anglès). The University of Chicago Press. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ Saen, Herman. «British official escapes death try in Brussels» (en anglès). UPI Archives. United Press International, 03-12-1980. [Consulta: 24 maig 2026].
- ↑ Andrew, Christopher M. The defence of the realm : the authorized history of MI5 (en anglès). Londres - Nova York: Allen Lane, 2009, p. 696. ISBN 978-0-7139-9885-6.
- ↑ Boronat, Natàlia «“Errors” greus de la UE amb Ucraïna». El Punt Avui (edició Girona), 21 febrer 2015, p. 10.
- ↑ Wayne, J.L. «Crown Office» (en anglès). The London Gazette, 53462, 20-10-1993, p. 16835. Arxivat de l'original el 2024-12-05 [Consulta: 24 maig 2026].
| Precedit per: Wilhelm Haferkamp |
Comissari Europeu de Pressupostos 1977 – 1985 |
Succeït per: Henning Christophersen |
| Precedit per: P. Hillery, W. Haferkamp, H. Vredeling, F. Gundelach, F. Ortoli i L. Natali |
Vicepresident de la Comissió Europea 1981 – 1985 |
Succeït per: F. Andriessen, H. Christophersen, A. Cockfield, K. Narjes, L. Natali i M. Marín |
| Precedit per: Richard Burke |
Comissari Europeu de Fiscalitat 1981 – 1985 |
Succeït per: Arthur Francis Cockfield |