Chrystal Macmillan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Jessie Chrystal Macmillan  13 juny 1872 Edimburg (Escòcia) | ||
| Mort | 21 setembre 1937 (65 anys) Edimburg (Escòcia) | ||
| Sepultura | Corstorphine 55° 56′ 29″ N, 3° 16′ 56″ O / 55.9415°N,3.28215°O | ||
| Formació | Universitat d'Edimburg St Leonards School | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Política i drets de la dona | ||
| Lloc de treball | Escòcia | ||
| Ocupació | matemàtica, jurista, sufragista, pacifista, feminista, política, activista, activista per la pau, advocada, advocat litigador | ||
| Membre de | |||
Chrystal Macmillan (Edimburg, 13 de juny de 1872 - Edimburg, 21 de setembre de 1937) Jessie Chrystal Macmillan, va ser una política, activista i advocada britànica. L'any 1896 es va convertir en la primera dona a graduar-se en una carrera de Ciències a la Universitat d'Edimburg i l'any 1908 va ser la primera a fer una demanda i a defensar un cas davant del tribunal de la Cambra dels Lords, a la qual va sol·licitar el dret de vot perquè les dones graduades poguessin votar els Membres del Parlament, que en aquell temps corresponien a la representació de les universitats.[1]
Activista per la pau
Es va oposar emfàticament a la Primera Guerra Mundial i fins i tot va abandonar la National Union of Women's Suffrage Societies (en català, «Lliga Nacional de Societats pel Sufragi Femení») pel suport d'aquesta a l'esforç bèl·lic. L'any 1915 va ser una de les organitzadores del Congrés Internacional de Dones, reunit a la Haia per buscar la pau i una de les delegades encarregades de portar les propostes als governs neutrals.[2]
Activista pels drets de les dones
Va ser una de les fundadores de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat i una de les delegades en la Conferència de Pau de París de 1919, en la qual va donar suport a la creació de la Lliga de les Nacions i es va oposar als durs termes aplicats a Alemanya pel Tractat de Versalles. Entre 1913 i 1920 va ser secretària de l'Aliança Internacional de Dones.[2]
En les eleccions generals de 1935, va ser candidata a Membre del Parlament pel Partit Liberal i va obtenir el tercer lloc en la seva circumscripció amb el 5,76 % dels vots.[3]
Durant tota la seva vida va lluitar perquè les dones tinguessin una nacionalitat independent a la dels seus marits i que no es veiessin forçades a adoptar-ne una d'aliena en casar-se. En 1957, vint anys després de la seva mort, les Nacions Unides finalment van aprovar aquesta mesura.[4]
Reconeixement i memòria
L'any 2008, la Universitat d'Edimburg va anomenar en el seu honor l'edifici de l'Escola de Ciències Socials i Polítiques.[1]
Referències
- 1 2 «Chrystal Macmillan» (en anglès). The University of Edinburgh. Arxivat de l'original el 2017-09-12. [Consulta: 20 desembre 2016].
- 1 2 «Jessie Chrystal MacMillan» (en anglès). School of Mathematics and Statistics - University of St Andrews. [Consulta: 20 desembre 2016].
- ↑ «UK General Election results November 1935» (en anglès). Politics Resources. Arxivat de l'original el 9 de març de 2015. [Consulta: 20 desembre 2016].
- ↑ Rupp, Leila. Worlds of Women: The Making of an International Women's Movement. Princeton University Press, p. 146-149.