Ciril Freixa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1820 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 21 novembre 1890 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
Ciril Freixa Pàmies (Reus, 1820 o 9 de setembre de 1823 - Barcelona, 21 de novembre de 1890[1]) va ser un funcionari i periodista català.
Biografia
Va néixer el 1820, segons el registre de defunció, o el 1823, segons Josep Olesti,[2] i era fill de Josep Freixa i Maria Pàmies, petits propietaris reusencs.
El 1859 Ciril Freixa va fundar la societat de socors mutus «La Humanidad» a l'òrbita ideològica del Partit Democràtic. Va ser la societat de protecció mútua més important i de més llarga durada de la ciutat. L'any 1939 la van obligar a tancar. Domiciliada al carrer de l'Hospital, tenia una cooperativa de consum de queviures pels associats.[3]
Ciril Freixa va ser un dels fundadors i el primer president del Centre de Lectura de Reus, segons expliquen Jaume Fort Prats[4] i Pere Anguera.[3] Amic del republicà federal i periodista Josep Güell i Mercader, es va enfrontar diverses vegades amb el corregidor de la ciutat, una mena de sots-governador d'ideologia conservadora. Col·laborava activament a l'Eco del Centro de Lectura amb articles de caràcter social, defensant la necessitat d'instrucció de la classe treballadora. Va publicar també a la Revista del Ateneo, portaveu de l'Ateneo Artístico y Literario.[2] Va donar a conèixer importants articles teòrics a La Antorcha del Trabajo, i a la Revista del Fomento Artístico, dues publicacions impulsades pels membres del Partit Republicà Federal.[5] Traslladat a Barcelona l'any 1873, ocupava el càrrec d'oficial primer de l'Audiència, i secretari de la Companyia del Ferrocarril d'Igualada a Martorell. Va prendre part en la fundació del periòdic liberal barceloní La Crónica de Cataluña, periòdic que es va fusionar amb La Corona de Aragón, i més endavant va ser director d'aquesta publicació.[2]
Va morir a Barcelona l'any 1890. Estava casat amb Magdalena Muntaner.[1]
Referències
- 1 2 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 8171.
- 1 2 3 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 291-292.
- 1 2 Anguera, Pere. El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 13. ISBN 8429712879.
- ↑ Fort Prats, Jaume. El Centro de Lectura de Reus. Reus: Rabassa, 1928, p. 12.
- ↑
