Jaume Fort Prats

Plantilla:Infotaula personaJaume Fort Prats
Biografia
Naixement28 desembre 1873 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 1955 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata

Jaume Fort Prats (Reus, 28 de desembre de 1873 - 4 de novembre de 1955) va ser un escriptor i historiador català.

Era fill de Jaume Fort March, teixidor, i de Francesca Prats, tots dos de Reus. Funcionari municipal i col·laborador a la premsa reusenca, va publicar entre els anys 1908 i 1914, llargs articles a Les Circumstàncies, molts d'ells de caràcter anticlerical. Va fundar el diari Heraldo de Reus el 1916, i l'any següent el setmanari Heraldo de Cataluña. Va ser autor d'alguns llibres de narracions (Por tierras africanas, el 1914, i Del teatro de la guerra, el 1915) i d'obres de teatre de caràcter històric. La seva obra més popular ha estat, en nou volums, Anales de Reus desde 1860 hasta nuestros días (1924-1932), que volia ser una continuació dels Anales históricos de Reus d'Andreu de Bofarull. Va publicar també diverses obres de divulgació sobre temes locals.[1] L'any 1922 va ser un dels fundadors de l'Associació de la Premsa de Reus. Tot i la seva ideologia conservadora i el fet d'haver utilitzat sempre el castellà en les seves obres, a la postguerra, el 1939, va ser depurat del seu càrrec de dipositari municipal.[2] En la postguerra va col·laborar amb Guix Sugranyes en una publicació reusenca, Urbs. Va morir a Reus el 1955.[1]

Obres de temàtica reusenca[1]

  • Dietario reusense. Reus: Tipografía Rabassa, 1923
  • Guía de Reus. Reus: Rabassa, 1925
  • Casas Consistoriales de Reus. Reus: Rabassa, 1925
  • Instituto Nacional de 2a. Enseñanza de Reus. Reus: Artes Gráficas Rabassa, 1926
  • Estación de Viticultura y Enología de Reus. Reus: Tip. A. Rabassa, 1926
  • El Campanario de Reus. Reus: Artes Gráficas Rabassa, 1926
  • Iglesia Parroquial y Real Congregación de la Purísima Sangre. Reus: Artes Gráficas Rabassa, 1926
  • Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia. Reus: Rabassa, 1926
  • La Prelada Quer. Reus: Gráficas Rabassa, 1927
  • Centro de Lectura de Reus. Reus: Artes Gráficas Rabassa, 1928

Referències

  1. 1 2 3 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 281.
  2. ↑ Duch, Montserrat. Reus sota el primer franquisme: 1939-1951. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1996, p. 243.

Enllaços externs