Clan Anstruther
| Tipus | clan escocès  |
|---|---|
| Lema | «Periissem ni periissem» |
| Geografia | |
| Originari de | Fife (Escòcia) |
| Estat | Regne Unit |
| Mapa de distribució | |
 | |
El Clan Anstruther és un clan escocès.[1]
Història
El clan es va originar a la ciutat d'Anstruther, i va ser adoptat com a nom familiar. El nom és d'origen gaèlic: "un" (el) i "sruthair" (petit rierol).
Orígens del clan
Alexandre I d'Escòcia va concedir les terres d'Anstruther a Guillem de Candela a principis del segle XII.[1] Hi ha una sèrie d'orígens suggerits per a William, però la investigació apunta als normands a Itàlia.[1] Se sap que Guillem I d'Anglaterra va demanar ajuda a Guillem, comte de Candela, que va enviar el seu fill.[1] És probable que aquest fill fos Guillem de Candela, que va rebre la concessió de terres d'Alexandre.[1]
El fill de Guillem de Candela, també Guillem, va ser un benefactor dels monjos de l'abadia de Balmerino.[1] El lloc que ara ocupa el Museu Escocès de la Pesca a Anstruther va ser un regal de William.[1] La següent generació de la família, Henry, ja no s'anomenava de Candela, sent descrita com "Henricus de Aynstrother dominus ejusdem" en una carta que confirmava les concessions de terres a l'abadia de Balmerino.[1]
Henry Anstruther va acompanyar Lluís IX de França a les croades i va jurar fidelitat al rei Eduard I d'Anglaterra el 1292 i de nou el 1296.[1]
Segles XV i XVI
El 1483, Andrew Anstruther d'Anstruther va confirmar el dret a una baronia i va lluitar contra els anglesos a la batalla de Flodden el 1513 durant les guerres anglo-escoceses.[1] Andrew Anstruther es va casar amb Christina Sandilands, descendent de la princesa Jean o Joanna, filla de Robert II d'Escòcia.[1] El seu segon fill, David, va lluitar en la batalla de Pavia el 1520 al servei de Francesc I de França al regiment escocès-francès. Aquesta línia va acabar amb la mort de l'últim baró d'Anstrude el 1928.[1]
El besnet d'Andrew, Sir James Anstruther, va ser escollit com a company del jove Jaume VI d'Escòcia, que el va nomenar Gran Carver hereditari,[2][3] un títol que encara avui té el cap de família.[1] El 1595 esdevingué Mestre de la Casa.[2]
Segle XVII i la Guerra Civil
William, el fill gran de Sir James Anstruther, va acompanyar Sir James a Londres després de la Unió de les Corones el 1603 on va ser nomenat Cavaller de l'Ordre del Bany.[1] El segon fill de Sir James, Sir Robert, va servir com a diplomàtic tant de Jaume I com de Carles I.[4]
Sir Phillip Anstruther, el segon fill de Sir Robert, va lluitar com a reialista durant la guerra civil, i va rebre Carles II al castell de Dreel després de la seva coronació a Scone el 1651.[1] Phillip Anstruther va ser fet presoner després de la batalla de Worcester el 1651.[1][4] Va ser exclòs de l'Acta de Gràcia de Cromwell i els seus béns van ser confiscats. Li van ser restituïts després de la restauració de la monarquia per part de Carles II.[5] El germà de Phillip, Sir Alexander Anstruther, es va casar amb l'honorable. Jean Leslie, filla del general David Leslie, Lord Newark.[1]
Cap del clan
El cap del clan Anstruther és Tobias Alexander Campbell Anstruther Of that Ilk i de Balcaskie, fill petit de Sir Ian Anstruther.[6][7]
Castells dels clans
El seient del cap del clan roman a Balcaskie a Fife, que probablement va ser construït al voltant de 1670 per Sir William Bruce.[1] Airdrie House i Newark Castle a Fife també pertanyen als Anstruthers.
Perfil del clan
- Armes: d'argent, tres piles que surten del sabre principal
- Escut: dos braços amb armadura que sostenen una destral amb les dues mans enganxades
- Lema: Periissem ni periissem (hauria mort si no haguera persistit)
Referències
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Way, George of Plean; Squire, Romilly of Rubislaw. Collins Scottish Clan & Family Encyclopedia. Glasgow: HarperCollins (for the Standing Council of Scottish Chiefs), 1994, p. 66–67. ISBN 0-00-470547-5.
- 1 2 Burke, John Bernard. A genealogical and heraldic dictionary of the peerage and baronetage of the British. 14. Colburn, 1852, p. 27.
- ↑ Young, M.D.. The Parliaments of Scotland: Burgh and Shire Commissioners. Scottish Committee on the History of Parliament, 1992, p. 21 (The Parliaments of Scotland: Burgh and Shire Commissioners). ISBN 978-0-7073-0703-9.
- 1 2 Burke, John Bernard. A genealogical and heraldic dictionary of the peerage and baronetage of the British. 14. Colburn, 1852, p. 28.
- ↑
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: Rigg, James McMullen. «Anstruther, William». A: Leslie Stephen. Dictionary of National Biography. 2. Londres: Smith, Elder & Co, 1885. - ↑ «Clan Chiefs». Arxivat de l'original el 26 July 2011. [Consulta: 26 maig 2009].
- ↑ «Obituary: Sir Ian Anstruther, Bt». The Daily Telegraph, 10 agost 2007.