Claudio Moyano

Claudio Moyano Samaniego

Retrat de Claudio Moyano publicat a La Ilustración Española y Americana.
Biografia
Naixement	30 octubre 1809 Fuentelapeña (província de Zamora)
Mort	7 març 1890 (80 anys) Madrid
Senador del Regne
11 gener 1883 – 8 març 1890 Circumscripció electoral: Universitat de Madrid
Diputat a Corts
18 febrer 1876 – 30 desembre 1878 Circumscripció electoral: Valladolid
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
3 gener 1866 – 6 desembre 1868 Circumscripció electoral: Zamora
Ministre de Foment d'Espanya
17 gener 1864 – 1r març 1864 ← Manuel Alonso Martínez – Augusto Ulloa y Castañón →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (Medalla 13)
26 novembre 1857 – 3 gener 1890 ← cap valor – Fernando Vida y Palacio →
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
6 maig 1857 – 12 juliol 1865 Circumscripció electoral: districte electoral de Toro
Ministre de Foment d'Espanya
12 octubre 1856 – 15 octubre 1857 ← José Manuel Collado y Parada – Eugenio de Ochoa →
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
13 novembre 1854 – 2 setembre 1856 Circumscripció electoral: Zamora
Ministre de Foment d'Espanya
21 juny 1853 – 1r agost 1853 ← Pablo Govantes Fernández de Angulo – Agustín Esteban Collantes →
President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
1852 – 1852 ← Antonio de Ríos Rosas – Salustiano de Olózaga Almandoz →
Rector de la Universitat Complutense de Madrid
3 abril 1850 – 5 abril 1851 ← Nicomedes Pastor Díaz – Joaquín Gómez de la Cortina →
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
3 gener 1847 – 2 desembre 1852 Circumscripció electoral: districte electoral de Toro
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
8 abril 1845 – 17 desembre 1845 Circumscripció electoral: Zamora
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
6 novembre 1843 – 10 juliol 1844 Circumscripció electoral: Zamora
Rector de la Universitat de Valladolid
8 octubre 1843 – 28 març 1850
Alcalde de Valladolid
1841 – 1842
Dades personals
Formació	Universitat de Salamanca Universitat de Valladolid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Partit	Partit Moderat
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Premis
(1864)  Gran Creu de l'Orde de Carles III

Claudio Moyano y Samaniego (Fuentelapeña o la Bóveda de Toro, actual província de Zamora, 1809 - Madrid, 1890) fou un polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

D'ideologia liberal, va evolucionar de posicions tèbiament progressistes fins a aproximar-se al Partit Moderat. Va cursar estudis de Dret (exercint algun temps l'advocacia), Llatí i Filosofia en les Universitats de Salamanca i Valladolid, en la qual fou catedràtic d'institucions civils i d'economia política.

En 1841 fou escollit alcalde de Valladolid, i en 1843 rector de la seva universitat i diputat a Corts. En 1844 fou elegit diputat per Zamora. En 1846 és diputat per Toro.^[1] De 1850 a 1851 fou rector de la Universitat de Madrid. En 1853 entra per primer cop en el govern ocupant la cartera del Ministeri de Foment en el gabinet de Francisco Lersundi. Ja en el Bienni Progressista es va oposar, en les Corts, a la desamortització municipal decretada per Pascual Madoz en 1855. En 1856, amb el govern moderat, impulsa la llei reguladora de l'ensenyament coneguda com a Llei Moyano, que incorpora bona part del Projecte de Llei d'Instrucció Pública de 9 de desembre de 1855, elaborat durant el bienni pel ministre de Foment Manuel Alonso Martínez. La llei Moyano serà el fonament de l'ordenament legislatiu en el sistema educatiu espanyol durant més de cent anys, perquè en essència (encara que amb modificacions) va perviure fins a la Llei General d'Educació de 1970 que va establir l'escolarització obligatòria fins als 14 anys i la LOGSE de 1990 que va augmentar aquesta edat als 16. Estava composta en realitat per dues iniciatives legislatives: la Llei de Bases de 17 d'agost de 1857, i la Llei d'Instrucció Pública de 9 de setembre de 1857.

Amb aquesta llei s'intenta millorar la deplorable condició de l'educació a Espanya (un dels països europeus amb major taxa d'analfabetisme) organitzant els tres nivells del primer ensenyament (ensenyament primari, en teoria obligatori i gratuït per als qui no poguessin pagar-lo, però que en la pràctica dependrà de la iniciativa dels municipis o de la iniciativa privada), el segon ensenyament (ensenyament mitjà, en el qual es preveu l'obertura d'instituts de batxillerat i escoles normals de magisteri en cada capital de província, a més de permetre l'ensenyament privat en els col·legis religiosos, que rebran especial consideració); i l'ensenyament superior (amb les universitats, la gestió de les quals es reserva a l'Estat). Va impulsar la ràpida aprovació dels expedients de ferrocarrils. Va tornar al govern en 1864. Després del parèntesi del Sexenni Democràtic, torna a les Corts de la Restauració com a diputat per Toro. Fou nomenat senador per Madrid en 1881, càrrec que va ocupar amb rang vitalici des de 1886.^[2]

A Madrid se li va retre un homenatge en assignar-li el nom d'un carrer: la cuesta de Moyano. Amb posterioritat, l'alcalde Enrique Tierno Galván va posar al costat inferior de la costa (proper a la plaça de l'Emperador Carlos V) una estàtua en què al seu basament pot llegir-se:

En homenatge a ell, a Zamora porta el seu nom l'I.E.S. "Claudio Moyano". També a Valladolid i a Medina del Campo hi ha sengles carrers de Claudio Moyano.

• Biografia presa del diccionari biogràfic d'Alianza Editorial
• Anàlisi de la llei Moyano Arxivat 2006-09-09 a Wayback Machine.
• Biografia publicada a La Opinión-El Correo de Zamora