Clibanornis

Infotaula d'ésser viuClibanornis Modifica el valor a Wikidata

Espiner dels bambús Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaFurnariidae
GènereClibanornis Modifica el valor a Wikidata
P.L. Sclater i Salvin, 1873 Clibanornis Modifica el valor a Wikidata

Clibanornis és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels furnàrids (Furnariidae).[1][2] Agrupa espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[3]

Descripció

Plegafulles bec-recte, abans H. rectirostris, ara C. rectirostris.

Les espècies d'aquest gènere són furnàrids força grosses, mesurant entre 18 i 21,5 cm de longitud. De colors terrosos i vermellosos en general, amb becs força robustos i, en alguns, lleugerament corbats.[4]

Distribució i hàbitat

Es distribueixen des del sud de Mèxic, per Amèrica Central i del Sud fins al nord-est de l'Argentina per l'est i fins al sud-est del Perú i oest de Bolívia per l'oest.[3] Habiten tant en selves humides com en boscos caducifolis i tenen hàbits semi-terrestres.[4]

Taxonomia

El gènere Clibanornis va ser descrit per primer cop l'any 1873 pel zoòleg Philip Sclater i el naturalista Osbert Salvin basant-se en Anabates dendrocolaptoides que per tant, és l'espècie tipus.[5]

Fins a l'any 2013 Clibanornis es considerava monotípic, és a dir que només contenia una sola espècie, l'espiner dels bambús. Tanmateix, estudis filogenètics van revelar que aquesta espècie està estretament relacionada amb altres quatre anteriorment classificades a Automolus (plegafulles castany i plegafulles de Santa Marta) i Hyloctistes (plegafulles cap-rogenc i plegafulles bec-recte).[6]

Hylocryptus era un gènere d'ocells de la família Furnariidae descrit per Frank Chapman el 1919. Abans incloïa plegafulles bec-recte (abans H. rectirostris), i el plegafulles cap-rogenc (abans H. erythrocephalus). Tanmateix, estudis de filogènia molecular[6][7] van revelar que aquest gènere era un grup polifilètic perquè H. rectirostris estava més estretament relacionat amb l'espiner dels bambús, i el plegafulles de cap-rogenc més estretament relacionat amb el complex del plegafulles castany, una agrupació també suggerida pels cants i la morfologia.[8] Totes aquestes espècies ara es classifiquen dins de Clibanornis.

El nom genèric Clibanornis es compon de les paraules del grec antic «κλιβανος / klibanos» que significa “forn”, i «ορνις / ornis», «ορνιθος / ornithos», “ocell”.[9]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per cinc espècies:[10]

Les subespècies Clibanornis rubiginosus obscurus i C. rubiginosus watkinsi[3] són tractades com a espècies separades pel Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO),[11] el que no és reconegut per altres classificacions, malgrat que el Manual dels ocells del món (HBW) reconeix que són d'alguna forma distintives.[12]

Referències

  1. ↑ «Clibanornis rubiginosus (P.L.Sclater, 1857)» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 10 gener 2025].
  2. ↑ «Clibanornis (Clibanornis sp.) - Avibase». [Consulta: 10 gener 2025].
  3. 1 2 3 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 20 gener 2026].
  4. 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. Clibanornis dendrocolaptoides, p. 297, làmina 9(13); Automolus rubiginosus, p. 310, làmina 13(7); Hylocryptus, p. 311, làmines 13(8-9). ISBN 978-0-292-71748-0.
  5. ↑ Sclater, Philip Lutley; Salvin, Osbert. Nomenclator avium neotropicalium : sive avium quae in regione neotropica hucusque repertae sunt nomina systematice disposita adjecta sua cuique speciei patria accedunt generum et specierum novarum diagnoses. Londres: Sumptibus Auctorum, 1873, p. 61.
  6. 1 2 Claramunt, Santiago; Derryberry, Elizabeth P.; Cadena, Carlos Daniel; Cuervo, Andrés M.; Sanín, Camilo «Phylogeny and Classification of Automolus Foliage-gleaners and Allies (Furnariidae)» (en anglès). The Condor, 115, 2, 5-2013, p. 375–385. DOI: 10.1525/cond.2013.110198. ISSN: 1938-5129.
  7. ↑ Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «Lineage diversification and morphological evolution in a large-scale continental radiation: the Neotropical ovenbirds and woodcreepers (Aves: Furnariidae): Diversification of a continental radiation» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, p. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
  8. ↑ Krabbe, N. Vocal evidence for restitution of species rank to a Santa Marta endemic: Automolus rufipectus Bangs (Furnariidae), with comments on its generic affinities. v.128 (4). Londres: British Ornithologists' Club, 2008, p. 219–227.
  9. ↑ «The Key to Scientific Names: Clibanornis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 20 gener 2026].
  10. ↑ «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List». [Consulta: 20 gener 2026].
  11. ↑ Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, p. 90–298. ISSN: 2178-7875.
  12. ↑ Remsen, Jr., J. V.; Kirwan, Guy M. Ruddy Foliage-gleaner (Clibanornis rubiginosus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.rufgle1.01.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.