Automolus

Infotaula d'ésser viuAutomolus Modifica el valor a Wikidata

Automolus leucophthalmus Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaFurnariidae
GènereAutomolus Modifica el valor a Wikidata
Reichenbach, 1853 Automolus Modifica el valor a Wikidata

Automolus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels furnàrids (Furnariidae) que habiten entre Centreamèrica i Sud-amèrica.[1] Se'ls coneix amb el nom comú de plegafulles.[2]

Descripció

Els plagafulles d'aquest gènere són furnàrids força grossos, mesuren entre 17 i 19 cm de longitud. Són de colors apagats, amb el bec força robust.[3]

Distribució i hàbitat

Es distribueixen des del sud-est de Mèxic, per Amèrica Central i del Sud fins al sud de Brasil, est de Paraguai i nord-est de l'Argentina per l'orient, i fins a l'est del Perú i nord de Bolívia per l'occident. Principalment habiten a l'estrat baix de selves humides de baixa altitud, algunes espècies preferint bambusòidies.[4]

Ecologia

Són inconspicus i difícils de veure, però totes les espècies tenen vocalitzacions distintives i repetitives. Són més robustos i menys arborícoles que els plegafulles del gènere Philydor. Col·loquen els nius en forats cavats en barrancs.[3]

Sistemàtica

El gènere Automolus va ser introduït el 1853 pel naturalista alemany Ludwig Reichenbach per acomodar el tàxon Sphenura sulphurascens (Lichtenstein, 1823), ara tractat com una subespècie del plegafulles ullblanc (A.leucophthalmus).[5][6]

Com a resultat de sòlids estudis morfològics i filogènics, els límits dels gèneres Automolus, Clibanornis, Hyloctistes i Hylocryptus van ser redefinits, resultant en inclusions i exclusions d'espècies en aquest gènere:[7][8]

  • El plegafulles gorjablanc (Syndactyla roraimae) s'havia classificat en aquest gènere, però el comportament, la veu i la morfologia apuntaven a que pertanyia a Syndactyla,[9] i les dades moleculars van confirmar aquesta hipòtesi.[7]
  • El plegafulles boscà oriental (A. subulatus) anteriorment es classificava en el seu propi gènere Hyloctistes i era considerat coespecífic amb el plegafulles boscà occidental (A. virgatus). Sòlids estudis morfològics i filogènics conduïts per Derryberry et al. (2011) i Claramunt et al. (2013)[7][8] demostraren que el gènere Hyloctistes –compost per l'espècie llavors anomenada Hyloctistes subulatus (juntament amb H. virgatus)– estava embotit dins d'Automolus. Com a conseqüència, es va proposar la transferència del gènere Hyloctistes a Automolus. Els canvis taxonòmics van ser aprovats a la Proposta N° 601 al SACC.[10]
  • El plegafulles castany (Clibanornis rubiginosus) i el de Santa Marta, anteriorment classificats a Automolus, estan en realitat més estretament relacionades amb els plagafulles de Clibanornis.[8]

El nom prové del grec antic «automolos» que significa “desertor”.[11]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per 11 espècies:[12]

Notes taxonòmiques

  1. ↑ L'anteriorment grup de subespècies A. ochrolaemus cervinigularis (de Mèxic i Amèrica Central) és tractada com una espècie separada, basant-se en els estudis genètics recents de Smith et al. (2014) i Schultz et al. (2017), en conjunt amb les diferències vocals.
  2. ↑ L'espècie A. exsertus, endèmica del pendent del Pacífic de Costa Rica i Panamà va ser separada d'A. ochrolaemus en base de diferències significatives de vocalització i distància genètica. La separació com a espècie plena va ser aprovada a la Proposta 2018-A-2 al Comitè de Classificació del Nord i Centre Amèrica (N&MACC).
  3. ↑ L'anteriorment grup de subespècies Automolus subulatus virgatus, de l'est d'Amèrica Central i nord-oest d'Amèrica del Sud, és considerat com a espècie separada d'A. subulatus pel COI, Manual dels ocells del món, Birdlife International i Clements checklist/eBird, en base de significatives diferències de vocalització i algunes diferències de plomatge. Tot i això, el SACC va rebutjar la Proposta N° 40 de separació a causa d'insuficiència d'evidències publicades.
  4. ↑ L'espècie A. paraensis, endèmica del sud i est de l'Amazònia brasilera, va ser separada d'A. infuscatus en base de diferències morfològiques i de vocalització. La separació va ser aprovada a la Proposta N° 26 al SACC.
  5. ↑ L'espècie A. lammi, endèmica del nord-est del Brasil, va ser separada d'A. leucophthalmus en base de significatives diferències de vocalització i algunes diferències de plomatge. La separació va ser aprovada a la Proposta N° 369 al SACC

Referències

  1. ↑ «Automolus Reichenbach, 1853» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2024].
  2. ↑ «Automolus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 19 gener 2026].(català)
  3. 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. Hyloctistes, p. 306, làmina 12(2); Automolus, p. 308-310, làmines 13(1-6). ISBN 978-0-292-71748-0.
  4. ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 19 gener 2026].
  5. ↑ Reichenbach, H. G. Ludwig; Reichenbach, H. G. Ludwig. Die vollständigste Naturgeschichte der Vögel. Abt.3:Bd.6. Dresden: Expedition der Vollständigsten Naturgeschichte, 1836, p. 145-218 [146, 173–174].
  6. ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.7. Cambridge: Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1951, p. 133 [Consulta: 19 gener 2026].
  7. 1 2 3 Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «Lineage diversification and morphological evolution in a large-scale continental radiation: the Neotropical ovenbirds and woodcreepers (Aves: Furnariidae) Diversification of a continental radiation» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, p. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
  8. 1 2 3 Claramunt, Santiago; Derryberry, Elizabeth P.; Cadena, Carlos Daniel; Cuervo, Andrés M.; Sanín, Camilo «Phylogeny and Classification of Automolus Foliage-gleaners and Allies (Furnariidae)» (en anglès). The Condor, 115, 2, 5-2013, p. 375–385. DOI: 10.1525/cond.2013.110198. ISSN: 1938-5129.
  9. ↑ Zimmer, Kevin J.; Robbins, Mark B.; Kopuchian, Cecilia «Taxonomy, vocalisations, syringeal morphology and natural history of Automolus roraimae (Furnariidae)». Bulletin of the British Ornithologists' Club, 128, 3, 2008, p. 187–206.
  10. ↑ «Proposal #375: Transfer Automolus roraimae to Syndactyla». South American Classification Committee. [Consulta: 19 gener 2026].
  11. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 63. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 19 gener 2026].
  12. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 19 gener 2026].
  13. ↑ Smith, Brian Tilston; McCormack, John E.; Cuervo, Andrés M.; Hickerson, Michael. J.; Aleixo, Alexandre «The drivers of tropical speciation» (en anglès). Nature, 515, 7527, 20-11-2014, p. 406–409. DOI: 10.1038/nature13687. ISSN: 0028-0836.
  14. ↑ Schultz, Eduardo D.; Burney, Curtis W.; Brumfield, Robb T.; Polo, Erico M.; Cracraft, Joel «Systematics and biogeography of the Automolus infuscatus complex (Aves; Furnariidae): Cryptic diversity reveals western Amazonia as the origin of a transcontinental radiation» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 107, 2-2017, p. 503–515. DOI: 10.1016/j.ympev.2016.12.023.
  15. ↑ Freeman, Benjamin G.; Montgomery, Graham A. «Using song playback experiments to measure species recognition between geographically isolated populations: A comparison with acoustic trait analyses» (en anglès). The Auk, 134, 4, 10-2017, p. 857–870. DOI: 10.1642/AUK-17-63.1. ISSN: 0004-8038.
  16. ↑ «Automolus ochrolaemus exsertus to species rank». America Classification Committee. Arxivat de l'original el 2019-11-04. [Consulta: 19 gener 2026].
  17. 1 2 «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 19 gener 2026].
  18. ↑ «Proposal #40: Split Hyloctistes virgatus from H. subulatus». South American Classification Committee. [Consulta: 19 gener 2026].
  19. ↑ Zimmer, Kevin J. «SPECIES LIMITS IN OLIVE-BACKED FOLIAGE-GLEANERS (AUTOMOLUS: FURNARIIDAE)» (en anglès). The Wilson Bulletin, 114, 1, 3-2002, p. 20–37. DOI: 10.1676/0043-5643(2002)114[0020:SLIOBF]2.0.CO;2. ISSN: 0043-5643.
  20. ↑ «Proposal #26: Automolus paraensis to species rank». South American Classification Committee. [Consulta: 19 gener 2026].
  21. ↑ Zimmer, Kevin J. «The White-Eyed Foliage-Gleaner (Furnariidae: Automolus) is Two Species» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 120, 1, 3-2008, p. 10–25. DOI: 10.1676/06-167.1. ISSN: 1559-4491.
  22. ↑ «Proposal #369: Split Automolus lammi from A. leucophthalmus». South American Classification Committee. [Consulta: 19 gener 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.