Clitocybe squamulosa

Infotaula d'ésser viuClitocybe squamulosa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolomycota
RegneFungi
FílumBasidiomycota
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaClitocybaceae
GènereClitocybe
EspècieClitocybe squamulosa Modifica el valor a Wikidata
P.Kumm., 1871 Clitocybe squamulosa Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
BasiònimAgaricus squamulosus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Agaricus squamulosus Pers. 1801
  • Agaricus squamulosus var. squamulosus Pers. 1801
  • Clitocybe sinopicoides Peck 1911
  • Clitocybe squamulosa var. montana H.E. Bigelow 1968
  • Clitocybe squamulosa var. sicca H.E. Bigelow 1968
  • Clitocybe squamulosa var. squamulosa (Pers.) P. Kumm. 1871
  • Infundibulicybe sinopicoides (Peck) Harmaja 2003
  • Infundibulicybe squamulosa (Pers.) Harmaja 2003
  • Omphalia infundibuliformis var. squamulosa (Pers.) Quél. 1886[1]

Clitocybe squamulosa és una espècie de fong agarical de la família de les clitocibàcies (Clitocybaceae).[2] És un bolet comestible, però no té gaire tradició culinària a la gastronomia catalana.[3]

Descripció

El barret mesura de 3 a 7 cm de diàmetre i té una marcada forma d'embut, tret comú a la majoria d'espècies de Clitocybe. La superfície, de vellutada a finament esquamosa, és de color variable segons el grau d'hidratació: bru vermellós més o menys pàl·lid en temps sec i bru fosc en condicions d'humitat elevada. El marge és molt característic, ja que sol estar cargolat cap a l'interior (involut) en els exemplars més joves i es troba molt ondulat. Les làmines s'estenen per la cama de forma molt evident (làmines decurrents) i són blanquinoses o de color crema, més rosades en envellir. La cama mesura de 3 a 6 cm de longitud, és cilíndrica, del mateix color que el barret i presenta algunes fibril·les longitudinals; la base està engruixida i conserva restes de miceli en les quals queda adherida la fullaraca. La carn és prima i de color blanquinós; fa una olor i té un sabor suaus i agradables, fúngics. Les espores mesuren 5,5-7 x 3,5-4,5 µm, són llises, hialines i en forma de gota o el·lipsoidals. Els basidis són tetraspòrics i claviformes (en forma de porra).[3][4]

Hàbitat i distribució geogràfica

Fructifica freqüentment tant en boscos de planifolis (alzinars, suredes i rouredes) i de coníferes o boscos mixtos, com a l'estatge alpí, entre Dryas octopetala o salzes, i entre 50 i 2.500 m d'altitud. Apareix des de l'estiu fins al final de la tardor (des del juliol fins al desembre), generalment després de les pluges.[3] Es troba a Suècia,[5] els Països Baixos,[6] la Gran Bretanya[1] (com ara, Escòcia),[7] França,[8] la península Ibèrica[9] (Catalunya[10][11][12] -la Selva,[13] el Maresme,[14] el Solsonès,[15] el Puig d'Ossa al Barcelonès[16] i el Parc Natural del Cadí-Moixeró[17]- i el País Valencià)[18] i Nord-amèrica[19][20][21] (com ara, Califòrnia[22][23][24] i el Quebec).[25]

Confusió amb altres espècies

Es pot confondre amb d'altres Clitocybe, especialment amb la també comestible Clitocybe costata, que és de color més pàl·lid, sobretot a la cama, i té el marge més ondulat i crenulat.[3]

Referències

  1. 1 2 Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
  3. 1 2 3 4 El Fascinant món dels bolets. Volum 2. Espècies i famílies (I). ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2003. ISBN 8493317357. Pàg. 162.
  4. ↑ Fichas Micológicas - Asociacion cultural "Baxauri" Kultur elkartea (castellà)
  5. ↑ PESI (anglès)
  6. ↑ Flora Agaricina Neerlandica (anglès)
  7. ↑ Atlas of Living Scotland Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  8. ↑ Muséum national d'Histoire naturelle (francès)
  9. ↑ Malençon, G. & Bertault, R., 1971. Champignons de la Péninsule Ibérique. I, II, III. Act. Phytotax. Barcinonensia 8: 5-94.
  10. ↑ Maire, R., 1933. Fungi Catalaunici. Contributions á l'étude de la flore mycologique de la Catalogne. Publ. Junta Cienc. Nat. Barcelona 15 (2): 120 pp.
  11. ↑ Maire, R., 1937. Fungi Catalalunici. Series altera. Contribution á l'étude de la flore mycologique de la Catalogne. Publ. de l'Inst. Bot. Barcelona 3 (4): 128 pp.
  12. ↑ Sanclemente, M. S. & Llimona, X., 1987. Aportación al conocimiento de las Tricolomatáceas de Cataluña. Butll. Soc. Catalana. Micol. 11: 29-72.
  13. ↑ Ballesteros, E., 1984. Primera contribució al coneixement deis macromicets del Massís de les Cadiretes (La Selva). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 51.(Secc. Bot. 5): 67-76.
  14. ↑ Rocabruna, A., 1984. Aportació al coneixement deis fongs del Maresme (Catalunya). Butll. Soc. Micol 8: 47-74.
  15. ↑ El Medi natural del Solsonès (català)
  16. ↑ Sanclemente, M. S., 1991. Aportaciones florísticas y corológicas sobre tricolomatáceas. Butll. Soc. Catalana Micol. 14-15, pàg. 13-20. Barcelona.
  17. ↑ Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (català)
  18. ↑ Bolets del País Valencià (català)
  19. ↑ Bigelow, H. E., 1968. The genus Clitocybe in North America. II. Section Infundibuliformes. Lloydia 31: 43-62.
  20. ↑ Bigelow, H. E., 1985. North American Species of Clitocybe. Part II. J. Cramer: Berlín, Alemanya. 241 p.
  21. ↑ MushroomExpert (anglès)
  22. ↑ Desjardin, D. E., Wood, M. G. & Stevens, F. A., 2015. California Mushrooms: The Comprehensive Identification Guide. Timber Press: Portland, Oregon. 560 p.
  23. ↑ Gregory, D., 2007. The genus Clitocybe of California. Masters Thesis. San Francisco State University.
  24. ↑ The Fungi of California (anglès)
  25. ↑ Les champignons du Québec (francès)

Bibliografia

  • Bon, M., 1987. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega S. A. Barcelona.
  • Courtecuisse, R.; Deum, B., 2005. Guía de Hongos de la Península Ibérica, Europa y Norte de Africa. Ed. Omega. Barcelona.
  • Lange, J. E.; Lange, D. M. & Llimona, X., 1976. Guía de campo de los hongos de Europa. Ediciones Omega, S.A. Barcelona.
  • Llistosella, J. & Aguasca, M., 1986. El 1. «Mini Foray» de la British Mycological Society a Catalunya (1985). Butll. Soc. Catalana Micol. 10: 19-33.
  • Pascual, R., 2003. Guia dels bolets dels Països Catalans. Pòrtic Natura - Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.