Clive Kilmister
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Clive William Kilmister  3 gener 1924 Epping (Anglaterra) |
| Mort | 2 maig 2010 (86 anys) Lewes |
| President British Society for the History of Mathematics | |
| 1974 – 1976 ← Gerald Whitrow – John Dubbey → | |
| 24è Gresham Professor of Geometry | |
| 1972 – 1988 ← Bryan Thwaites – Christopher Zeeman → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Londres (1949–1950) Universitat Queen Mary de Londres (1947–1949) Universitat Queen Mary de Londres (1942–1944) Leyton Sixth Form College (1935–1942) |
| Tesi acadèmica | The use of quaternions in wave-tensor calculus (1950 ) |
| Director de tesi | George McVittie |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física matemàtica, mecànica quàntica i teoria de la relativitat |
| Ocupació | matemàtic, físic, professor universitari |
| Ocupador | Gresham College (1972–1988) King's College de Londres (1950–1984) Plessey Co. (1944–1947) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Tony Crilly, Samuel Brian Edgar, Brian Tupper i Marcos Maia |
| Família | |
| Cònjuge | Peggy Joyce Hutchins |
| Pares | William Kilmister i Doris Cookson |
Clive Kilmister (Epping, 3 de gener de 1924 - Lewes, 2 de maig de 2010) va ser un físic i matemàtic britànic.
Vida i obra
Kilmister es va matricular a la universitat Queen Mary de Londres el 1942, en acabar els estudis secundaris, però el 1944 es va incorporar a treballar a l'empresa de defensa i telecomunicacions Plessey, participant així en l'esforç de guerra durant la Segona Guerra Mundial. El 1947 va retornar als seus estudis i el 1950 va obtenir el doctorat amb una tesi relacionada amb els treballs d'Arthur Eddington. Les teories d'Eddington va ser resultar ser el seu principal camp de estudi.[1]
El 1950 va ser nomenat professor del King's College de Londres, institució en la qual va romandre fins a la seva retirada el 1984. També va ser catedràtic de geometria del Gresham College des de 1972 fins a 1988. El professor Kilmister va ser molt actiu en el camp de la recerca en teoria de la relativitat i en mecànica quàntica, creant grups de treball molt influents en física discreta[2] i en teoria gravitacional. A ell se li deuen notables aportacions com l'equació de Kilmister.[3]
El 1994 va publicar un influent llibre d'història científica, reconstruint les argumentacions d'Eddington.[4][5]
Referències
- ↑ Rickles, 2017, p. 69-70.
- ↑ Bowden, 1998, p. 1.
- ↑ Kauffman, 2019, p. 474.
- ↑ Jordan, 1996, p. 377-378.
- ↑ Kaiser, 1995, p. 675.
Bibliografia
- Bowden, Keith «The Emergence of Physical Structure from Information Theory» (en anglès). International Journal of General Systems, Vol. 27, Num. 1-3, 1998, p. 1-7. DOI: 10.1080/03081079808962057. ISSN: 0308-1079.
- Jordan, Tim «C. W. Kilmister, Eddington's Search for a Fundamental Theory: A Key to the Universe» (en anglès). The British Journal for the History of Science, Vol. 29, Num. 3, 1996, p. 377-378. DOI: 10.1017/S0007087400034658. ISSN: 0007-0874.
- Kaiser, David «Eddington's Search for a Fundamental Theory: A Key to the Universe. C. W. Kilmister» (en anglès). Isis, Vol. 86, Num. 4, 1995, p. 675. DOI: 10.1086/357379. ISSN: 0021-1753.
- Kauffman, Louis H. «Non-Commutative Worlds and Classical Constrains». A: Jan Walleczek, Gerhard Grössing, Paavo Pylkkänen, Basil Hiley (eds.). Emergent Quantum Mechanics (en anglès). MDPI, 2019, p. 460-484. ISBN 978-3-03897-616-5.
- Rickles, Dean. «All Possible Perspectives: A (Partial) Defense of Eddington's Physics». A: Ian T. Durham, Dean Rickles (eds.). Information and Interaction (en anglès). Springer, 2017, p. 59-72. ISBN 978-3-319-43758-3.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Clive Kilmister» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Professor Clive Kilmister» (en anglès). Gresham College. [Consulta: 26 maig 2023].
- «Clive Kilmister» (en anglès). Prabook. [Consulta: 26 maig 2023].