Clorbartonita
![]() | |
| Fórmula química | K₆Fe24S26(Cl,S) |
| Epònim | clor i bartonita |
| Localitat tipus | Mina Vostochnyi, Mont Koaixva, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.FC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.FC.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,381 Å; b = 20,614 Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | i4/mmm |
| Color | marró, negre |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Densitat | 3,7 g/cm3 (mesurada); 3,65 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-048 |
| Any d'aprovació | 2000 |
| Símbol | Cbtn |
| Referències | [1] |
La clorbartonita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom per la seva relació amb la bartonita.
Característiques
La clorbartonita és un sulfur de fórmula química K₆Fe24S26(Cl,S). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clorbartonita pertany a «02.FC: Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O, amb Cl, Br, I (halogenurs-sulfurs)» juntament amb els següents minerals: djerfisherita, talfenisita, owensita, bartonita, arzakita, corderoïta, grechishchevita, lavrentievita, radtkeïta, kenhsuïta, capgaronnita, perroudita, iltisita, demicheleïta-(Br) i demicheleïta-(Cl).
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Vostochnyi, situada al mont Koaixva, dins el massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets propers, com el mont Al·luaiv, o el massís de Gulinskii, al krai de Krasnoiarsk, així com a Groenlàndia, el Brasil, la República Democràtica del Congo i Itàlia.
Referències
- ↑ «Chlorbartonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 desembre 2020].
