Col·legi professional
Els col·legis professionals són corporacions de dret públic, dotades de personalitat jurídica pròpia, integrades per totes les persones que exerceixen la professió de què es tracti. La finalitat dels col·legis professionals és la gestió dels interessos públics vinculats a l'exercici d'una professió determinada.[1]
Els seus membres associats són coneguts com a col·legiats. Els que es dediquen a activitats manuals o artesanals formen organitzacions similars, conegudes com a gremis, actualment sinònim d'associació professional.[2][3]

Professió i Col·legi professional
El terme professió té un vessant objectiu relacionat amb l'ocupació laboral, el servei o treball propi de cada professió i un vessant subjectiu relacionat amb la dedicació a aquest treball, des del punt de vista de tria, vocació i de formació per desenvolupar-lo. En la societat actual es pot identificar com a professió una activitat diferenciable de d'altres, que ocupa a un grup de persones de forma estable en la producció de béns o serveis necessaris per a la societat, pels quals aquestes persones disposen d'uns coneixements i capacitats pròpies per la professió, que exigeixen d'una formació específica, que han d'emprar d'una forma ètica.[4] Les competències professionals o conjunt de coneixement i habilitats necessàries per a desenvolupar una professió precisa d'una acreditació amb determinades titulacions acadèmiques, una formació específica superada, diferent per cada professió i que les fa diferenciables. El fet de relacionar les professions amb la producció de béns i serveis necessaris per a la societat insta les administracions a determinar quins serveis han de ser objecte d'una professió titulada i a regular l'oferta i pràctica d'aquests. Els governs, per tant, assumeixen una responsabilitat en la determinació de la formació específica per exercir les professions, per protegir els drets dels usuaris o clients, vetllar per l'ètica dels professionals i també pels seus drets, evitant l'intrusisme.[4]
Els col·legis professionals integren les persones que exerceixen una determinada professió, la realitat com a base associativa que suposa s'ha d'encaixar amb la seva condició de corporacions de dret públic, compaginant les funcions públiques amb altres funcions privades. Per tant, l'organització col·legial ha de suposar la solució legal per integrar les professions en un sistema administratiu basat en la participació dels professionals i encarregat de la gestió dels interessos públics vinculats a l'exercici de la professió.[5]
Les administracions així com regulen l'exercici de les professions titulades, també vetllen per un tractament de les condicions de les seves organitzacions associatives, per garantir el respecte dels interessos generals i dels corresponents als destinataris de l'activitat professional, establint normes amb principis bàsics relatius a la professió, condicions d'accés, incompatibilitats, drets i deures dels professionals.
Entre les tasques que exerceixen es troben les destinades a la formació contínua dels professionals[6] i la funció deontològica,[7] mecanismes que han de garantir la bona pràctica professional.
La deontologia és l'ètica aplicada al món professional, concretada en unes normes i codis de conducta exigibles al col·lectiu de la professió, amb una sèrie de deures i obligacions mínimes exigibles. Tres principis orienten la deontologia: beneficència, com a obligació de no causar dany, autonomia i justícia, representant les tres instàncies de la vida professional, com són el mateix professional, el client i la societat.[7][8]
Objectius i característiques
Els objectius dels col·legis professionals solen ser:[2]
- ordenació de l'exercici de les professions, procurant el prestigi i el perfeccionament;
- representació dels practicants o col·legiats i defensa dels seus drets;
- defensa dels interessos professionals dels col·legiats;
- garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió;
- vetllar per una pràctica professional ètica, dels seus membres; cal que les actuació dels seus col·legiats responguin als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l'exercici professional de què es tracta.
Els estatuts, redactats a la majoria dels col·legis professionals, com a document normatiu intern que defineixen l'organització, al·ludeixen al desenvolupament de l'activitat corresponent a cada professió, on es marquen pautes d'actuació considerades de manera unànime com a ètiques i que contribueixen al bé social de la professió.
Espanya
Els col·legis professionals són institucions públiques previstes a la Constitució espanyola de 1978 i són creades mitjançant una llei a petició dels professionals.[9]
La Llei estatal de Col·legis Professionals de 1974 establí que els treballadors públics i qui treballa per a una administració pública han d'estar col·legiats.[10]
A Espanya, la col·legiació obligatòria (a excepció de l'Administració Pública), la qual representa una excepció a la llibertat d'associació constitucionalment reconeguda, es justifica per l'especial rellevància i transcendència social d'aquestes professions i la seva consideració com d'interès públic.[11]
Catalunya
A Catalunya, es consideren d'interès públic i d'especial rellevància social o econòmica les professions que es caracteritzen per l'aplicació de coneixements i tècniques per a l'exercici de les quals cal tenir un títol acadèmic universitari, que habiliti per a l'exercici professional i específicament per a l'exercici d'actes o la realització de prestacions essencials que afecten:
- La preservació de la salut de les persones, la garantia de les condicions sanitàries i la preservació del medi.
- La seguretat de les persones.
- La garantia de la conservació i administració dels béns i del patrimoni.
- L'exercici dels drets i el compliment dels deures constitucionals i estatutaris.
- La tutela dels drets i dels interessos de les persones i dels grups socials davant l'Administració de justícia i en els procediments de prevenció, negociació i solució de conflictes.
- El disseny i la direcció d'obres i d'infraestructures.
- El disseny de béns, mitjans i serveis destinats a l'ús públic.
Un tret remarcable de l'organització dels col·legis professionals de Catalunya és la coexistència de diferents models d'articulació territorial. En determinades professions hi ha un col·legi professional que abasta tot el territori i en d'altres, per contra, en poden coexistir diversos d'àmbit territorial més reduït.
La Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, constituïda com a associació el 28 d'abril de 2011, representa més de 100 corporacions professionals de Catalunya, amb més de 200.000 col·legiats i col·legiades de tots els sectors professionals i té com a missions bàsiques reforçar la presència social dels col·legis professionals, divulgar les seves funcions d’interès general, impulsar projectes comuns i actuar com a interlocutor amb les administracions.
Legislació aplicable
La regulació de l'exercici de les professions titulades és una inquietud comuna dels països del nostre entorn, pel fet que ocupen una tercera part de l'ocupació i formen part del creixement econòmic en les societats avançades. Les principals normes aplicables en aquest àmbit s'emmarquen en:
- Article 125 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006), on es defineixen les competències de la Generalitat en matèria de corporacions de Dret Públic i professions titulades.
- Llei 7/2006 de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.[12]
Es tracta de la llei catalana que regula les professions per les quals cal tenir un títol universitari, establint uns principis bàsics en les condicions d'accés a la professió, incompatibilitats, drets i deures dels professionals, per tal que es garanteixin els interessos generals i els dels destinataris de l'activitat professional. Aquesta normativa ha de conviure amb l'específica de cada sector professional. Davant la proliferació d'organitzacions col·legials, aquesta llei aborda el règim jurídic dels col·legis professionals des d'una perspectiva rigorosa, establint que només les professions que requereixen un títol oficial habilitant de caràcter universitari i amb una funció d'especial rellevància social poden quedar integrades en una organització col·legial, tenint en compte també el seu caràcter de base associativa que tenen.
D'altra banda, tant l'Estatut, com la Llei de política lingüística estableix que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua de totes les institucions de Catalunya i, per tant, que els col·legis professionals han d'utilitzar el català en les seves actuacions internes i emprar-lo normalment en les comunicacions adreçades a persones o empreses residents en l'àmbit lingüístic català, sense perjudici del dret de rebre-ho en castellà si ho demanen.[13]
Illes Balears
A les Illes Balears els col·legis professionals es regeixen per la Llei 10/1998, de 14 de desembre, es defineixen com a corporacions de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, i capacitat plena per al compliment dels seus fins. Actuen com a corporacions col·laboradores del Govern i de l'Administració per a satisfacció dels interessos generals, sense perjudici de les funcions que tinguin atribuïdes en matèria de representació o defensa dels interessos professionals dels col·legiats.[14]
Referències
- ↑ «Col·legis professionals i consells de col·legis professionals». Departament de Justícia, Drets i Memòria. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2025-01-14. [Consulta: 22 maig 2024].
- 1 2 Oviedo Sotelo, Daniel. Ética Profesional y Social (en espanyol). Asunción: Arandurayhu, 2018. ISBN 978 99967 0 342 3.
- ↑ Molas Ribalta, Pere «El govern dels gremis de Barcelona al segle XVIII». Revista de Dret Històric Català [Societat Catalana d’Estudis Jurídics], vol. 18, 28 desembre 2018, p. 115-124. Arxivat de l'original el 2026-04-17. DOI: DOI: 10.2436/20.3004.01.121. ISSN: (ed. impresa): 1578-5300 / ISSN (ed. digital): 2014-0010 ISSN (ed. impresa): 1578-5300 / ISSN (ed. digital): 2014-0010 [Consulta: 25 maig 2026].
- 1 2 Fernández, José Luis Fernández; Alonso, Augusto Hortal. Ética de las profesiones. Universidad Pontificia Comillas, 1994. ISBN 978-84-87840-50-0. Arxivat 2024-05-22 a Wayback Machine.
- ↑ «Llei de l'Exercici de Professions Titulades i Dels Col·legis Professionals de Catalunya (Llei 7-2006, de 31 de maig)». Vlex. Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 22 maig 2024].
- ↑ Informe del Seminari de Reflexió sobre els Ensenyaments d'Urbanisme i Ordenació del Territori a les Universitats Catalanes : setembre de 2000-gener de 2002. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 26-28. ISBN 978-84-7283-691-4.
- 1 2 de la Torre Díaz, Francisco Javier. Ética y deontología jurídica (en castellà). Librería-Editorial Dykinson, 2000. ISBN 978-84-8155-672-8.
- ↑ Vila Ramos, Beatriz. Deontología Profesional (en castellà). Madrid: Dykinson, 2013. ISBN 978-84-9031-601-6.
- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 622. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ Cela, Daniel «Ciudadanos cede ante Vox y obligará a colegiarse a los trabajadores de las unidades de violencia de género de Andalucía» (en espanyol). eldiario.es, 14-03-2019 [Consulta: 14 març 2019]. Arxivat 2019-06-08 a Wayback Machine.
- ↑ Alonso Mas, María José «Las Bases estatales y la colegiación obligatoria de los funcionarios (A propósito de la STC 3/2013)». Revista de Administración Pública, núm 191 [Madrid], maig-agost 2013, p. 223-256. ISSN: ISSN:0034-7639.
- ↑ «Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals» (PDF). Publicacions del Parlament de Catalunya, 01-12-2006. Arxivat de l'original el 2022-10-17. [Consulta: 25 maig 2006].
- ↑ «Quines obligacions tenen els col·legis professionals de Catalunya?». Plataforma per la Llengua. [Consulta: 25 maig 2026].
- ↑ «Col·legis Professionals». Govern de les Illes Balears. Arxivat de l'original el 2026-05-25. [Consulta: 25 maig 2026].
Bibliografia
- Carreño Ayarza, Antonio J.; González-Haba, Vicente M. Régimen jurídico de los colegios profesionales (en castellà). Madrid: Tecnos, 1989. ISBN 9788430916993.
- de la Poza i Lleida, Josep Maria. Un tomb de 150 anys d'historia. Corporació d' enginyers técnics industrials de Catalunya (1850-1995). Barcelona: Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya., 1995.
- Gallego Morales, Ángel. Colegios profesionales y sindicatos : confluencias y tensiones (en castellà). Granada: Comares, 1996 (Comares monografías). ISBN 978-84-8151-339-4.
- Martín-Retortillo Baquer, Lorenzo. Los colegios profesionales a la luz de la Constitución (en castellà). Civitas, 1996. ISBN 978-84-470-0670-0.
- Vázquez Albert, Daniel. Derecho de la competencia y ejercicio de las profesiones (en castellà). Cizur Menor: Aranzadi, 2002 (Monografías Aranzadi. Derecho mercantil núm. 251). ISBN 978-84-9767-061-6.
- «Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals. Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya. DOGC núm. 4651 de 09/06/2007 (Pàg. 25424).». Arxivat de l'original el 2007-10-01.
- «Llei 10/1998, de 14 de desembre de col·legis professionals de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 2007-09-28.
- «Llei 6/1997, de 4 de desembre, de Consells i Col·legis Professionals de la Comunitat Valenciana. DOGV núm. 3.138 de 09/12/1997». Arxivat de l'original el 2024-05-22. [Consulta: 22 maig 2024].
- Llei espanyola 2/1974, de 13 de febrer, de col·legis professionals. Jefatura del Estado. BOE núm. 40 de 15/02/1974 (Pàg. 3046).
Vegeu també
Enllaços externs
- «Professionals (Col·legis Oficials i associacions professionals d'Andorra)». Comú d'Andorra la Vella. [Consulta: 22 maig 2024].
- «Col·legis Professionals Illes Balears». Govern Illes Balears /Ministerio para la transformación digital Gobierno de España. [Consulta: 22 maig 2024].
- «Col·legis professionals a Catalunya». Portals de Transparència. Catalunya.. [Consulta: 22 maig 2024].
- «Col·legis Professionals del País Valencià» (PDF). Generalitat Valenciana. [Consulta: 22 maig 2024].
- «La Intercol·legial ( Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya )». [Consulta: 25 maig 2026].