Coll del Chioula

Plantilla:Infotaula indretColl del Chioula
Imatge
Vista general del coll des del Senyal del Chioula Modifica el valor a Wikidata
Tipusport de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaCausson (França) i Vaissís (França) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
 42° 45′ 18″ N, 1° 50′ 16″ E / 42.755°N,1.8378°E / 42.755; 1.8378
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.432 m Modifica el valor a Wikidata
Hi passaD 613

El coll del Chioula (en francès col du Chioula) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat a la comarca històrica del Sabartès i actualment al departament francès de l'Arieja, regió d'Occitània. Té una alçada de 1.432 m i es troba a la unió de les comunes de Causson, al nord, i Vaissís, al sud, i molt a prop del límit de les d'Inhaus i Pradas, ambdós a menys de 350 m a l'est. Hi passa la carretera departamental D 613, la qual uneix Acs, a la vall del riu Arieja, amb Quilhan, a la vall del riu Aude. Al seu vessant nord-est s'hi troba la font del riu Erç, principal afluent del riu Arieja per la seva riba dreta.[1]

Detalls de l'ascensió

Punt culminant del coll del Chioula

L'ascensió pel vessant sud comença a la vall del riu Arieja i té dues possibilitats, ja sigui des d'Acs o des de Vaissís. Des de la primera localitat, té una longitud de 9,9 km, un pendent mitjà del 7,2 %, supera un desnivell de 707 m i té un tram de pendent màxim del 13 %. Es tracta d'una ascensió força regular, amb pendents majoritàriament del 6 % o 7 %, tot i que també hi ha tres trams de 500 m al 5 % en els cinc primers quilòmetres, 1.500 m al 8 %, repartits en un tram d'un quilòmetre entre els quilòmetres 5 i 6 i un de 500 m poc abans d'arribar al coll, així com un tram de 500 m al 10 % al voltant del quilòmetre 8.[2] Des de Vaissís, l'ascensió té una longitud de 6,6 km, en què se superen 547 m de desnivell, amb un pendent mitjà del 8,3 % i un tram de pendent màxim del 16 %. Aquesta opció d'ascensió té un pendent regular del 8 %, tot i que també presenta trams al 6 %, concretament 500 m al voltant de la meitat de l'ascensió, i 1.500 m al 7 %, amb un quilòmetre entre els quilòmetres 4,5 i 5,5 i 500 m a l'inici de la pujada. Finalment, també hi ha dos trams al 9 %, un entre els quilòmetres 1,5 i 2,5 i l'altre, de 500 m, a l'inici de la segona meitat de l'ascensió.[3]

Pel vessant nord, l'ascensió comença a Pradas, té només 2,3 km de longitud, se superen 72 m de desnivell amb un pendent mitjà del 3,2 % i un tram de pendent màxim del 9,6 %. Es tracta d'una ascensió molt planera, amb la majoria de trams a l'1 % o 2 % i fins i tot 300 m de descens després del primer quilòmetre. La part més dura es troba entre els quilòmetres 0,6 i 1,1, on el pendent puja fins al 6 % i també hi ha el tram més costerut d'aquest vessant, de 500 m al 9 %.[4]

Finalment, existeix una opció que combina els vessants sud i nord, ja que comença a la vall del riu Arieja, a Lusenac i, a través del coll de Màrmara, encadena amb el vessant nord uns 700 m abans del coll. Aquesta opció té una longitud de 16,8 km fins al coll de Màrmara, en què se superen 773 m de desnivell amb un pendent mitjà del 4,6 % i un tram de pendent màxim del 9,4 %. Es tracta d'un ascens regular al 4 % o 5 %, amb dos trams al 3 %, concretament entre els quilòmetres 3 i 4 i els darrers dos quilòmetres.[5]

Ciclisme

Tour de França

El coll del Chioula s'ha superat en quatre ocasions al Tour de França.[6][7]

L'any 1955 es va incloure el coll del Chioula per primera vegada al Tour de França. En aquella ocasió, es va superar pel vessant nord i es va classificar de tercera categoria. Es tractava de la segona i darrera dificultat muntanyosa de la jornada, situada 7 km abans del final a Acs. El primer al cim fou l'italià Luciano Pezzi, que acabaria sent el vencedor de l'etapa.[8]

Deu anys més tard, en l'edició del 1965, el coll del Chioula es va incloure a la desena etapa entre Banhèras de Bigòrra i Acs. Com en l'anterior ocasió, era la darrera dificultat muntanyosa del dia, tot i que en aquesta ocasió es va ascendir pel nord, però amb inici a Lusenac, a la vall del riu Arieja, i seguint per Causson i el coll de Màrmara. Classificat com de segona categoria, també estava situat poc abans del final de l'etapa. El primer en superar-lo fou el belga Rik Van Looy, però el guanyador final fou el seu compatriota Guido Reybroeck.[9]

Més de trenta anys més tard, en l'edició de 1997, el coll del Chioula es va tornar a incloure al Tour de França, en una etapa amb inici a Andorra i final a Perpinyà. Es tractava del segon port de muntanya de la jornada i se situava a més de 130 km del final. El primer al cim fou el francès Richard Virenque, mentre que el vencedor de l'etapa fou el també francès Laurent Desbiens, que es va imposar a l'esprint en un petit grup d'escapats.[10][11]

La darrera vegada que es va superar el coll del Chioula fou en l'edició de 2001. Era la penúltima dificultat muntanyosa de la jornada, en una etapa amb inici a Perpinyà i final al pla de Bonascre. El primer al coll fou l'italià Paolo Bettini, mentre que el vencedor final fou el colombià Félix Rafael Cárdenas, en imposar-se en solitari.[12][13]

Des de la inclusió del proper coll de Palhèras en l'edició del 2003, el coll del Chioula no s'ha tornat a superar al Tour de França.[14]

Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de França
Any Etapa Categoria Inici etapa Final etapa Primer al cim Vessant
1955 15 3 Narbona Acs  Luciano Pezzi (ITA) Nord
1965 10 2 Banhèras de Bigòrra Acs  Rik Van Looy (BEL) Nord
1997 11 2 Andorra Perpinyà  Richard Virenque (FRA) Sud
2001 12 3 Perpinyà Pla de Bonascre  Paolo Bettini (ITA) Nord

Ronda de l'Isard d'Arieja

El coll del Chioula s'ha superat un mínim de cinc vegades a la Ronda de l'Isard d'Arieja.[7][15][16][17][18]

Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Ronda de l'Isard d'Arieja
Any Etapa Categoria Inici etapa Final etapa Primer al cim Vessant
2016 2 1 Ròcas Ax 3 Domaines  Wilmar Paredes (COL) Nord
2017 3 1 Quilhan Plan de Belha  Alexys Brunel (FRA) Sud
2019 3 1 Mirapeis Queragut  Nicolas Prodhomme (FRA) Nord
2020 3 1 Savardun Ax 3 Domaines  Antoine Debons (SUI) Nord
2026 3 2 Sorese Coll de Palhèras  Andrea Bessega (ITA) Nord

Esquí

Coll del Chioula a l'hivern

El coll del Chioula està inclòs a l'estació d'esquí nòrdic anomenada Chioula, la qual s'estén des de Pradas, a 1.240 m, fins al cim del Roc de l'Orri d'Inhaus, a 1.725 m d'altitud. Al voltant del coll s'hi troben dos itineraris fàcils d'esquí de fons de 0,7 km i 2,5 km, respectivament. També és el punt d'inici d'un recorregut amb raquetes de 2 km que l'uneix amb el refugi del Chioula, i en el seu vessant sud-est s'hi troben les pistes de luge de l'estació.[19]

Història

A principi dels anys 1950 es va instal·lar un telecorda al vessant nord del Roc de l'Orri d'Inhaus, just per sobre del refugi del Chioula. Aquest va ser substituït l'any 1964 per un teleesquí, el qual iniciava el seu recorregut a 1.595 m i el finalitzava a 1.710 m d'altitud, just sota del cim abans esmentat. A causa de la distància entre l'aparcament, situat al coll del Chioula, i el punt d'inici del teleesquí, d'uns 3 km, es va reconvertir un tanc, al qual s'hi va instal·lar tracció per eruga, per tal de poder transportar els esquiadors entre els dos punts. L'explotació del teleesquí es va acabar el 1988, però el seu traçat és encara visible pel camí rectilini que va obrir a través del bosc que cobreix el vessant nord-oest de la muntanya.[20]

Referències

  1. ↑ «Géoportail» (en francès). [Consulta: 26 desembre 2025].
  2. ↑ «Col du Chioula from Ax-les-Thermes» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2025].
  3. ↑ «Col du Chioula from Vaychis» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2025].
  4. ↑ «Col du Chioula from Prades» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2025].
  5. ↑ «Col de Marmare from Luzenac» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2025].
  6. ↑ «Le col du Chioula dans le Tour de France» (en francès). Le dico du Tour. [Consulta: 26 desembre 2025].
  7. 1 2 «ProCyclingStats.com (Col du Chioula)» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2025].
  8. ↑ «Les étapes du Tour de France 1955» (en francès). Le dico du Tour. [Consulta: 26 desembre 2025].
  9. ↑ «Les étapes du Tour de France 1965» (en francès). Le dico du Tour. [Consulta: 26 desembre 2025].
  10. ↑ «Les étapes du Tour de France 1997» (en francès). Le dico du Tour. [Consulta: 26 desembre 2025].
  11. ↑ «ProCyclingStats.com (84th Tour de France (GT) Andorra › Perpignan (192km)» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2025].
  12. ↑ «Les étapes du Tour de France 2001» (en francès). Le dico du Tour. [Consulta: 26 desembre 2025].
  13. ↑ «ProCyclingStats.com (88th Tour de France (GT) Perpignan › Ax-les-Thermes (166km)» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2025].
  14. ↑ «Le Port de Pailhères ou col de Pailhères dans le Tour de France» (en francès). Le dico du Tour. [Consulta: 26 desembre 2025].
  15. ↑ «39ème Ronde de l'Isard 2ème étape Roques-sur-Garonne - Ax-3-Domaines 154,8 km» ( PDF) (en francès). Ronde de l'Isard. [Consulta: 16 juliol 2026].
  16. ↑ «40ème Ronde de l'Isard 3ème étape Quillan - Plateau de Beille 143,7 km» ( PDF) (en francès). Ronde de l'Isard. [Consulta: 16 juliol 2026].
  17. ↑ «42ème Ronde de l'Isard 3ème étape Mirepoix - Quérigut 59,5 km» ( PDF) (en francès). Ronde de l'Isard. [Consulta: 16 juliol 2026].
  18. ↑ «43ème Ronde de l'Isard 3ème étape Saverdun - Ax-3-Domaines 140,1 km» ( PDF) (en francès). Ronde de l'Isard. [Consulta: 16 juliol 2026].
  19. ↑ «Plan des pistes Chioula» (en francès). [Consulta: 26 desembre 2025].
  20. ↑ «Col du Chioula» (en francès). [Consulta: 26 desembre 2025].