Coll del Chioula

Coll del Chioula

Vista general del coll des del Senyal del Chioula
Tipus	port de muntanya
Lloc
Entitat territorial administrativa	Causson (França) i Vaissís (França)
42° 45′ 18″ N, 1° 50′ 16″ E / 42.755°N,1.8378°E / 42.755; 1.8378
Serralada	Pirineus
Característiques
Altitud	1.432 m
Hi passa	D 613

El coll del Chioula (en francès col du Chioula) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat a la comarca històrica del Sabartès i actualment al departament francès de l'Arieja, regió d'Occitània. Té una alçada de 1.432 m i es troba a la unió de les comunes de Causson, al nord, i Vaissís, al sud, i molt a prop del límit de les d'Inhaus i Pradas, ambdós a menys de 350 m a l'est. Hi passa la carretera departamental D 613, la qual uneix Acs, a la vall del riu Arieja, amb Quilhan, a la vall del riu Aude. Al seu vessant nord-est s'hi troba la font del riu Erç, principal afluent del riu Arieja per la seva riba dreta.^[1]

L'ascensió pel vessant sud comença a la vall del riu Arieja i té dues possibilitats, ja sigui des d'Acs o des de Vaissís. Des de la primera localitat, té una longitud de 9,9 km, un pendent mitjà del 7,2 %, supera un desnivell de 707 m i té un tram de pendent màxim del 13 %. Es tracta d'una ascensió força regular, amb pendents majoritàriament del 6 % o 7 %, tot i que també hi ha tres trams de 500 m al 5 % en els cinc primers quilòmetres, 1.500 m al 8 %, repartits en un tram d'un quilòmetre entre els quilòmetres 5 i 6 i un de 500 m poc abans d'arribar al coll, així com un tram de 500 m al 10 % al voltant del quilòmetre 8.^[2] Des de Vaissís, l'ascensió té una longitud de 6,6 km, en què se superen 547 m de desnivell, amb un pendent mitjà del 8,3 % i un tram de pendent màxim del 16 %. Aquesta opció d'ascensió té un pendent regular del 8 %, tot i que també presenta trams al 6 %, concretament 500 m al voltant de la meitat de l'ascensió, i 1.500 m al 7 %, amb un quilòmetre entre els quilòmetres 4,5 i 5,5 i 500 m a l'inici de la pujada. Finalment, també hi ha dos trams al 9 %, un entre els quilòmetres 1,5 i 2,5 i l'altre, de 500 m, a l'inici de la segona meitat de l'ascensió.^[3]

Pel vessant nord, l'ascensió comença a Pradas, té només 2,3 km de longitud, se superen 72 m de desnivell amb un pendent mitjà del 3,2 % i un tram de pendent màxim del 9,6 %. Es tracta d'una ascensió molt planera, amb la majoria de trams a l'1 % o 2 % i fins i tot 300 m de descens després del primer quilòmetre. La part més dura es troba entre els quilòmetres 0,6 i 1,1, on el pendent puja fins al 6 % i també hi ha el tram més costerut d'aquest vessant, de 500 m al 9 %.^[4]

Finalment, existeix una opció que combina els vessants sud i nord, ja que comença a la vall del riu Arieja, a Lusenac i, a través del coll de Màrmara, encadena amb el vessant nord uns 700 m abans del coll. Aquesta opció té una longitud de 16,8 km fins al coll de Màrmara, en què se superen 773 m de desnivell amb un pendent mitjà del 4,6 % i un tram de pendent màxim del 9,4 %. Es tracta d'un ascens regular al 4 % o 5 %, amb dos trams al 3 %, concretament entre els quilòmetres 3 i 4 i els darrers dos quilòmetres.^[5]

El coll del Chioula està inclòs a l'estació d'esquí nòrdic anomenada Chioula, la qual s'estén des de Pradas, a 1.240 m, fins al cim del Roc de l'Orri d'Inhaus, a 1.725 m d'altitud. Al voltant del coll s'hi troben dos itineraris fàcils d'esquí de fons de 0,7 km i 2,5 km, respectivament. També és el punt d'inici d'un recorregut amb raquetes de 2 km que l'uneix amb el refugi del Chioula, i en el seu vessant sud-est s'hi troben les pistes de luge de l'estació.^[19]