Conall mac Comgaill
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VI  |
| Mort | 574 |
| Llista de reis de Dál Riata | |
| 560 – 574 ← Gabrán mac Domangairt – Áedán mac Gabráin → | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Família | |
| Fills | Connad Cerr |
| Pare | Comgall mac Domangairt |
Conall mac Comgaill va ser rei dels escots de Dál Riata del 560 al 574.
Biografia
Era fill de Comgall mac Domangairt. Va succeir com a rei dels escots a Gabrán mac Domangairt, el seu difunt oncle. El Duan Albanach li concedeix un regnat de 15 anys "sense interrupció". Els Annals d'Ulster i els Annals dels quatre mestres indiquen que amb el seu parent, "Colman Becc mac Diarmaid mac Fergus Cerbaill", va organitzar el 568[1] una expedició de saqueig que "va aportar molt de botí" al sud de les Hèbrides per tal de consolidar la seva autoritat sobre les illes de Seil i Islay.
Conall és més conegut, però, pels analistes irlandesos (que anoten la seva mort el "16è any del seu regnat" el 574)[2] com el rei que va concedir a Sant Columba l'illa d'Iona per establir-s'hi. Aquesta segona pretensió d'investidura després de la de Brude mac Maelchon, el rei dels pictes, s'explica per la situació geogràfica de l'illa al límit dels territoris escots i pictes i per una concessió de Conall confirmada per Brude mac Maelchon actuant com una mena de rei superior (és a dir, Ard ri).
La seva successió com a rei de Dal Riata sembla haver estat disputada entre el seu fill Dunchad mac Conaill i el seu nebot Aedan mac Gabráin perquè l'any següent els analistes van plantejar la batalla de Delogon a Cind Tire (Kintyre) en la qual Dunchad i molts homes del fill de Gabran.[3]
Descendència
Els Annals d'Ulster i els Annals de Tigernach esmenten només un fill de Conall:
- Dunchad mac Conaill maic Comgaill mort l'any 576 en una baralla a Kintyre contra el Cénel Gabrain.[4][5]
El Senchus Fer n-Albán, per la seva banda, li atorgaset fills tot i que només n'anomena sis:
- Loingsech, pare d'Eochaid i avi de Finnguine Fota (assassinat el 690),[6] ell mateix avi patern dels reis dels pictes: Brude mac Der-Ilei i Nechtan.[7]
- Neshtan
- Artan
- Tuatan
- Tutio
- Corpri
Els historiadors contemporanis identifiquen a Connad Cerr com al fill sense nom:[8]
Referències
- ↑ Annals d'Ulster, AU 568.1.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 574.2 i Annals de Tigernach, AT 575.2.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 576.3 i Annals de Tigernach, AT 576.1.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 576.3.
- ↑ Annals de Tigernach, AT 576.1.
- ↑ Annals d'Ulster, AU 690.3.
- ↑ Fraser, 2009, p. 240.
- ↑ Fraser, 2009, p. 195.
Bibliografia
- Fraser, James E. From Caledonia to Pictland. Scotland to 795 (llibre). Edimburg: The New Edinburgh History of Scotland, 2009. ISBN 978-0748612321.
Enllaços externs
- CELT, Corpus de textos irlandesos. (anglès)