Conquesta d'Ares

Infotaula de conflicte militarConquesta d'Ares
Conquesta de València
Conquesta d'Ares (País Valencià)
Conquesta d'Ares
Conquesta d'Ares
Conquesta d'Ares
Tipusconquesta Modifica el valor a Wikidata
Datagener de 1232
Coordenades40° 27′ N, 0° 08′ O / 40.45°N,0.13°O / 40.45; -0.13
LlocAres del Maestrat
EstatTaifa de València (tercera etapa) Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria de la Corona d'Aragó
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó Corona d'Aragó Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Taifa de València
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó Jaume I el Conqueridor
Cronologia

La conquesta d'Ares fou la primera acció de la Conquesta de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor.[1]

Antecedents

El 1224 el Jaume el Conqueridor va cridar els nobles d'Aragó i Catalunya per iniciar la conquesta de València entrant per Terol, però Sayyid Abu Zayd li va demanar una treva que va acceptar a canvi de la cinquena part de les rendes de València i Múrcia. Durant l'estiu de 1225, el Jaume I intentà apoderar-se del castell de Peníscola, però els nobles aragonesos li van girar l'esquena i va fracassar.

Sayyid Abu Zayd patí una rebel·lió indígena antialmohade encapçalada per Ibn Hud al-Djudzaní que s'apoderà de Múrcia el 1228 i va dominar les regions d'Oriola, Dénia, Bairén, Xàtiva i Alzira, assetjant València sense prendre-la, però l'amenaça del Regne de Castella va fer que Ibn Hud es retirara cap a Múrcia.

El pacte entre Jaume I i Sayyid Abu Zayd havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bàndol encapçalat per Zayyan ibn Mardanix net d'Abu al-Hajjaj, creient que Sayyid Abu Zayd els havia traït en abandonar l'islam, i aquest va deixar la ciutat de València i per traslladar-se al nord, mentre Zayyan va entrar triomfalment en la ciutat de València el gener de 1229, encara que no va arribar a convertir-se en rei. Des de Múrcia, el rebel antialmohade Ibn Hud al-Djudzaní, havia assetjat la ciutat de València pressionant a Zayyan perquè l'abandonara. Tot aquest desorde en la ciutat de València va fer créixer les ànsies de Jaume I per intentar de nou la conquista del Regne, després d'haver pres Mallorca als musulmans el 1229.

La conquesta

Estant Jaume el Conqueridor a Terol[2] el 1232 per signar un nou pacte amb Sayyid Abu Zayd i caçar amb Pero Ferrández d'Açagra[3] va rebre[4] la notícia que Blasco I d'Alagón assetjava Morella, de vital importància estratègica, i que ho feia amb els seus propis mitjans,

El rei, tenint por a la possible expansió cap al sud de Blasco I d'Alagón, es va dirigir immediatament al Maestrat per a controlar la situació, prenent la fortalesa d'Ares amb grup de peons terolans,[5] prenent-la el 8 de gener,[6] mentre que Morella va caure el dia anterior, 7 de gener, després d'una ferotge resistència.

Conseqüències

Després de la presa de Morella i Ares, les tropes es van dirigir a la veïna fortalesa de Castellfort, que va resistir el setge fins a l'1 d'agost de 1237.[6]

Referències

  1. ↑ Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  2. ↑ «Comença la conquesta del Regne de Valencia, capítol III». A: Chronica, o commentari del gloriosissim e invictissim Rey en Iacme. Vídua de Joan Mey Flandro, 1557, p. foli XLIIIIr.
  3. ↑ Diversos autors, Les quatre grans croniques, p.223-225
  4. ↑ «Conquesta d'Ares». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  5. ↑ IES Riu Túria, 'La conquesta de València per Jaume I Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  6. 1 2 (castellà) Julián Segarra Esbrí, La forja de una estrategia Arxivat 2010-06-30 a Wayback Machine.

Bibliografia